Valencià de transició

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Valencià de transició (en taronja) respecte del dialecte valencià

El valencià de transició, també anomenat català tortosí és un dialecte de transició entre els dialectes valencià i nord-occidental.

Extensió geogràfica

Comprèn el Maestrat, els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de parla castellana), el Matarranya (incloent els municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i el sud de la Ribera d'Ebre (sud del Pas de l'Ase).

Atenent a la divisòria de la conjugació verbal en -és, -ís (cantés, batés, dormís) o en -ara, -era, -ira (cantara, batera, dormira), l'extrem sud inclouria només Vinaròs i Alcalà de Xivert.[1] Per aquest motiu, es diferencien dos sectors: el septentrional i el meridional o valencià septentrional.

Filiació dialectal

La filiació dialectal ha estat variable. En el primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en el valencià.[2] Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcover[1] o Moll[3] l'inclouen en el català nord-occidental encara que posant èmfasi en la consideració de parlar de transició. En canvi, Lluís Gimeno és contrari al caràcter de transició i el considera com el tercer subdialecte del català occidental.[2]

Característiques lingüístiques

Respecte als trets característics generals del català nord-occidental, el valencià de transició es distingeix en els punts següents.

Fonètica

Vocalisme

  • /a/ tònica en contacte amb palatal = ['ʎɛrk], ['ɛjɣwa], ['jɛjo] (vegeu: palatalització)
  • /a/ posttònica final = [a]: ['pɔrta], ['dɔna]; [ɛ]: ['pɔrtɛ], ['dɔnɛ], ['mesṯrɛ] (masculí: ['mesṯre]) (vegeu: harmonia vocàlica)
  • /e/ àtona > [i] contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo] (vegeu: palatalització)

Consonantisme

  • DY, I, BY, GY
    • Intervocàlics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = [jʒ]: [ko'rejʒa], [pi'ʒo], [maj'ʒo], ['bɔjʒa] (vegeu: palatalització)
    • Finals: RUBEU, PODIU = [ʧ]: ['rɔʧ], ['puʧ] (vegeu: palatalització)
  • /v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b] (vegeu: betacisme)
  • Progressiva palatalització dels fonemes africats alveolars: dotze > ['dodʒe], pots > [pɔtʃ]
  • Fusió progressiva dels fonemes [s] i [ʃ]: caixó > [kaj'so]

Morfologia

Morfologia nominal

  • Pronoms personals
    • Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
    • Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu...) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
  • Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es)
  • Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà
  • Preposicions i adverbis
    • per a = per a, pa
    • menys = menos
    • després = ancabat, adés, después
    • només que = so que (Terra Alta)
    • aviat = prompte, alego
    • doncs = pos, pus
    • fins a (lloc) = hasta

Morfologia verbal

  • P4, P5 Indicatiu Present = cantem(/cantam), canteu(/cantau)
  • P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, -es, -e/-a, -en
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, -es, -a/-e, -en
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, -es, -a/-e, -en
  • P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet
  • Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa
  • Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són
  • Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?
  • Infinitiu + pron. feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos
  • Incoatius -ĪSC- = patixo, lleigixen, bullixo, fugixo

Lèxic

Paral·lelismes amb el valencià i el balear

Besada ('petó'), calces ('mitges'), faldetes ('faldilles'), torcar ('netejar')

Paral·lelismes amb el valencià

Debades ('gratuït'), galtada ('bufetada'), bancal ('feixa de terra'), xic/xica/xiquet/xiqueta ('nen/nena'), antrompessar ('ensopegar'), bajoca ('mongeta'), poal ('cubell'), bacó ('porc'), pataca ('patata'), abadejo ('bacallà'), raïl ('arrel').

Mots genuïns

Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo ('camí ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), vamà que ('pot ser que'), mano ('germà'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('bitxo'), xeic/xec/ec/primo (vocatiu), dolent ('malalt'), xompo ('feixuc'), panís ('moresc'), rabera ('ramat'), rendilla ('mosquín petit'),, estimar ('fer un petó') .

Referències

  1. 1,0 1,1 Alcover, Antoni Maria. Per la llengua. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983, p. 37 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 9788472025448 [Consulta: 16 gener 2009]. 
  2. 2,0 2,1 Pradilla i Cardona, Miquel Àngel «El procés d'estandardització: A propòsit de l'especificitat del tortosí» (PDF). Raïls, núm. 8, 1996, p. 74. ISSN: 1133-4851 [Consulta: 16 gener 2009].
  3. Moll, Francesc de B. Gramàtica catalana: Referida especialment a les Illes Balears. 13a ed.. Palma: Moll, 1997, p. 12-14. ISBN 84-273-0044-1. 

Vegeu també

Enllaços externs