Sintagma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una oració no és una seqüència lineal de paraules, sinó que aquestes hi apareixen formant agrupacions que tenen una unitat de funcionament; d'aquests conjunts de paraules se'n diu sintagmes. Els sintagmes són les parts en què es pot dividir tota oració, i n'admeten de subordinats als principals. A més, són un dels principals objectes d'estudi de la Sintaxi. El terme és propi de l'estructuralisme

Estructura dels sintagmes[modifica | modifica el codi]

Sintagma és una unitat de funció, és a dir, una o diverses paraules que exerceixen una funció unitària dins de l'oració. Hi ha tants tipus de sintagmes com classes de paraules autònomes, segons sigui el nucli distingim entre sintagmes nominals (SN); sintagmes adjectius (SAdj), sintagmes adverbials (SAdv) i sintagmes verbals (SV), constituïts per substantius, adjectius, adverbis i verbs respectivament funcionant com a nuclis (N) del sintagma.

Relacions sintagmàtiques[modifica | modifica el codi]

Hi ha tres tipus bàsics de relacions sintagmàtiques, tant a dins del propi sintagma com entre els elements d'una frase: la hipotaxi o subordinació, la parataxi o coordinació i la concordança.

Un sintagma és una unitat gramatical menor que l'oració i major que la paraula. A l'interior del sintagma es donen un seguit de funcions que tenen caràcter secundari respecte de les primàries o sintàctiques que tenen lloc en el marc de cada oració.

Classes de sintagmes[modifica | modifica el codi]

Els sintagmes presents en la majoria de llengües romàniques són:

Recentment s'han proposat sintagmes que fan referència a la funció i no a la categoria gramatical més rellevant del grup, així es parla de sintagma determinant, sintagma complement o sintagma de temps, sense que hi hagi unanimitat entre els estudiosos en la seva acceptació.