Català tortosí

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Valencià de transició)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaCatalà tortosí
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte decatalà Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
català
català occidental
català nord-occidental Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologtort1234 Modifica el valor a Wikidata

Lo català tortosí, també anomenat valencià de transició o valencià tortosí, és un subdialecte del català nord-occidental.

Extensió geogràfica[modifica]

Català tortosí (en taronja)

Comprén lo Maestrat, los Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de parla castellana), lo Matarranya (incloent los municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara, Faió i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), lo Montsià, lo Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Atenent a la divisòria de la conjugació verbal en -és, -ís (cantés, batés, dormís) o en -ara, -era, -ira (cantara, batera, dormira), l'extrem sud inclouria només Vinaròs i Alcalà de Xivert.[1] Per aquest motiu, es diferencien dos sectors: el septentrional i el meridional o valencià septentrional.

Filiació dialectal[modifica]

La filiació dialectal ha sigut variable. En lo primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en lo valencià.[2] Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcover[1] o Moll[3] l'inclouen en lo català nord-occidental encara que posant èmfasi en la consideració de parlar de transició, cap al valencià. En canvi, Lluís Gimeno és contrari al caràcter de transició i el considera com lo tercer dialecte del català occidental.[2]

Característiques lingüístiques[modifica]

Respecte als trets característics generals del català nord-occidental i del valencià, lo tortosí presenta les característiques següents.

Fonètica[modifica]

Vocalisme[modifica]

  • Manteniment de la /a/ etimològica en los infinitius traure, jaure, nàixer
  • Palatalització de /a/ tònica en contacte amb palatal = ['ʎɛrk], ['ɛjɣwa], ['jɛjo] (vegeu: palatalització)
  • Articulació de /a/ posttònica final = [a]: ['pɔrta], ['dɔna]; [ɛ]: ['pɔrtɛ], ['dɔnɛ], ['mesṯrɛ] (masculí: ['mesṯre]) (vegeu: harmonia vocàlica)
  • Tancament de /e/ àtona > [i] en contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo], genoll [d͡ʒi'noʎ] (vegeu: palatalització)

Consonantisme[modifica]

  • DJ, I, BJ, GJ
    • Intervocàlics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = [jʒ]: [ko'rejʒa], [pi'ʒo], [maj'ʒo], ['bɔjʒa] (vegeu: palatalització)
    • Finals: RUBEU, PODIU = [ʧ]: ['rɔʧ], ['puʧ] (vegeu: palatalització)
  • /v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b]/[β] (vegeu: betacisme)
  • Progressiva palatalització, en algunes zones, dels fonemes alveolars africats: dotze > ['dodʒe], pots > [pɔtʃ]
  • Segregació de iod davant de prepalatal fricativa sonora /ʒ/ i fricativa sorda /ʃ/: major [maj'ʒo], boja ['bɔjʒa], caixó > [kaj'ʃo], peix ['pejʃ]
  • Conservació de la ene postònica etimològica en els plurals: hòmens /ɔ́mens/

Morfologia[modifica]

Morfologia nominal[modifica]

  • Pronoms personals
    • Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
    • Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu…) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
  • Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es), tot i que a la comarca de la Ribera d'Ebre podem trobar les formes reforçades aquest, aquesta
  • Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà
  • Preposicions i adverbis
    • per a = per a, pa
    • menys = menos
    • després = ancabat, adés, después
    • només que = so que (Terra Alta)
    • aviat = prompte, alego
    • doncs = pos, pus
    • fins a (lloc) = hasta

Morfologia verbal[modifica]

  • P1 Indicatiu Present = canto, parlo, compro
  • P3 Indicatiu Present = canta (sobretot Montsià i Baix Ebre, al sud del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre); cante (Matarranya, Terra Alta, nord del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre).
  • P4, P5 Indicatiu Present = cantem/canteu; cantam/cantau, sobretot a la Terra Alta
  • P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, cantes, cante/canta, canten; canto/canta, cantos, canto, cànton
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, corregues, correga/corregue, correguen
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, dormigues, dormiga/dormigue, dormiguen
  • P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet: ell vol que natros cantéssem/ell volia que natros cantéssem
  • Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa
  • Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són
  • Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?, baixaràs-me'l lo pot de l'armari?
  • Infinitiu + pron. feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos (Ports, Baix Maestrat, Montsià i Baix Ebre); ascaufâ's, ana-mô'n, agarrâ-les/agafâ-les, minjâ-us (Matarranya, Terra Alta i Ribera d'Ebre)
  • Incoatius -ĪSC- = patixo/patisco, lleigixen, bullixo/bullisco, fugixo/fugisco

Lèxic[modifica]

Paral·lelismes amb lo valencià i lo balear[modifica]

Besada ('petó'), calces ('mitges'), debades ('gratuït'), faldetes ('faldilles'), galtada ('bufetada'), granera ('escombra'), poal ('cubell'), torcar ('netejar').

Paral·lelismes amb lo valencià[modifica]

Bancal ('feixa de terra'), xic/xica ('noi/noia'), xiquet/xiqueta ('nen/nena'), antrompessar ('ensopegar'), bajoca ('mongeta'), reixos (reis).

Mots genuïns[modifica]

Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo ('camí ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), vamà que ('pot ser que'), mano/mana ('germà'/'germana'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('bitxo'), xeic/xec/ec (vocatiu), dolent ('malalt'), bacó ('porc'), xompo/sompo ('feixuc'), panís ('moresc'), rabera ('ramat'), rendilla ('mosquín petit'), pataca ('patata'), abadejo ('bacallà'), estimar ('fer un petó'), raïl ('arrel').

Des del departament de filologia catalana de la URV s'han elaborat diverses tesis doctorals sobre la variació geogràfica de les Terres de l'Ebre. Los parlars de la Terra Alta han sigut estudiats per Pere Navarro; los de la Ribera d'Ebre per Olga Cubells. Estan en curs d'elaboració les tesis sobre los parlars del Montsià a cura d'Àngela Buj; los del Baix Ebre a cura de Carles Castellà; los del Priorat a cura d'Emili Llamas.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Alcover, Antoni Maria. Per la llengua. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983, p. 37 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 9788472025448 [Consulta: 16 gener 2009]. 
  2. 2,0 2,1 Pradilla i Cardona, Miquel Àngel «El procés d'estandardització: A propòsit de l'especificitat del tortosí» (PDF). Raïls, núm. 8, 1996, p. 74. ISSN: 1133-4851 [Consulta: 16 gener 2009].
  3. Moll, Francesc de B. Gramàtica catalana: Referida especialment a les Illes Balears. 13a ed.. Palma: Moll, 1997, p. 12-14. ISBN 84-273-0044-1. 

Enllaços externs[modifica]