Estilística

L'estilística és una escola crítica en lingüística i teoria de la literatura que analitza l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals emprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. Així, considera la coherència i cohesió de l'escrit, l'estructura, els recursos literaris, el gènere a què pertany i les convencions que aquest l'imposa, el tipus de lèxic emprat i la mena de frases usades.

Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, però sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tenir un coneixement del lector ideal, per jutjar com aquest interpretarà els artificis del text. Es tenen en compte tots els nivells d'anàlisi lingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre la unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.

El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Aquesta escola va tenir gran acceptació entre els filòlegs hispanistes a mitjans del segle XX, amb figures com Alarcos o Amado Alonso.