Guanxe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guanxe
Parlat a:
Regió: Illes Canàries
Parlants: extinta
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües berbers
estatus oficial
Llengua oficial de: Illes Canàries,
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-2 berl
ISO 639-3 gnc
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El guanxe canari o la llengua guanxe (potser del berber u acex (fill jove), o bé del mateix guanxe wa-n-shen(she), home d' Ashenshe, nom donat pels nadius a l'illa de Tenerife [1]), era la llengua parlada pels guanxes, els habitants originals de les Illes Canàries. Actualment està extinta des del segle XVIII, si bé pot ser que petites comunitats el seguissin emprant fins al segle XIX. La denominació guanxe per a referir-se a aquesta llengua no seria del tot correcta, car aquest terme faria referència tan sols a l'illa de Tenerife en l'època que es parlava, encara que en l'actualitat s'entengui per aquest terme el conjunt dels antics habitants de Canàries abans de la cristianització i l'occidentalització. Altres denominacions possibles són llengua prehispànica canària, parla dels antics canaris o amazigh insular, terme aquest últim usat pel filòleg i historiador Ignacio Reyes García.

El coneixement d'aquesta llengua és escàs, bàsicament unes quantes frases i paraules anotades pels primers exploradors espanyols, a més d'una àmplia toponímia. Per les restes lingüístiques que va poder trobar el lingüista canari Francisco Navarro Artiles en el llenguatge dels pastors de cabres de Lanzarote i Fuerteventura s'ha determinat que es tractava d'una llengua berber. Aquest lingüista va redactar un diccionari anomenat Teberite[2] amb 12.000 paraules d'origen guanxe.


El sistema de numeració mostra un clar parentiu amb les llengües berbers i les diverses variants de guanxe. Per exemple, la següent llista reprodueix els numerals registrats a Gran Canària amb la seva correspondència fonètica original (indicat per * -), així com la seva comparació en l'arrel proto-berber. Cal notar que els nombres tenen gènere (m. i f.), formant-se el femení amb la fórmula final -yat/-at:

Llengua 'u' 'dos' 'tres' 'quatre' 'cinc' 'sis' 'set' 'vuit' 'nou' 'deu'
Ínsuloamaziq[3]

("Guanxe")

m.: ben > *wān

f.: uait > *wait[4]

lini (Err. gràf.)
m.:*sīn

f.: smetti > *snat[4]

m.: amiat > *ammād

f.: amelotti > *ammādyat[5]

arba (arabisme

erroni) > 'arba‘

m.: acod > *akkūd

f.: acodetti > *akkūdat[6]

cansa (arabisme

erroni) > xamsa

m.: sumus > *summūs

f.: simusetti > *sămmūsat[7]

m.: set > *sads

f.: sesetti > sadsat[7]

m.:sá > *sā

f.: satti > *sāt[7]

m.: *tam

f.: tamatti > tāmat[8]

aldamorava > *hadda-maraw[9] marago/maraua > *marāw[10]
Proto-
berber
*ywən *sin
*snat
*krad *(a)kudˁ *səmus *sədis *sa *tma- *tza- *mraw

Referències[modifica | modifica el codi]