Sindhi
| سنڌي ٻولي i سنڌي (Sindhi) | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Parlants | |
| Parlants nadius | 21.000.000 (2005) |
| Autòcton de | Andhra Pradesh, Bihar, Delhi, Gujarat, Maharashtra, Madhya Pradesh, Orissa, Rajasthan, Tamil Nadu, Uttar Pradesh, Balutxistan Oriental i Sind |
| Classificació lingüística | |
|
llengua llengües humanes llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries nordoccidentals llengües sindhi | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab i devanagari |
| Codis | |
| ISO 639-1 | sd |
| ISO 639-2 | snd |
| ISO 639-3 | snd |
| Glottolog | sind1272 |
| Ethnologue.com | snd |
| ASCL | 5208 |
| IETF | sd |
 | |
El sindhi (سنڌي, सिन्धी sindhī) és la llengua de Sindh, regió del sud d'Àsia que actualment és una província del Pakistan. Pertany al grup de les llengües índiques (del subgrup llengües indo-iranianes de la família indoeuropea. És parlat per 18,5 milions de persones al Pakistan i 1,7 milions a l'Índia,[1] sent el segon idioma més utilitzat al Pakistan. Malgrat ser una llengua indoiraní, té fortes influències de les llengües dravídiques.
L'alfabet utilitzat per a la seva escriptura és un alfabet àrab modificat; però també s'utilitza l'alfabet devanagari, especialment a l'Índia.[1] El sindhi en alfabet devanagari és menys comú però més fàcil d'aprendre per als indis que ja poden escriure l'hindi també utilitza l'alfabet devanagari. Al Pakistan l'alfabet utilitzat per l'urdú, idioma oficial del país, és l'alfabet àrab, i el devanagari no és utilitzat en absolut, de manera que els pakistanesos que parlen sindhi sempre utilitzen l'alfabet àrab modificat.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sindhi |
