Montserrat Abelló i Soler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMontserrat Abelló i Soler Creu de Sant Jordi 1998
MAbelló.JPG
Montserrat Abelló
Dades biogràfiques
Naixement 1 de febrer de 1918
Tarragona (Tarragonès)
Mort 9 de setembre de 2014(2014-09-09) (als 96 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escriptora i traductora
Gènere Poesia
Dades familiars
Cònjuge Joan Bofill i Tauler
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918 - Barcelona, 9 de setembre de 2014)[1][2] fou una poeta i traductora catalana. Va publicar els llibres de poesia Vida diària (1963), Foc a les mans (1990), Dins l'esfera del temps (1998) o Memòria de tu i de mi (2006) i va traduir poetes anglosaxones com Sylvia Plath.[3] Va obtenir alguns guardons rellevants com ara el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.

Biografia[modifica]

Tot i haver nascut a Tarragona, va passar la infantesa i la joventut entre diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), seguint la mobilitat laboral del seu pare (enginyer naval). Va estudiar a Barcelona, on, a la facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer Carles Riba. El 1936 va ser professora d'anglès a València i el moviment en la seva vida va augmentar després de 1939, quan va haver d'exiliar-se a França, al Regne Unit (on va dur tasques d'ajut als refugiats) i a Xile (on treballà a l'empresa del seu pare a Valparaíso i, posteriorment, com a professora d'anglès a l'escola suïssa de Santiago de Xile).[4] En aquest país sud-americà va viure-hi uns vint anys.

Tornà a Barcelona el 1960, on treballà com a ensenyant a la Institució Cultural del CIC de Barcelona fins a la jubilació.[4] A part d'escriure, en aquests anys va traduir autors com Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, sobretot, Sylvia Plath, de qui va rebre una forta influència. En aquell temps, començà a publicar els seus poemaris. També va traduir a l'anglès les obres de clàssics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès i a l'alemany.[5] És coautora de l'antologia Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999). Ha participat en els llibres d'assaig Cartografies del desig (1998) i Memòria de l'aigua (1999).[5]

Autora d'una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, va col·laborar a la IV Fira Internacional del llibre feminista de 1990, en el Congrés del PEN Club Internacional 1992 i va ser una de les fundadores del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN el 1995.[5]

El 1998 li van concedir la Creu de Sant Jordi i el 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva llarga trajectòria.[6] El juliol de 2008 també fou guardonada amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement al fet «que ha donat veu a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi».[7]

L'any 2009 Jordi Valls li va dedicar un estudi monogràfic.[8] El 2012 es va publicar l'obra Màscares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló, amb pròleg de Carme Riera.[9]

Obra[modifica]

Mural, a Manresa, del pintor Benvi Parrilla.

Poesia[modifica]

  • 1963 Vida diària
  • 1981 Vida diària. Paraules no dites
  • 1986 El blat del temps
  • 1990 Foc a les mans
  • 1995 L'arrel de l'aigua
  • 1995 Són màscares que m'emprovo...
  • 1998 Dins l'esfera del temps
  • 2002 Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002
  • 2004 Asseguda escrivint
  • 2006 Memòria de tu i de mi
  • 2009 El fred íntim del silenci
  • 2014 Enllà del parlar concís

Estudis literaris[modifica]

  • 1993 Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX
  • 1999 Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX

Premis artístics i honors[modifica]

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya des del juliol de 2015. Va ingressar per voluntat expressa de l’autora, que durant la primavera de l’any 2014 va interessar-se a preservar el seu arxiu literari a la Biblioteca. Els fills de la poeta i traductora, van fer efectiva la seva voluntat donant el seu fons a la Biblioteca, així com la documentació, constituïda per l’arxiu literari i la biblioteca personal d’Abelló, que serà conservada i posada a l’abast dels investigadors.[12]

Referències[modifica]

  1. «Mor als 96 anys la poeta Montserrat Abelló». ara.cat, 09-09-2014. [Consulta: 9 setembre 2014].
  2. «Mor la poetessa Montserrat Abelló als 96 anys». 324.cat. [Consulta: 9 setembre 2014].
  3. «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  4. 4,0 4,1 «Montserrat Abelló i Soler». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 5,2 Montserrat Abelló i Soler al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  6. «Premi d'Honor als 90 anys». www.e-noticies.cat. [Consulta: 18 juny 2008].
  7. Montserrat Abelló i Moisès Broggi, Premis Nacionals a la Trajectòria Professional i Artística
  8. Valls i Pozo, Jordi. Montserrat Abelló. Barcelona: AELC, 2009. 
  9. Màscares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló. Pròleg Carme Riera. Girona: Curbet Edicions, 2012, p. 125 p.. 
  10. [enllaç sense format] http://www.irla.cat/activitat/
  11. «Associació Escriptors en llengua catalana».
  12. «El Fons Montserrat Abelló ingressa a la Biblioteca de Catalunya». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica]