Estilística
L'estilística és una escola crítica en lingüística i teoria de la literatura que analitza l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals emprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. Així, considera la coherència i cohesió de l'escrit, l'estructura, els recursos literaris, el gènere a què pertany i les convencions que aquest l'imposa, el tipus de lèxic emprat i la mena de frases usades.[1][2]
Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, però sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tenir un coneixement del lector ideal, per jutjar com aquest interpretarà els artificis del text. Es tenen en compte tots els nivells d'anàlisi lingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre la unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.
El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally.[3][4] Aquesta escola va tenir gran acceptació entre els filòlegs hispanistes a mitjans del segle xx, amb figures com Alarcos o Amado Alonso.
Referències[modifica]
- ↑ «stylistics | linguistics | Britannica» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ «Estilística - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «stilistica nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Definción de Estilística» (en espanyol europeu). [Consulta: 31 octubre 2022].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «estilística». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.