Gerbi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaGerbi
eddwi jjerbi
Tipus llengua
Parlants
10.000 (2016)[1] 31.000 (2015)[2] principalment a Illa de Gerba
Parlat a Tunísia Tunísia
Tunisia-Zuwara Berber Map.PNG
Classificació lingüística

Afroasiàtic
 Berber
  Berber septentrional
   Zeneta

    Zenete oriental
Codis
Glottolog jerb1241
Modifica les dades a Wikidata

El tamazight de Djerba, chelha de Djerba o gerbi (eddwi jjerbi) és una llengua berber del grup de les llengües zenetes orientals parlada a l'illa de Gerba, a Tunísia.[3]

Classificació[modifica]

El tamazight de Djerba o gerbi pertany al grup oriental de les llengües zenetes a la qual també pertanyen els altres parlars berbers de Tunísia com el zuwara parlat a la vila de Zuwarah a Líbia.[4]

Repartiment geogràfic[modifica]

El gerbi és parlat tradicionalment a sis localitats al sud i est de l'illa:[3]

A causa de la manca d'estadístiques de la llengua i de la política d'arabització dels règims de Habib Bourguiba i després Zine El Abidine Ben Ali, la informació més recent sobre els dialectes berbers de Tunísia i el seu estat actual són imprecises.

Referències[modifica]

  1. Djerba a The Joshua Project
  2. Langues de Tunisie a a L'aménagement linguistique dans le monde
  3. 3,0 3,1 Salem Chaker. «DJERBA (linguistique)». A: Encyclopédie berbère. XVI. Aix-en-Provence: Edisud, 1995. 
  4. Maarten Kossmann The Arabic Influence on Northern Berber. Leyde: Brill, 2013, p. 474. ISBN 9789004253094. 

Bibliografia[modifica]

  • René Basset, "Notes de lexicographie berbère, 1re série. - II. Dialecte de Djerbah", Journal Asiatique Avril-mai-juin 1883, pp. 304–314.
  • Vermondo Brugnatelli, "Il berbero di Jerba: rapporto preliminare", Incontri Linguistici 21 (1998), pp. 115–128.
  • Vermondo Brugnatelli, "Il berbero di Jerba: secondo rapporto preliminare", Incontri Linguistici 23 (2001), pp. 169–182.
  • Vermondo Brugnatelli, "Arabe et berbère à Jerba", in: A. Youssi, F. Benjelloun, M. Dahbi, Z. Iraqui-Sinaceur (eds.), Aspects of the Dialects of Arabic Today. Proceedings of the 4th Conference of the International Arabic Dialectology Association (AIDA). Marrakesh, Apr. 1-4.2000. In Honour of Professor David Cohen, Rabat, Amapatril, 2002, pp. 169–178.
  • Vermondo Brugnatelli, "Notes d'onomastique jerbienne et mozabite", in K. Naït-Zerrad, R. Voßen, D. Ibriszimow (éds), Nouvelles études berbères. Le verbe et autres articles. Actes du "2. Bayreuth-Frankfurter Kolloquium zur Berberologie 2002", Köln, Köppe Verlag, 2004, pp. 29–39.
  • Vermondo Brugnatelli, "Un nuovo poemetto berbero ibadita", Studi Magrebini vol. 3 n.s., 2005 [2006], pp. 131–142 ["Studi berberi e mediterranei. Miscellanea offerta in onore di Luigi Serra", a cura di A.M. Di Tolla, vol. I].
  • Vermondo Brugnatelli, "Littérature religieuse à Jerba. Textes oraux et écrits", in: M. Lafkioui & D. Merolla (éds), Oralité et nouvelles dimensions de l'oralité. Intersections théoriques et comparaisons des matériaux dans les études africaines, Paris: Publications Langues'O, pp. 191–203.
  • Ridwan Collins, "Un microcosme berbère. Système verbal et satellites dans trois parlers tunisiens", I.B.L.A. 148 (1981/2), pp. 287–303; 149 (1982/1), pp. 113–129.
  • A. de Calassanti Motylinski, "Chanson berbère de Djerba", Bulletin de Correspondance africaine tome III (1885), pp. 461–464.
  • A. de Calassanti Motylinski, "Dialogue et textes en berbère de Djerba", Journal Asiatique 1897, pp. 377–401.
  • Lucienne Saada, "Vocabulaire berbère de l'île de Djerba (Gellala)", Orbis 14.2 (1965), pp. 496–500.
  • Werner Vycichl, "Begadkefat im Berberischen", in: James et Thea Bynon (eds.), Hamito-Semitica, London 1975, pp. 315–317.