La principal característica que distingeix al moabita d'altres llengües cananaanites com l'hebreu és la retenció de la marca del femení -at que en hebreu bíblic es redueix a -āh (p. ex. qryt, «ciutat» per a l'hebreu bíblic qiryāh, que no obsant la reté en l'estat constructe nominal: p. ex. qiryát yisrael, «ciutat d'Israel»), com ocorria també en moabita. Amb el temps, les influències aramees o àrabs com el verb whb («donar») o el terme tgr («mercader») es van introduir en la llengua, sent whb un terme especialment comú en noms propis. Segons Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.[2]
Cohen, D., ed. (1988). «Les Langues Chamito-semitiques». A: Cohen, D.. Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3 (en francès). París: CNRS, 1988.
Pitard, Wayne T. «Edom». A: Metzger, Bruce M. & Coogan, Michael D.. The Oxford Guide to People & Places of the Bible. Oxford: Oxford University Press, 2001.
