Chelja del sud oranès i de Figuig

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaChelja del sud oranès i de Figuig
tašəlḥit, tabəldit
Tipusllengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants61.000 a Algèria (2008)[1]
20.000 a 30.000 al Marroc[2]
Parlants nadius91.000 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deFiguig i Orà Modifica el valor a Wikidata
EstatAlgèria Algèria, Marroc Marroc
South Oranie and Figuig Berber.PNG
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues septentrionals
llengües zenetes
llengües mzab-wargla Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióAlt Comissariat de l'Amaziguitat
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3grr Modifica el valor a Wikidata
Glottologsout3056 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuegrr Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listqb8 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2215 Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8490 Modifica el valor a Wikidata

El chelja del sud oranès i de Figuig (Figig) és un continu dialectal de les llengües zenetes, que pertany a la branca amaziga de la família de les llengües afroasiàtiques.[3] Es parla en una sèrie d'oasi del sud-oest d'Algèria i a la frontera amb el Marroc. Aquestes àrees inclouen la major part dels ksour entre Mecheria i Béni Abbès: Tiout, Ain Sfisifa, Boussemghoun, Moghrar, Chellala, Asla, Fendi, Mougheul, Lahmar, Boukais, Sfissifa, Ouakda, Barrbi vora Taghit, Igli, Mazzer a Algèria, Iche, Ain Chair, i els set ksour de Figuig (Ait Wadday, Ait Amar, Ait Lamiz, Ait Sliman, Ait Anaj, Ait Addi i Iznayen)[2] al Marroc.[4]

D'aquestes viles, l'única on s'ha estudiat el dialecte en detall és Figuig (Kossmann 1997).[5] Un estudi superficial dels dialectes del nord, incloent textos i vocabulari, és el de Basset (1885),[6] mentre que un esbós de gramàtica del seu membre més meridional, Igli, és proporcionat per Kossmann (2010).[7]

Igual que a moltes altres varietats amazigues, els dialectes amazics de Figuig utilitzen la negació verbal bipartida. El negador preverbal és ul (localment un, il); el negador postverbal és ša (Igli, Mazzer) / šay (Figuig, Iche, Moghrar) / (Boussemghoun, Ain Chair), amb els dos últims apareixent com a al·lomorfs a Tiout.[8] Els numerals 1–2 són amazics, mentre que els nombres més alts són manllevats de l'àrab.[9]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/afrique/algerie-1demo.htm
  2. 2,0 2,1 [enllaç sense format] http://www.unesco.org/culture/languages-atlas/en/atlasmap/language-id-2215.html
  3. Aquesta llengua no té nom establert en català, i els estudis francesos se'n refereixen com Kçours du Sud-Oranais o parlers des Kçours Oranais et de Figuig, i els seus parlats usen els termes vagues shelha o tashelhiyt.
  4. André Basset, La langue berbère dans les territoires du sud, Revue Africaine vol. 85, 1941, pp. 62-71
  5. Maarten Kossmann, Grammaire du parler berbère de Figuig: Maroc oriental, Peeters 1997 [1]
  6. René Basset: "Notes de lexicographie berbère 3e série : dialecte des k'çours oranais et de Figuig" in Journal Asiatique 1885 t. II pp. 302-371
  7. Maarten Kossmann, "Grammatical notes on the Berber dialect of Igli (Sud oranais, Algeria)", in ed. D. Ibriszimow, M. Kossmann, H. Stroomer, R. Vossen, Études berbères V – Essais sur des variations dialectales et autres articles. Köln: Rüdiger Köppe, 2010.
  8. Kossmann, op. cit.:94
  9. Kossmann, op. cit.:84