Vés al contingut

Discurs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'orador romà Ciceró parla al Senat romà.

Un discurs és allò que hom diu d'una manera seguida, especialment allò que, dit o llegit en públic, tracta d'un assumpte amb cert mètode i certa extensió.[1] Prové de la paraula llatina discursus que significa ‘carrera d'un lloc a un altre’ que al seu torn deriva de 'conversa' en el sentit de ‘expressió oral d'un raonament’.[2] En el discurs es distingeixen diverses estructures que van des del sintagma, les frases, les oracions fins als segments o paràgrafs. Aquestes estructures tenen un ordre i es combinen amb determinades regles. La coherència és la seva categoria fonamental, i l'èmfasi que se li doni al discurs contribueix a la coherència.[3]

Confuci, el filòsof i orador, pensava que un bon discurs hauria d'afectar les vides individuals, independentment de si es trobaven entre l'audiència.[4] Creia que algú amb poder podia influir al món amb paraules i accions.[4]

Tipus de discurs[modifica]

  • Científic-tecnològic: la seva funció rau en el coneixement de la realitat i la seva transformació en benefici de la humanitat. D'aquest discurs se'n reconeixen dos enfocaments: el científic, que utilitza un llenguatge específic, i el de divulgació, que s'encarrega de difondre expressions que siguin accessibles per a totes les persones.[5]
  • Estètic: es preocupa, principalment, per la forma treballada del llenguatge i el contingut del missatge, tot per assolir el grau màxim de profunditat en la seva transmissió. Això és aplicat a l'art segons alguns autors com Pierre Bourdieu (1995), on assenyala que l'art té una posició en l'àmbit social, en comunicar un missatge mitjançant símbols amb el públic.,[6][7]
  • Religiós: tendeix a donar-se a través de relats i comparacions que manifesten experiències i s'estableix, d'una banda, a partir de la teologia, i de l'altra, mitjançant elements rituals fonamentats principalment en la paraula.[8]
  • Retòric: la seva funció principal és persuadir, és a dir, convèncer d'acceptar certes postures o ideologies a conveniència; el mot acompanyat de gestos és la principal eina.[9]
  • Educatiu: se centra en la transmissió de coneixements, aquest tipus de discurs tendeix a tornar-se autoritari.[10]
  • Històric: es preocupa per donar a conèixer esdeveniments ocorreguts a través del temps (passats o recents), i generalment en aquest tipus de discurs existeix algun personatge al qual es reconeix (heroi històric).[5]
  • Polític: aquest tipus de discurs es dona, comunament, per assumir algun càrrec de poder. La seva funció és argumentar punts de vista davant d'un públic determinat, tot per intervenir-hi i convèncer.[8]
  • Llenguatge parlat: codificat pel parlant (conversa).[11]
  • Llenguatge escrit: codificat pel qual escriu (carta).[11]
  • Llenguatge oral: escrit que és parlat (lectura en veu alta).[11]
  • Llenguatge transcrit: parlat que és escrit (presa de nota).[11]

Formes del discurs[modifica]

En la comunicació es fan servir formes de discurs. Depenent del propòsit i de la perspectiva que s'adopti, es pot intervenir en una conversa de diferents maneres fonamentals:[12]

  • Narració: en reproduir verbalment d'una sèrie de successos, que poden ser tant reals com imaginaris, que una persona realitza seguint un ordre cronològic.
  • Descripció: en representar trets característics d'una realitat perquè l'oient ho percebi en la seva imaginació. La descripció es pot definir com la “pintura amb paraules”.
  • Diàleg: reproduir paraules o pensaments de persones, que poden ser tant reals com imaginàries, que parlen una amb l'altra.
  • Exposició: presentar ordenadament una sèrie d'idees sobre un tema amb la finalitat que l'oient les conegui i les pugui comprendre.
  • Argumentació: defensar una opinió mitjançant l'exposició de proves amb la finalitat de convèncer l'oient.

Parts d'un discurs[modifica]

L'estructura de tota exposició o discurs ha d’estar dividida en les tres parts següents:

  • Introducció: aquesta part és fonamental, aquí és on es tracta d'explicar a grans trets l'estructura de la nostra exposició oral. Cal referir-se al tema del discurs de manera breu i concisa i plantejar preguntes al públic.
  • Desenvolupament: Tractar el tema en profunditat amb dades i argumentant cada punt a tractar basats en xifres, cites d'autors… Aquí s'ha d'entreveure el coneixement que tens sobre el tema.
  • Conclusió: El final del discurs ha d'englobar tota la xerrada, ja que són les últimes paraules que l'oient escoltarà. Un consell per acabar amb fermall d'or finalitza amb una frase o cita d'algun autor que creus que val la pena esmentar perquè influeix a reflexionar.[13]

Aristòteles[modifica]

Aristòteles en un dels seus escrits més famosos, "Retòrica" (escrit l'any 350 a.C.), s'ha utilitzat com a base per aprendre a dominar l'art de l'oratòria. En les seves obres, la retòrica és l'acte de persuadir públicament al públic.[14] La retòrica és similar al diàleg en el sentit de que defineix ambdós com a actes de persuasió. No obstant, el diàleg l'acte de persuadir a algú en privat, mentre que la retòrica tracta de persuadir a la gent en un entorn públic.[14] Més específicament, Aristòteles defineix a algú que practica la retòrica o un "retòric" com un individu que és capaç d'interpretar i entendre què és la persuasió i com s'aplica.[14]

Referències[modifica]

  1. «Definició de discurs, significat de discurs en català». [Consulta: 29 març 2021].
  2. «Significado de Discurso» (en castellà). [Consulta: 29 març 2021].
  3. «Discurso - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 29 març 2021].
  4. 4,0 4,1 Pei-Ling «L'aplicació de la retòrica xinesa a la parla en públic.». China Media Research, 16, 4, octubre 2020.
  5. 5,0 5,1 «Tipus de discurs». tiposde.info. [Consulta: 12 març 2016].
  6. «Escola de Periodisme - Llenguatge de mitjans escrits». rincondelvago.com. [Consulta: 12 març 2016].[Enllaç no actiu]
  7. «Intents conceptuals per definir l'art com a discurs estètic» (PDF) (en castellà). Universitat Iberoamericana. [Consulta: 20 setembre 2019].
  8. 8,0 8,1 «Tipus de discursos». lostipos.com. Arxivat de l'original el 2017-12-21. [Consulta: 12 març 2016].
  9. «Cómo escribir un discurso retórico». ehowenespanol.com. [Consulta: 12 març 2016].
  10. Castell Prieto, Daniel. El joc discursiu: manual d'anàlisi d'estratègies discursives. Lumen Humanitas. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Rierol Cantó, Carlos; Berlat Rodríguez, Perla. «La comunicació oral i escrita». A: Llengua castellana i Literatura. Espanya: Oxford University Press, 2012, p. 407. ISBN 9788467367966. 
  12. Martínez Jiménez, José Antonio; Muñoz Marquina, Francisco; Sarrión Mora, Miguel Ángel. «Las formas del discurso. La descripción (I)». A: Lengua Castellana y Literatura. Akal. Akal Societat Anònima, 2011, p. 132. ISBN 9788446033677 [Consulta: 29 novembre 2016]. 
  13. «Presentacions orals en públic». Diputació de Barcelona. [Consulta: 16 abril 2023].
  14. 14,0 14,1 14,2 Rapp, Christof. «Retórica de Aristóteles» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-07-21. [Consulta: 6 agost 2021].

Vegeu també[modifica]