Àrab estàndard modern
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Tipus | llengua estàndard, llengua i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 335 (2023 ) |
| Estat | Algèria, Bahrain, Txad, Comores, Djibouti, Egipte, Eritrea, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Mauritània, Marroc, Oman, Estat de Palestina, Qatar, Aràbia Saudita, Somàlia, Sudan, Síria, Tunísia, Emirats Àrabs Units, Sàhara Occidental, Iemen, Sudan del Sud i Malàisia |
| Coordenades | 25° N, 42° E / 25°N,42°E |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques àrab àrab estàndard | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | escriptura àrab |
| Codis | |
| Linguasphere | 12-AAC-ab |
| Linguist List | arb-mod |
L'àrab estàndard modern (MSA; en àrab, اللغة العربية الفصحى a el-lughah a el-'Arabīyah a el-fusha, "la més eloqüent llengua àrab") és una variant de la llengua àrab culta comuna que es va desenvolupar a partir del renaixement literari Nahda que va viure el món àrab a partir de començaments de segle xix. L'àrab literari o estàndard modern neix de l'intent realitzat especialment a la zona oriental del Màixriq de revitalitzar la llengua culta (el nivell havia caigut bastant des de l'època clàssica) i d'evitar la completa fragmentació lingüística dels àrabs en comunitats mútuament inintel·ligibles (àrab dialectal).
Com a llengua, l'àrab estàndard modern és una versió suavitzada, més senzilla i posada al dia en vocabulari i expressions, de l'àrab clàssic que es pot trobar en la literatura clàssica àrab. Aquesta versió d'àrab culte modern és la que predomina en els mitjans de comunicació escrits i parlats.