Vés al contingut

Hebreu samarità

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaHebreu samarità
עברית שומרונית‬ Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua sacra, dialecte, llengua morta i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dehebreu Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton desamaritans i Governació de Nablus Modifica el valor a Wikidata
EstatIsrael i Estat de Palestina Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
llengües semítiques
llengües semítiques occidentals
llengües semítiques centrals
llengües semítiques nord-occidentals
llengües canaanites
hebreu Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet samarità Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3smp Modifica el valor a Wikidata
Glottologsama1313 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere12-AAB Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesmp Modifica el valor a Wikidata
IETFsmp Modifica el valor a Wikidata

L'hebreu samarità és una tradició de lectura per a l'hebreu bíblic tal com la practiquen els samaritans per a la lectura del Pentateuc que ells posseeixen. La seva pronunciació és molt semblada a la de l'àrab que parlen, el qual usen per a l'oració.[1]

Escriptura

[modifica]
Detall del Pentateuc Samarità de Nebil en hebreu samarità.

L'hebreu samarità s'escriu amb l'alfabet samarità, una escriptura que va evolucionar directament de l'alfabet paleohebreu, l'origen del qual d'aquest últim està en l'alfabet fenici. A diferència de tots els altres dialectes de l'hebreu, els quals s'escriuen amb l'alfabet hebreu, una versió de l'alfabet arameu.

Fonologia

[modifica]

Consonants

[modifica]
Consonants de l'hebreu samarità[2]
Labials Alveolars Prepalatals Palatals Velars~Uvulars Farín-
gies
Glotals
planes emfàtiques planes emfàtiques
Nasals m n
Plosiva Sorda t k q ʔ
Sonora b d ɡ
Fricatives Sorda f s ʃ
Sonora z ʕ
Aproximants l j w
Vibrants r

L'hebreu samarità mostra les següents diferències consonàntiques pel que fa a l'hebreu bíblic usat pels jueus:

  • Les consonants primordials */b/, /g/, /d/, /k/, /p/ i /t/ manquen d'al·lòfons fricativitzats, malgrat que, almenys, algunes en tinguessin al principi, com ho demostra la preposició "en": ב- /af/ o /b/.
  • /p/ es va transformar en /f/, excepte quan de vegades */pː/ > /bː/.
  • /w/ es va transformar en /b/ en tots els casos, menys en la conjunció ו- 'i', que es pronuncia /w/.
  • /l/ es va fusionar amb /ʃ/, a diferència de totes les altres tradicions hebrees contemporànies en què es pronuncia com a /s/.
  • Les guturals /ʔ/, /ħ/, /h/ i /ʕ/ s'han transformat en /ʔ/ o han emmudit per a qualsevol cas, menys davant de /a/ o /ɒ/ on */ħ/ o /ʕ/ de vegades es converteixen en /ʕ/.
  • /q/ de vegades es pronuncia com a [ʔ], encara que no en la lectura del Pentateuc, a causa de la influència àrab.[3]

En una lectura ràpida, rares vegades pot arribar a passar que /q/ també es pronunciï com [χ].[3]

Vocals

[modifica]

La durada vocàlica és diferenciadora, p. ex. /rɒb/ רב 'gran' contra /rɒːb/ רחב 'ample'.[4] Les vocals llargues comunament són el resultat de l'elisió de consonants guturals.[4]

Vocals samaritanes[5]
Anteriors Posteriors
Tancades i u
Mitjanes e (o)
Obertes a ɒ ɒː
Reduïdes (ə)

La /i/ i la /i/ es pronuncien com [ə] en síl·labes tancades posttòniques, p. ex. /bit/ בית 'casa' /ˈabbət/ הבית 'la casa', /ger/ גר /ˈaggər/.[6] En altres casos, /i/ accentuada canvia a /i/ quan aquesta síl·laba ja no s'accentua, ex. /dabˈbirti/ דברתי a diferència de דברתמה /dabberˈtimma/. /u/ i /o/ solament s'alternen en síl·labes obertes posttòniques, ex. ידו /ˈjedu/ 'la seva mà' ידיו /ˈjedu/ 'les seves mans', on /o/ és el resultat d'un diftong contret.[6][7] En altres casos, /o/ apareix en síl·labes tancades i /o/ en síl·labes obertes, ex. דור /dor/ דורות /duro/.[7]

Accentuació

[modifica]

L'accent en general difereix al de les altres tradicions, ja que normalment recau en la penúltima i de vegades última síl·laba.

Gramàtica

[modifica]

Pronoms

[modifica]

Personals

[modifica]
Jo anáki
Tu (masculí) átta
Tu (femení) átti (fixi's en la iod final)
ell û
ella î
nosaltres anánu
vosaltres attímma
vosaltres éttên
ells ímma
elles ínna

Demostratius

[modifica]

Això masc. ze, fem. zéot, pl. ílla. Allò alaz (escrit amb una he al començament).

Relatius

[modifica]

Qui, que: éšar.

Interrogatius

[modifica]

Qui = mi, què = ma.

Substantiu

[modifica]

Quan s'afegeixen sufixos, la ê i ô de l'última síl·laba poden convertir-se en î i û: bôr (en jueu bohr) "foradada" > búrôt "foradades". I af "enuig" > éppa "el seu enuig".

Els segolats es comporten més o menys com en altres dialectes hebreus: beţen "estómac" > báţnek "el teu estómac", ke′seph "plata" > ke′sefánu (hebreu judaic kaspe′nu) "nostra plata", dérek "camí" > dirkakimma "els vostres camins", però áreş (en hebreu judaic: ’i′rets) "terra" > árşak (hebreu judaic ’arts-ekha) "la teva terra".

Article

[modifica]

L'article definit és a- o e-, i causa geminació de la consonant que li segueix, excepte quan és gutural. S'escriu amb una he, la qual no obstant això sol ser muda. Per això, per exemple: énnar / ánnar = "el jove"; ellêm = la carn", a'émur = "l'ase".

Nombre

[modifica]

Els sufixos regulars de plural són fem., -êm (hebreu judaic -im), masc., -ôt (hebreu judaic -oth). Exemples: eyyamêm "els dies", elamôt "somnis".

El dual a vegades és ayem (hebreu judaic: a′yim), ex. šenatayem "dos anys", però generalment és -êm com en yédêm "mans" (hebreu judaic yadhayim).

Tradició del Nom Diví

[modifica]

Els samaritans tenen la tradició de lletrejar-ho en les lletres samaritanes: "Yohth, Ie', Baa, Ie’" o dir "Shema" que significa "El Nom (Diví)" en arameu, que s'assembla a l'hebreu judaic "Ha-Shem".

Verbs

[modifica]

Els afixos són:

Perfet Imperfet
Jo -ti e-
Tu (m.) -ta ti-
Tu (f.) -ti ?
ell - yi-
ella -a ti-
nosaltres ? ne-
vosaltres -tímma te- -un
vosaltres -tên ?
ells -o yi- -u
elles ? ti- -inna

Preposicions

[modifica]

"en, mitjançant", pronunciades:

  • b- davant d'una vocal o, per tant, una anterior gutural: b-érbi = "amb una espasa"; b-íšla teva "amb la seva esposa".
  • ba- davant una consonant bilabial: bá-bêt (hebreu judaic: ba-ba′yith) "en una casa", ba-*mádbar "a la muntanya".
  • ev- davant una altra consonant: ev-lila "en una nit", ev-dévar "mitjançant la cosa".
  • ba-/be- davant l'article definit ("el"): barrášet (hebreu judaic: bere’•shith′) "en el principi"; béyyôm "en el dia".

"com, segons", pronunciades:

  • ka sense l'article: ka-demútu "a la seva semblança".
  • ke amb l'article: ké-yyôm "com el dia".

"a, per" pronunciades:

  • l- davant una vocal: l-ávi "al meu pare", l-évad "a l'esclau"
  • el-, al- davant una consonant: al-béni "als fills (de)"
  • le- davant l: le-léket "a anar"
  • l- davant l'article definit: lammúad "en el temps assenyalat"; la-şé'on "al ramat"

"y" pronunciada:

  • w- davant consonants: wal-Šárra "i a Sara"
  • u- davant vocals: u-yeššeg "i ell va sostenir".

Altres preposicions:

  • al: cap a
  • elfáni: abans
  • bêd-o: per a ell
  • elqérôt: contra
  • balêd-i: menys jo

Conjuncions

[modifica]
  • u: o
  • em: si, quan
  • avel: però

Adverbis

[modifica]
  • la: no
  • : també
  • afu: també
  • ín-ak: faltar
  • ífa (ípa): on
  • méti: quan
  • : aquí
  • šémma: allà
  • mittét: a baix

Referències

[modifica]
  1. Ben-Ḥayyim (2000:29)
  2. Ben-Ḥayyim (2000:31,37)
  3. 3,0 3,1 Ben-Ḥayyim (2000:34–35)
  4. 4,0 4,1 Ben-Ḥayyim (2000:47–48) (Por su parte, Ben-Hayyim señala cuatro grados de longitud vocálica, con lo que admite que solo su "cuarto grado" tiene un valor fonemático)
  5. Ben-Ḥayyim (2000:43–44, 48)
  6. 6,0 6,1 Ben-Ḥayyim (2000:49)
  7. 7,0 7,1 Ben-Ḥayyim (2000:44, 48–49)

Bibliografia

[modifica]
  • J. Rosenberg, Lehrbuch der samaritanischen Sprache und Literatur, A. Hartleben's Verlag: Wien, Pest, Leipzig.
  • Ben-Ḥayyim, Ze'ev. A Grammar of Samaritan Hebrew. Jerusalén: הוצאת הספרים עש יל מאגנס הנה, 2000. ISBN 1-57506-047-7.