Determinant (llengua)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un determinant és la categoria morfològica que acompanya a un nom o substantiu. Pertany a les categories variables, ja que admet flexió de gènere i nombre. És una categoria que agrupa elements que tenen diferent comportament sintàctic i diversa càrrega semàntica.

A la gramàtica generativa es considera com a una classe funcional, que a més a més actua com a nucli d'un sintagma determinant, amb el sintagma nominal actuant com a complement.

Classificació[modifica | modifica el codi]

N'hi ha de diversos tipus:[1]

  • predeterminants: són aquells determinants que poden aparéixer davant d'un altre determinant. Ex.: tot, tota, tots, totes.
  • actualitzadors: determinants que situen el nom en l'espai i el temps amb més o menys precisió, transformant-lo de desconegut a conegut o donant-li concreció.
  • articles: indiquen si el sintagma nominal és quelcom conegut o desconegut.
  • Indiquen proximitat: aquest / este, aquesta / esta, aquests / aquestos / estos, aquestes / estes.
  • Indiquen llunyania: aquell, aquella, aquells, aquelles.
  • possessius: marquen la pertinença. Poden ser tònics (el meu, les seves...) o àtons (mon, sa...)
  • De primera persona: un posseïdor (meu, meva, meus, meves) o molts posseïdors (nostre, nostra, nostres).
  • De segona persona: un posseïdor (teu, teva, teus, teves) o molts posseïdors (vostre, vostra, vostres).
  • De tercera persona: un o molts posseïdors (seu, seva, seus, seves).
  • quantificadors: expressen nombre o quantitat en qualsevol forma (precisa o imprecisa).
    numerals: indiquen una quantitat precisa. Es divideixen en cardinals (un, dos, tres, quatre...), ordinals (primer, segons, tercer, quart...), partitius (mig, terç, quart, quint / cinquè, sext / sisè, sèptim / setè, octau / huitè, novè, dècim / desè...), multiplicatius (doble, triple, quàdruple...) i col·lectius (parell, centenar, miler...)
    extensius o indefinits: quantifiquen de forma inconcreta, sense precisar-lo (un, tota, certs, mateixes, algun, altres, qualsevol, cada, etc.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Resum de gramàtica bàsica». Serveis Lingüístics de la UB, 2003. [Consulta: 9 març 2013].