Àrab marroquí
الداريجة  | |
|---|---|
| Tipus | dialecte, llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 27.500.000 (2019 ) |
| Estat | Marroc i Sàhara Occidental |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques àrab àrab magrebí | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab i escriptura àrab |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ary |
| Glottolog | moro1292 |
| Ethnologue | ary |
| IETF | ary |
L'àrab marroquí, també anomenat dàrija[1] (àrab: الدارجة, ad-dārija, ‘dialectal’,[2] de l'expressió al-lugha ad-dàrija o al-kalam ad-dàrij, ‘la llengua del carrer’),[3] és el parlar dialectal de l'àrab que s'utilitza al Marroc i forma part de la gran família dels dialectes occidentals àrabs. Com la majoria de dialectes àrabs, és principalment oral, ja que en l'escriptura se sol utilitzar l'àrab estàndard.[4]
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]| Curta | Llarga | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Anterior | Central | Posterior | Anterior | Posterior | |
| Tancada | ə | u | iː | uː | |
| Mitjana | |||||
| Oberta | aː | ||||
Una de les característiques més notables de l'àrab marroquí és la fusió o reducció de les vocals curtes. En un principi, les vocals curtes /a/ i /i/ es van fusionar en la vocal neutra /ə/ (tot i així, n'hi ha parlants que mantenen la diferència entre /a/ i /ə/ quan són adjacents a les vocals faríngies /ʕ/ i /ħ/). Aquest fonema (/ə/) es va suprimir completament a la majoria de posicions; en la seva major part, només es manté a la posició /...CəC#/ o /...CəCC#/ (on C representa qualsevol consonant i # indica un límit de paraula), és a dir, quan apareix com a última vocal d'una paraula. Quan no s'elimina /ə/, es pronuncia com una vocal molt curta, que tendeix a [ɑ] a prop de les consonants emfàtiques, [a] a prop de les vocals faríngies /ʕ/ i /ħ/ (per als parlants que han fusionat /a/ i /ə/ en aquest context fonètic), i [ə] en altres llocs. La /u/ curta original normalment es fusiona amb /ə/ excepte a prop d'una consonant bilabial o velar. En les posicions on es va suprimir /ə/, també es va suprimir /u/, i es manté només com a labialització de la consonant labial o velar adjacent; on es manté /ə/, /u/ apareix com a [ʊ]. Aquesta supressió de vocals curtes pot donar lloc a llargues cadenes de consonants (una característica compartida amb l'amazic i segurament derivada d'ell). Aquests grups mai es simplifiquen; en canvi, les consonants que apareixen entre altres consonants tendeixen a sil·labificar-se, segons una jerarquia de sonoritat. De la mateixa manera, i a diferència de la majoria dels altres dialectes àrabs, les consonants duplicades mai es simplifiquen a una sola consonant, fins i tot quan són al final d'una paraula o precedeixen una altra consonant.[5]
Alguns dialectes són més conservadors amb les vocals curtes. Per exemple, alguns dialectes permeten /u/ en més posicions. Els dialectes del Sàhara i els dialectes orientals prop de la frontera amb Algèria conserven una distinció entre /a/ i /i/ i permeten que /a/ aparegui al principi d'una paraula, p. ex. /aqsˤarˤ/ "més curt" (estàndard /qsˤərˤ/), /atˤlaʕ/ "puja!" (estàndard /tˤlaʕ/ o /tˤləʕ/), /asˤħaːb/ "amics" (estàndard /sˤħab/).
Les vocals llargues /aː/, /iː/ i /uː/ es mantenen com a vocals semillargues, que se substitueixen tant per vocals curtes com llargues en la majoria de préstecs de l'àrab estàndard modern (MSA). Les vocals llargues /aː/, /iː/ i /uː/ també tenen molts més al·lòfons que en la majoria dels altres dialectes; en particular, /aː/, /iː/, /uː/ apareixen com a [ɑ], [e], [o] a prop de consonants emfàtiques i [q], [χ], [ʁ], [r], però [æ], [i], [u] en altres llocs. (La majoria dels altres dialectes àrabs només tenen una variació similar per al fonema /aː/.) En alguns dialectes, com el de Marràqueix, també existeixen al·lòfons arrodonits frontals i altres al·lòfons. Els al·lòfons en vocals normalment no existeixen en els manlleus.
Referències
[modifica]- ↑ «dàrija». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1r setembre 2022].
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «درج». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. "درج". ISBN 8460008428.
- ↑ Sedrati, Anass; Ait Ali, Abderrahman «Moroccan Darija in online Creation Communities: Example of Wikipedia». Al-Andalus — Magreb. Universitat de Cadis, 26, 29-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-21 [Consulta: 6 setembre 2022].
- ↑ Ennaji, Moha. Arabic Varieties in North Africa (en anglès). Centre for Advanced Studies of African Soc., 1998. ISBN 978-1-919799-12-4.
Enllaços externs
[modifica]- http://www.musulmanesandaluces.org/al-madrasa/DARIYA/dariya_intro.htm Curs online d'àrab marroquí (castellà)
- http://friendsofmorocco.org/learnarabic.htm Petit curs descarregable d'àrab marroquí (anglès)
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
