Llengua SOV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portal

Portal: Lingüística

LINGÜÍSTICA
Lingüística teòrica
Fonètica
Fonologia
Lèxic
Morfologia
Sintaxi
Semàntica
Pragmàtica
Tipologia lingüística
Lingüística aplicada
Adquisició del llenguatge
Psicolingüística
Sociolingüística
Antropologia lingüística
Lingüística generativa
Lingüística cognitiva
Lingüística computacional
Lingüística descriptiva
Lingüística comparada
Etimologia
Estilística
Corpus lingüístic
Història de la lingüística

Una llengua SOV, o Subjecte Objecte Verb, és aquella que, en frases transitives, disposa per defecte els constituents en el ordre subjecte, complement directe, verb. Per exemple, El noi les taronges menja. No és a dir, tanmateix, que d'altres ordres no són possibles, però en una llengua SOV, aquest és l'ordre més bàsic.

Segons un estudi de 402 llengües, aquest ordre és el més comú, amb el 44,78% de les llengües estudiades, lleugerament més comú del ordre SVO.[1] Aquests dos ordres representen més que el 85% de les llengües del món, un fet interessant, atès que hi ha sis possibles ordres bàsics de constituents.

Entre les llengües SOV són el llatí (encara que el català i les altres llengües filles del llatí són del tipus SVO), el basc, el grec antic, l'albanès, el japonès, el coreà, la majoria de les llengües indoiranianes (incloent el hindi, el panjabi, el kurd, el persa, el pali, el sanskrit, el sindhi, el singalès, i d'altres), la gran majoria de les llengües tibetobirmanes, totes les llengües dravídiques, gairebé totes les llengües caucàsiques, les llengües turqueses, l'amhàric i les altres llengües etiòpiques, l'ainu, i el buruixaski.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Les llengües SOV tenen la tendència emprar posposicions en comptes de preposicions, col·locar els verbs auxiliars després del verb principal, col·locar el posseïdor abans de la possessió, posar els complementadors al fi de l'oració subordinada, i disposar els títols personals en l'ordre nom-títol (per exemple, en japonès: Suzuki-san, "Sr. (o Sra.) Suzuki").

Exemples[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

El llatí és un exemple d'una llengua amb un ordre de paraules molt lliure; no obstant això, l'ordre bàsic és SVO, encara que totes sis possibilitats són possibles per a posar l'èmfasi en distintes paraules.

Frase Servus puellam amat
Paraules Servus puellam amat
Glose esclau noia ama
Parts Subjecte Complement directe Verb
Traducció L'esclau ama la noia.

Turc[modifica | modifica el codi]

Frase Ali elmayı yedi.
Paraules Ali elmayı yedi
Glose Ali poma menjà
Parts Subjecte Complement directe Verb
Traducció Ali menjà la poma.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tomlin, Russel S. Basic Word Order: Functional Principles (en anglès). Londres: Croom Helm, 1986. ISBN 0709924992.