Valencià de transició

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Valencià de transició (en taronja) respecte del dialecte valencià

El valencià de transició, també anomenat català tortosí és un dialecte de transició entre els dialectes valencià i nord-occidental.

Extensió geogràfica[modifica | modifica el codi]

Comprèn el Maestrat, els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de parla castellana), el Matarranya (incloent els municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i el sud de la Ribera d'Ebre (sud del Pas de l'Ase).

Atenent a la divisòria de la conjugació verbal en -és, -ís (cantés, batés, dormís) o en -ara, -era, -ira (cantara, batera, dormira), l'extrem sud inclouria només Vinaròs i Alcalà de Xivert.[1] Per aquest motiu, es diferencien dos sectors: el septentrional i el meridional o valencià septentrional.

Filiació dialectal[modifica | modifica el codi]

La filiació dialectal ha estat variable. En el primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en el valencià.[2] Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcover[1] o Moll[3] l'inclouen en el català nord-occidental encara que posant èmfasi en la consideració de parlar de transició. En canvi, Lluís Gimeno és contrari al caràcter de transició i el considera com el tercer subdialecte del català occidental.[2]

Característiques lingüístiques[modifica | modifica el codi]

Respecte als trets característics generals del català nord-occidental, el valencià de transició es distingeix en els punts següents.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

Vocalisme[modifica | modifica el codi]

  • /a/ tònica en contacte amb palatal = ['ʎɛrk], ['ɛjɣwa], ['jɛjo] (vegeu: palatalització)
  • /a/ posttònica final = [a]: ['pɔrta], ['dɔna]; [ɛ]: ['pɔrtɛ], ['dɔnɛ], ['mesṯrɛ] (masculí: ['mesṯre]) (vegeu: harmonia vocàlica)
  • /e/ àtona > [i] contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo] (vegeu: palatalització)

Consonantisme[modifica | modifica el codi]

  • DY, I, BY, GY
    • Intervocàlics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = [jʒ]: [ko'rejʒa], [pi'ʒo], [maj'ʒo], ['bɔjʒa] (vegeu: palatalització)
    • Finals: RUBEU, PODIU = [ʧ]: ['rɔʧ], ['puʧ] (vegeu: palatalització)
  • /v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b] (vegeu: betacisme)
  • Progressiva palatalització dels fonemes africats alveolars: dotze > ['dodʒe], pots > [pɔtʃ]
  • Fusió progressiva dels fonemes [s] i [ʃ]: caixó > [kaj'so]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Morfologia nominal[modifica | modifica el codi]

  • Pronoms personals
    • Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
    • Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu...) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
  • Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es)
  • Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà
  • Preposicions i adverbis
    • per a = per a, pa
    • menys = menos
    • després = ancabat, adés, después
    • només que = so que (Terra Alta)
    • aviat = prompte, alego
    • doncs = pos, pus
    • fins a (lloc) = hasta

Morfologia verbal[modifica | modifica el codi]

  • P4, P5 Indicatiu Present = cantem(/cantam), canteu(/cantau)
  • P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, -es, -e/-a, -en
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, -es, -a/-e, -en
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, -es, -a/-e, -en
  • P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet
  • Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa
  • Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són
  • Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?
  • Infinitiu + pron. feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos
  • Incoatius -ĪSC- = patixo, lleigixen, bullixo, fugixo

Lèxic[modifica | modifica el codi]

Paral·lelismes amb el valencià i el balear[modifica | modifica el codi]

Besada ('petó'), calces ('mitges'), faldetes ('faldilles'), torcar ('netejar')

Paral·lelismes amb el valencià[modifica | modifica el codi]

Debades ('gratuït'), galtada ('bufetada'), bancal ('feixa de terra'), xic/xica/xiquet/xiqueta ('nen/nena'), antrompessar ('ensopegar'), bajoca ('mongeta'), poal ('cubell'), bacó ('porc'), pataca ('patata'), abadejo ('bacallà'), raïl ('arrel').

Mots genuïns[modifica | modifica el codi]

Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo ('camí ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), vamà que ('pot ser que'), mano ('germà'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('bitxo'), xeic/xec/ec/primo (vocatiu), dolent ('malalt'), xompo ('feixuc'), panís ('moresc'), rabera ('ramat'), rendilla ('mosquín petit'),, estimar ('fer un petó') .

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Alcover, Antoni Maria. Per la llengua. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983, p. 37 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 9788472025448 [Consulta: 16 gener 2009]. 
  2. 2,0 2,1 Pradilla i Cardona, Miquel Àngel «El procés d'estandardització: A propòsit de l'especificitat del tortosí» (PDF). Raïls, núm. 8, 1996, p. 74. ISSN: 1133-4851 [Consulta: 16 gener 2009].
  3. Moll, Francesc de B. Gramàtica catalana: Referida especialment a les Illes Balears. 13a ed.. Palma: Moll, 1997, p. 12-14. ISBN 84-273-0044-1. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]