Valencià de transició

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Valencià de transició (en taronja) respecte del dialecte valencià

Lo valencià de transició, també anomenat català tortosí és un dialecte de transició entre els dialectes valencià i nord-occidental.

Extensió geogràfica[modifica]

Comprèn lo Maestrat, los Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de parla castellana), lo Matarranya (incloent los municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), lo Montsià, loBaix Ebre, la Terra Alta i el sud de la Ribera d'Ebre (sud del Pas de l'Ase).

Atenent a la divisòria de la conjugació verbal en -és, -ís (cantés, batés, dormís) o en -ara, -era, -ira (cantara, batera, dormira), l'extrem sud inclouria només Vinaròs i Alcalà de Xivert.[1] Per este motiu, es diferencien dos sectors: lo septentrional i el meridional o valencià septentrional.

Filiació dialectal[modifica]

La filiació dialectal ha sigut variable. En lo primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en lo valencià.[2] Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcover[1] o Moll[3] l'inclouen en lo català nord-occidental encara que posant èmfasi en la consideració de parlar de transició. En canvi, Lluís Gimeno és contrari al caràcter de transició i el considera com lo tercer subdialecte del català occidental.[2]

Característiques lingüístiques[modifica]

Respecte als trets característics generals del català nord-occidental, lo valencià de transició es distingix en los punts següents.

Fonètica[modifica]

Vocalisme[modifica]

  • /a/ tònica en contacte amb palatal = ['ʎɛrk], ['ɛjɣwa], ['jɛjo] (vegeu: palatalització)
  • /a/ posttònica final = [a]: ['pɔrta], ['dɔna]; [ɛ]: ['pɔrtɛ], ['dɔnɛ], ['mesṯrɛ] (masculí: ['mesṯre]) (vegeu: harmonia vocàlica)
  • /e/ àtona > [i] contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo] (vegeu: palatalització)

Consonantisme[modifica]

  • DY, I, BY, GY
    • Intervocàlics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = [jʒ]: [ko'rejʒa], [pi'ʒo], [maj'ʒo], ['bɔjʒa] (vegeu: palatalització)
    • Finals: RUBEU, PODIU = [ʧ]: ['rɔʧ], ['puʧ] (vegeu: palatalització)
  • /v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b] (vegeu: betacisme)
  • Progressiva palatalització dels fonemes africats alveolars: dotze > ['dodʒe], pots > [pɔtʃ]
  • Fusió progressiva dels fonemes [s] i [ʃ]: caixó > [kaj'so]

Morfologia[modifica]

Morfologia nominal[modifica]

  • Pronoms personals
    • Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
    • Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu...) = és per a mi, mos/nos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
  • Demostratius = est/este (-a, -os, -es); eix/eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es)
  • Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà
  • Preposicions i adverbis
    • per a = per a, pa
    • menys = menos
    • després = ancabat, adés, después
    • només que = so que (Terra Alta)
    • aviat = prompte, alego
    • doncs = pos, pus
    • fins a (lloc) = hasta

Morfologia verbal[modifica]

  • P4, P5 Indicatiu Present = cantem(/cantam), canteu(/cantau)
  • P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, -es, -e/-a, -en
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, -es, -a/-e, -en
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, -es, -a/-e, -en
  • P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb lo Subjuntiu Imperfet
  • Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa
  • Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són
  • Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?
  • Infinitiu + pron. feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos
  • Incoatius -ĪSC- = patixo, lleigixen, bullixo, fugixo

Lèxic[modifica]

Paral·lelismes amb lo valencià i lo balear[modifica]

Besada ('petó'), calces ('mitges'), faldetes ('faldilles'), torcar ('netejar')

Paral·lelismes amb lo valencià[modifica]

Debades ('gratuït'), galtada ('bufetada'), bancal ('feixa de terra'), xic/xica/xiquet/xiqueta ('nen/nena'), antrompessar ('ensopegar'), bajoca ('mongeta'), poal ('cubell'), bacó ('porc'), pataca ('patata'), abadejo ('bacallà'), raïl ('arrel').

Mots genuïns[modifica]

Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo ('camí ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), vamà que ('pot ser que'), mano ('germà'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('bitxo'), xeic/xec/ec/primo (vocatiu), dolent ('malalt'), xompo ('feixuc'), panís ('moresc'), rabera ('ramat'), rendilla ('mosquín petit'),, estimar ('fer un petó') .

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Alcover, Antoni Maria. Per la llengua. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983, p. 37 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 9788472025448 [Consulta: 16 gener 2009]. 
  2. 2,0 2,1 Pradilla i Cardona, Miquel Àngel «El procés d'estandardització: A propòsit de l'especificitat del tortosí» (PDF). Raïls, núm. 8, 1996, p. 74. ISSN: 1133-4851 [Consulta: 16 gener 2009].
  3. Moll, Francesc de B. Gramàtica catalana: Referida especialment a les Illes Balears. 13a ed.. Palma: Moll, 1997, p. 12-14. ISBN 84-273-0044-1. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]