Categoria gramatical

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La categoria gramatical o part del discurs és la divisió del lèxic d'una llengua segons el seu comportament a la frase i constitueix un dels camps d'estudi principals de la morfologia. Les categories actuals van néixer de les obres de la Grècia antiga i de les reflexions índies sobre lingüística, però són fortament polèmiques perquè estan massa centrades en les llengües indoeuropees i no reflecteixen la realitat d'altres idiomes.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Les categories es classifiquen segons dos criteris: si són o no variables i si són una classe oberta o tancada. Les categories variables admeten flexió, mentre que les invariables (adverbi, conjunció, preposició i interjecció) no varien de forma. Les classes obertes (nom, adjectiu, verb, adverbi i interjecció) poden afegir nous elements, crear mots, i en canvi les classes o categories tancades estan formades per una llista finita d'elements.

El generativisme manté gran part de les categories tradicionals (verb, nom, adjectiu, conjunció, determinant i adverbi) i n'afegeix de noves (auxiliar, complementador i negació).

També hi ha paraules lèxiques i gramaticals. Les lèxiques són variables, obertes, plenes i majors, i les gramaticals, són tancades, invariables, buides i menors

Categories tradicionals del català[modifica | modifica el codi]

Les categories tradicionals utilitzades en català són:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]