Antònia Vicens i Picornell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntònia Vicens i Picornell Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement (ca) Antònia Vicens i Picornell
27 març 1941 (77 anys)
Santanyí
Es coneix per 39º a l'ombra
Activitat
Ocupació Escriptora i traductora
Gènere artístic Novel·la
Llengua català
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941) és una escriptora mallorquina[1] autora de novel·les i reculls poètics.

Biografia[modifica]

Nascuda a Santanyí, comença a escriure recollint el parlar popular i perfecciona el seu català a l'Obra Cultural Balear. Estudia per a ser administrativa. El seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta, va rebre un premi a Cantonigròs el 1965. La seva següent novel·la, tanmateix, faria força més soroll: era l'any 1967 i els seus 39º a l'ombra va conquerir el Premi Sant Jordi de novel·la. L'univers mallorquí i els problemes d'equilibri entre turisme i conservació del territori forneixen la font d'inspiració principal per a aquests dos volums i l'obra posterior. Cal dir que la seva feina a diversos hotels li conferien un punt de vista privilegiat sobre la qüestió. Altres temes freqüents són la condició dels marginats (per ser dones, per estar fora del sistema) i la soledat que hi va aparellada.

En 1971 es casa i es muda a Palma, on alterna feines en diversos llocs i coneix de prop la realitat de l'illa des de diferents vessants. Va començar a col·laborar amb el diari Avui enviant contes, així com amb el Diario de Mallorca. Més endavant va obrir una botiga d'artesania, fins que es va jubilar l'any 2000 i va tornar a marxar de la ciutat. Des del camp, va continuar escrivint la seva obra, on hi va introduir també la poesia. L'alterna amb articles a premsa.

El 1977 va entrar a formar part de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com a vicepresidenta per les Illes Balears. Distingida amb altres premis literaris, un reconeixement global a la seva carrera li va arribar amb la Creu de Sant Jordi el 1999, la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear) i el Premi Nacional de Cultura el 2016.[2]

Els seus llibres han estat traduïts a l'alemany i al castellà.

Obra[modifica]

Narrativa breu[modifica]

  • 1968 Banc de fusta
  • 1980 Primera comunió
  • 2005 Tots els contes

Novel·la[modifica]

  • 1968 39º a l'ombra
  • 1971 Material de fulletó
  • 1974 La festa de tots els morts
  • 1980 La Santa
  • 1982 Quilòmetres de tul per a un petit cadàver
  • 1984 Gelat de maduixa
  • 1987 Terra seca
  • 1997 L'àngel de la lluna (infantil)
  • 1998 Massa tímid per lligar (juvenil)
  • 1998 Febre alta
  • 2002 Lluny del tren
  • 2007 Ungles perfectes
  • 2010 Ànima de gos

Poesia[modifica]

  • 2009 Lovely
  • 2013 Sota el paraigua el crit
  • 2015 Fred als ulls
  • 2017 Tots els cavalls

Memòries[modifica]

Premis literaris i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]



Premis i fites
Precedit per:
Julio Martínez Mesanza
Gloria
Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
2018
Succeït per:
'