Vés al contingut

Article definit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'article definit o article determinat és una categoria gramatical, mot o afix, que té com a funció determinar un nom comú especificant que l'entitat referida pel nom està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.

En algunes llengües l'article pot ser un afix, p. ex. en basc etxea 'la casa', on -a és l'article. En romanès és enclític: tatăl 'el pare'. En català és un mot clític (és a dir que no es pot fer servir sol), i formalment precedeix el nom i concorda en gènere i en nombre amb el substantiu que determina.

L'article definit a les llengües del món

[modifica]

Els idiomes es divideixen segons l'ús que facin dels articles per a indicar definició:[1]

  • Idiomes sense articles definits, com el bemba
  • Idiomes que ajunten les funcions de l'article definit amb el demostratiu, com el chippewa[2]
  • Idiomes que tenen un article definit propi, com el català.
  • Idiomes que usen afixos per a la funció de l'article definit, com determinades varietats de l'àrab.

Els idiomes que tenen un article definit separat d'altres marcadors l'inclouen dins dels determinants.

L'article definit en català

[modifica]

L'article definit normatiu presenta una variació de gènere i nombre: en singular, hi ha les formes el per al masculí i la per al femení, i en plural, els per al masculí i les per al femení (procedents de ILLU [3] llatí). En català existeix certa variació dialectal en l'ús d'aquest article.

Les varietats occidentals (excepte la majoria del valencià) usen les formes plenes (històriques) lo i los per al masculí. El rossellonès també presentava aquest article abundosament. Aquest només es preserva actualment a algunes localitats septentrionals com ara Estagell. Al Pallars, la forma masculina plural és generalment les. L'article "el" català, a diferència del castellà (que evoluciona del llatí ILLE) evoluciona de la següent forma: LO => L => EL

A les Balears, i de forma més variable a la Costa Brava i a alguns pobles del País Valencià, s'ha conservat l'article dit "salat" (es, sa, es i ses) que tenia més extensió abans a l'àmbit català. Darrere de la preposició amb s'usen les formes plenes so i sos per al masculí. L'ús de l'article salat és normatiu segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Funcionament

[modifica]

En general, els articles singulars el/lo/es i la/sa es redueixen a l'/s' quan la paraula següent comença, en general, amb vocal o h: l'ase, l'esquer, l'idioma, l'os, l'usuari, l'home, l'aigua, l'entitat, l'olla, l'heura (en parlars salats: s'ase, s'esquer, s'idioma, s'os, s'usuari, s'home, s'aigua, s'entitat, s'olla, s'heura). Amb aquestes excepcions on no es produeix la reducció:

  • Es fa servir la forma plena de l'article femení singular la/sa davant de les paraules femenines que comencen amb i o u àtones (també les que comencen amb h): la idea, la història, la universitat i la humitat (en parlars salats: sa idea, sa història sa universitat i sa humanitat).
  • Es fa servir la forma plena de l'article singular davant de les paraules que comencen amb i consonàntica (també les que comencen amb h): el iogurt, la hiena (en els parlars salats: es iogurt, sa hiena).

Contraccions

[modifica]

L'article masculí el/lo (i el seu plural els/los) es contrau amb les preposicions a (a + el/lo > al), de (de + el/lo > del) i per (per + el/lo > pel) i amb la forma apocopada de casa, ca (ca + el/lo > cal), els plurals es fan afegint una essa al singular (als, dels, pels i cals). En els parlars salats, les contraccions també es fan amb l'article masculí es i el seu plural que també té la forma es (la forma plural ets no és normativa) amb les preposicions a (a + es > as), de (de + es > des), per (per + es > pes) i amb la forma apocopada de casa, ca (ca + es > cas), en plural són igual que en singular (as, des, pes i cas). En altres llengües com l'occità també es pot contraure aquest article amb jos (sota; jos + lo > jol) i sus (sobre, sus + lo > sul).

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Matthew S. Dryer. 2013. Definite Articles. Dins de Dryer, Matthew S. & Haspelmath, Martin (eds.) WALS Online (v2020.3) [Data set]. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.7385533
  2. Nichols, John. 1988. An Ojibwe Text Anthology. London / Ontario: Center for Research and Teaching of Canadian Native Languages.
  3. «[dcvb.iec.cat Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll]».