Francesc de Borja Moll i Casasnovas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc Moll.png
Naixement 10 d'octubre de 1903
Ciutadella, Menorca
Mort 18 de febrer de 1991 (als 87 anys)
Palma, Mallorca
Es coneix per Diccionari català-valencià-balear
Ocupació Lingüista, filòleg i editor

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.[1] El seu pare es deia Josep Moll i Vidal i la seva mare, Maria-Anna Casasnovas i Oliver. Fou el setè fill d’un matrimoni modest. Els primers cinc fills de la família havien mort abans de complir els cinc anys; per aquesta raó, Borja Moll va ser un fill summament protegit. En el seu llibre Els meus primers trenta anys[2] afirma que tant la seva mare com el seu pare, juntament amb la seva padrina i el seu germà, foren els personatges fonamentals per a la seva vida. Autor de moltes obres sobre la llengua catalana i les variants parlades a les Illes, fou el principal col·laborador de mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda en el Diccionari català-valencià-balear.

Vida[modifica | modifica el codi]

Entre els anys 1908 i 1911 va aprendre a llegir i escriure amb el mestre Miquel Villalonga i va començar a rebre nocions bàsiques de dibuix. El seu pare també va intervenir en la seva educació, inculcant-li el gust per la lectura en castellà. Ara bé, el 1912 va ingressar al Seminari de Ciutadella de Menorca i va començar els seus estudis reglats; es va interessar per les humanitats i especialment pel llatí. Aquests estudis es donaven íntegrament en castellà i eren de caràcter “castellanista”, ja que la vida cultural de la ciutat es feia en aquest idioma.

Per aquest motiu, en el llibre ja abans mencionat, Moll, tot recordant els seus primers anys en el Seminari, ens revela que “no tinc record que en el Seminari em vagin ensenyar mai res que es referís a la nostra llengua materna, res que em pogués orientar sobre la seva essència i circumstància, ni sobre la manera d’escriure-la ni sobre la seva literatura. Per les lectures sabia que existia un Verdaguer (...), però no puc agrair a cap professor la més petita noció del valor literari, ni tan sols dels noms, d’autors tan cabdals com Costa i Llobera, Àngel Guimerà o Joan Maragall (...). La meva formació cultural es feia, doncs, en castellà, i quan vaig començar a escriure per al públic no em va passar mai pel cap de fer-ho en menorquí”.[2]

L’arribada el 1917 de Mossèn Alcover al Seminari de Ciutadella fou un esdeveniment cabdal en la seva vida. Alcover havia viatjat a Menorca amb el seu afany de conèixer els diferents parlars de l’illa i incorporar-los al diccionari que estava realitzant en aquell moment, el Diccionari català-valencià-balear, del qual, anys més tard, Moll en seria també co-autor. L’arribada d’aquest personatge al Seminari va omplir Moll de joia i el va inspirar en la seva trajectòria lingüística. De fet, quan Francesc de Borja Moll va deixar el Seminari amb disset anys, li va escriure una carta explicant-li la seva nova situació. Gràcies a aquest esdeveniment, un any més tard, Moll va viatjar a Mallorca, es va estar amb el seu mestre Alcover i va realitzar la seva tasca més important dins el camp de la lingüística. De fet, Moll va estar relacionat i compromès amb la tasca que havia començat Alcover, fet que va propiciar el seu aprenentatge dins el camp de la lingüística. No va ser, doncs, fins aquesta etapa que Moll vertaderament es va iniciar dins aquest camp. Malgrat que no féu estudis universitaris, la col·laboració amb Antoni M. Alcover li va permetre el contacte amb Meyer-Lübke, Leo Spitzer o Bernhard Schädel. El 1921 s'instal·là a Mallorca i treballà al costat d'Antoni M. Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear. Antoni M. Alcover el va formar perquè fos el seu continuador: el va fer anar a Alemanya a estudiar lingüística. El 1932, després de la mort de mossèn Antoni M. Alcover, continuà el Diccionari català-valencià-balear i el Bolletí amb un criteri més rigorós: va aplicar les normes ortogràfiques de Fabra que Alcover no havia utilitzat en vida perquè estava en desacord amb l'Institut d'Estudis Catalans.

El fort caràcter del seu mestre va fer que una gran part dels estudiosos catalans de l’època s’enemistessin amb Alcover, fet que va desprestigiar una mica la sortida del Diccionari català-valencià-balear. No es van escriure ressenyes ni se’n va fer cap tipus de menció per part de l’IEC, màxim òrgan lingüístic de l’època. De fet, el Diccionari es va editar gràcies a l’esforç del mateix Alcover en crear la seva pròpia editorial, que més tard es va convertir en l’Editorial Moll.

La vida de Moll va transcórrer a Mallorca, amb la seva família, i fent esforços per a conèixer amb profunditat la seva llengua i donar-li el prestigi que es mereix. La mort d’Alcover el 1932 el va impulsar a seguir conreant i treballant la feina del seu mestre i va lluitar per obrir-se camí en solitari. Els anys venidors tindran dalts i baixos en la vida de Moll.

La Guerra Civil Espanyola obre un cisma en la política de l’illa de Mallorca i en tots els àmbits culturals de l’illa. Es dissolen d’un dia per l’altra moltes associacions i societats de caràcter polític esquerrà. Aquesta situació va endarrerir qualsevol feina de Moll, que es va veure abocat a convertir-se en milicià, no fos cas que “qualsevol indiscret podia pitjar una mica el cèrcol, embolicar-me en una denúncia de rojo separatista (qualificatiu molt usual en aquell temps), i li costaria poc fer-me hostatge a l’Hotel Tauló”.[3]

Durant tota la seva vida, la principal preocupació de Moll va ser que el català fos conegut i estudiat per qualsevol persona. De fet, moltes de les seves publicacions són gramàtiques, lèxics i cursos de llengua catalana, destinats a catalano-parlants o a estrangers interessats en conèixer la llengua. La seva aportació i dedicació a l’Obra Cultural Balear també va ser notable, ja que hi va organitzar diversos cursos de llengua i literatura.

Finalment, Francesc de Borja Moll va morir a Palma el 18 de febrer de 1991. La seva vida va estar completament dedicada a l’estudi i la divulgació de la llengua catalana. Malgrat premis, honors i distincions, va continuar essent un home senzill, humil, espontani i treballador.

Fills[modifica | modifica el codi]

Aportacions a la lingüística[modifica | modifica el codi]

El treball de Moll dins el camp de la lingüística no coincideix gairebé en cap cas amb els treballs lingüístics que es realitzaven a la resta d’Europa i del món. Francesc de Borja Moll fou “el darrer i l’únic menorquí (...) que en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX, quan encara no hi havia a casa nostra estudis regulars de la naixent filologia romànica, impulsats per l’amor a la llengua, arribaren per viaranys diferents – com Pompeu Fabra, a Catalunya – a fer-se’n un bagatge científic suficient per a dedicar-se intensament al seu estudi i ens deixaren obres que marquen fites importants en la història de la llengua catalana.” [4]. Així doncs, l’interès lingüístic de Moll entre d’altres no és especialment la seva aportació a la lingüística en general, sinó que el seu afany i emprenedoria per a posicionar el català en un lloc de prestigi, totalment igual que la resta de llengües del món.

La lingüística en general, amb Ferdinand de Saussure al capdavant, volia descriure la realitat on es produïa la parla i entendre-la en el seu context. Així doncs, definien la llengua com un sistema homogeni i constant, que es diferenciava de la parla, que eren les manifestacions individuals del sistema col·lectiu.

En un dels seus discursos, Moll fa una diferenciació important, que segurament tenia molt a veure amb aquesta idea. La lliçó inaugural dels cursos de llengua catalana 1978-79 titulada “Llengua o dialecte? Català o mallorquí?” ja traspua idees semblants a les de Saussure. “Entre llengua i dialecte no hi ha diferència essencial, sinó únicament diferència de punt de comparació. Tot sistema natural de parlar és, al mateix temps, llengua i dialecte: és llengua si es considera com un sistema de signes orals d’evolució històrica ben caracteritzada, en relació a un altre sistema que té característiques essencialment diferenciadores; és dialecte si es considera com un sistema de signes orals que no es distingeix sinó accidentalment d’un altre, amb el qual, per tant, forma una mateixa llengua o idioma”.[5]

A més d’aquesta relació amb la lingüística del moment, Francesc de Borja Moll va continuar un dels treballs lingüístics més importants de la seva vida, el Diccionari català-valencià-balear. Com ja hem mencionat anteriorment, Alcover va trobar en la figura de Moll la persona ideal per a la confecció del seu diccionari. Aquest diccionari va ser creat, escrit i redactat pel mateix Alcover, amb col·laboració amb Borja Moll.

L’Alcover-Moll és un diccionari descriptiu i etimològic que està format per deu volums. En el seu moment, i també avui en dia, és de gran importància i tot un referent per als estudis dialectals que es realitzen. En cada entrada del diccionari trobem el significat de la paraula; la seva etimologia, és a dir, d’on prové; la seva fonètica, com es pronuncia; i les situacions on s’utilitza. De fet, és un diccionari molt complet que, avui en dia, ja es pot consultar en línia. Això ens indica la importància d’aquesta publicació encara avui.

Obra[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ferran Lupescu, "Francesc de B. Moll, cartògraf: la cartografia lingüística en l'obra de Moll". Llegir, any X, núm. 41 (tercer trimestre 2003), p. 19-24.
  • Joan Miralles i Monserrat, Francesc de B. Moll i la llengua literària, Universitat de les Illes Balears. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2005. ISBN 84-8415-716-4.
  • "Francesc de B. Moll: la lexicografía, historia y documento de comunicación social", Anthropos 44, 1984, p.2.
  • "Bibliografía de Francesc de B. Moll", Anthropos 44, 1984, p.10.
  • "L'home per la paraula" 1ª edició: 1974.

Guardons[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Francesc de Borja Moll i Casasnovas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Moll, Francesc de B. Els meus primers trenta anys. Editorial Moll, 1970. 
  3. Moll, Francesc de B. Els altres quaranta anys. Editorial Moll, 1975. 
  4. Moll i Marquès, Aina. Francesc de Borja Moll. Semblança biogràfica, 2001. 
  5. Moll, Francesc de B.. «Llengua o dialecte? Català o mallorquí? Lliçó inaugural dels cursos de llengua catalana 1978-79 organitzats per l'Obra Cultural Balear». Obra Cultural Balear.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]