Giuseppe Edoardo Sansone

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGiuseppe Edoardo Sansone Creu de Sant Jordi 1984
Naixement 1925
Ascoli Piceno Itàlia
Mort 24 de juliol de 2003(2003-07-24) (als 78 anys)
Roma
Alma mater Universitat de Roma La Sapienza
Ocupació Filòleg
Premis
Modifica dades a Wikidata

Giuseppe Edoardo Sansone (Ascoli Piceno, Marques, 1925 - Roma, 2003) fou un filòleg italià. Estudià filologia a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948, on fou alumne de Mario Sansone, Salvatore Battaglia i Mario Casella. Va ser professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, i darrerament era catedràtic de filologia romànica a Roma.[1]

Es va especialitzar en literatura catalana i va fer edicions crítiques de Reggimento e costumi di donna de Francesco da Barberino (1957); del Lazarillo de Manzanares con otras cinco novelas de Juan Cortés de Tolosa (1974); del Carriaggio di Nîmes, cançó de gesta del segle XII (1969); del Cercapou, atribuït a Francesc Eiximenis (1958); del Llibre de consolació i de consell d'Albertano de Brescia (1965), i de la traducció francesa del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (1964). Va traduir a l'italià la poesia de Josep Vicenç Foix i les Elegies de Bierville de Carles Riba. Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1959) i des del 1978 presidia l'Associazione Italiana di Studi Catalani. El 1990 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i el 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Una de les seves darreres contribucions als estudis catalans fou l'edició dels dos últims volums de l’Antologia de Poetes Catalans. Un mil·lenni de literatura dirigida per Martí de Riquer el 1997 ("De Maragall als nostres dies", volums III i IV).

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Gli insegnamenti di cortesia in lingua d'oc e d'oïl, Bari 1953
  • Studi di filologia catalana, Bari 1963
  • Saggi iberici, Bari 1974
  • La Nozione di cortesia nei testi didattici di lingua d'Oc, Rom 1975
  • Le trame della poesia. Per una teoria funzionale del verso, Florenz 1988
  • Luoghi del tradurre, Mailand 1991
  • Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari 1994
  • (amb Mauro Cursietti i Andrea Giannetti) La filologia romanza in Italia. Bibliografia 1945-1995, Roma 1998
  • Verso e testo tra poetica ed ecdotica, Napoli 2003
Edicions crítiques 
  • Francesc Eiximenis, Cercapou, 2 Bde., Barcelona 1957–1958, 1988
  • Francesco da Barberino, Reggimento e costumi di donna, Turin 1957, Roma 1995
  • Juan Cortés de Tolosa, Lazarillo de Manzanares. Con otras cinco novelas, Barcelona 1960, Madrid 1974
  • Il "Livre des bestes" di Ramon Llull. Traduzione francese anonima del 15. Secolo, Rom 1964
  • Albertano da Brescia, Llibre de consolació i de consell, Barcelona 1965
  • Mario Casella, Saggi di letteratura provenzale e catalana, Bari 1966
  • Il carriaggio di Nîmes. Canzone di gesta del XII secolo, Bari 1969
  • Testi didattico-cortesi di Provenza, Bari 1977, 1986
  • Silvio Pellegrini, Varietà romanze, Bari 1977
  • Carles Riba, Elegie di Bierville, Turin 1977
  • Poesia catalana del novecento, Rom 1979
  • La poesia dell'antica Provenza. Testi e storia dei trovatori, 2 Bde., Parma 1984–1986
  • Garcilaso de la Vega, Sonetti, Parma 1988
  • I Trovatori licenziosi, Mailand 1992
  • Poesia d'amore nella Spagna medievale, Mailand 1996
  • De Maragall als nostres dies, 2 Bde., Barcelona 1997 (Antologia de Poetes Catalans. Un mil·lenni de literatura, hrsg. von Martí de Riquer, 3 und 4)
  • Carlo del Nero, La dama sanza merzede. Volgarizzamento del 15. secolo da Alain Chartier, Rom 1997
  • Raffaele Capozzoli, Don Chisciotte della Mancia ridotto in versi napoletani, Neapel 1998
  • Alain Chartier, La bella dama senza pietà, Florenz 1998
  • Poesia catalana del Medioevo. Antologia, Novara 2001
  • Diorama lusitano. Poesie d'amore e di scherno dei trovatori galego-portoghesi, Mailand 1990, 2001
  • (mit Giulio Cura Curà) Giovanni Villani. Rom 2002
  • Carles Duarte, Ponente sull'orlo. Poesie scelte, Novara 2002
  • (mit Mauro Cursietti) Cronisti medievali, Rom 2003

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Giuseppe Edoardo Sansone». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]