Chelja del sud oranès i de Figuig

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaChelja del sud oranès i de Figuig
tašəlḥit, tabəldit
Tipus dialecte
Parlants
61.000 a Algèria (2008)[1]
20.000 a 30.000 a Marroc[2]
Parlat a Algèria Algèria, Marroc Marroc
South Oranie and Figuig Berber.PNG
Classificació lingüística

Afroasiàtic
 Berber
  Berber septentrional
   Zeneta

    Sàhara septentrional
Característiques
Institució de normalització Alt Comissariat de l’Amaziguitat
Codis
Glottolog sout3056
Linguist List qb8
UNESCO 2215
Endangeredlanguages.com 8490
Modifica les dades a Wikidata

El chelja del sud oranès i de Figuig (Figig) és un continu dialectal de les llengües zenetes, que pertany a la branca berber de la família de les llengües afroasiàtiques.[3] Es parla en una sèrie d'oasi del sud-oest d'Algèria i a la frontera amb el Marroc. Aquestes àrees inclouen la major part dels ksour entre Mecheria i Béni Abbès: Tiout, Ain Sfisifa, Boussemghoun, Moghrar, Chellala, Asla, Fendi, Mougheul, Lahmar, Boukais, Sfissifa, Ouakda, Barrbi vora Taghit, Igli, Mazzer a Algèria, Iche, Ain Chair, i els set ksour de Figuig (Ait Wadday, Ait Amar, Ait Lamiz, Ait Sliman, Ait Anaj, Ait Addi i Iznayen)[2] al Marroc.[4]

D'aquestes viles, l'única on s'ha estudiat el dialecte en detall és Figuig (Kossmann 1997).[5] Un estudi superficial dels dialectes del nord, incloent textos i vocabulari, és el de Basset (1885),[6] mentre que un esbós de gramàtica del seu membre més meridional, Igli, és proporcionat per Kossmann (2010).[7]

Igual que a moltes altres varietats berbers, els dialectes berbers de Figuig utilitzen la negació verbal bipartida. El negador preverbal és ul (localment un, il); el negador postverbal és ša (Igli, Mazzer) / šay (Figuig, Iche, Moghrar) / (Boussemghoun, Ain Chair), amb els dos últims apareixent com a al·lomorfs a Tiout.[8] Els numerals 1–2 són berbers, mentre que els nombres més alts són manllevats de l'àrab.[9]

Referències[modifica]

  1. http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/afrique/algerie-1demo.htm
  2. 2,0 2,1 http://www.unesco.org/culture/languages-atlas/en/atlasmap/language-id-2215.html
  3. Aquesta llengua no té nom establert en català, i els estudis francesos se'n refereixen com Kçours du Sud-Oranais o parlers des Kçours Oranais et de Figuig, i els seus parlats usen els termes vagues shelha o tashelhiyt.
  4. André Basset, La langue berbère dans les territoires du sud, Revue Africaine vol. 85, 1941, pp. 62-71
  5. Maarten Kossmann, Grammaire du parler berbère de Figuig: Maroc oriental, Peeters 1997 [1]
  6. René Basset: "Notes de lexicographie berbère 3e série : dialecte des k'çours oranais et de Figuig" in Journal Asiatique 1885 t. II pp. 302-371
  7. Maarten Kossmann, "Grammatical notes on the Berber dialect of Igli (Sud oranais, Algeria)", in ed. D. Ibriszimow, M. Kossmann, H. Stroomer, R. Vossen, Études berbères V – Essais sur des variations dialectales et autres articles. Köln: Rüdiger Köppe, 2010.
  8. Kossmann, op. cit.:94
  9. Kossmann, op. cit.:84