Maria Girona i Benet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria Girona i Benet Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 1923
Barcelona, Barcelonès
Mort 8 de març de 2015(2015-03-08) (als 92 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Pintora
Mestres Rafael Benet
Dades familiars
Cònjuge Albert Ràfols-Casamada
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Maria Girona i Benet[1] (Barcelona, 1923 - Barcelona, 8 de març de 2015)[2] fou una pintora, gravadora i activista cultural catalana, filla de l'arquitecte Lluís Girona i Cuyàs i de la terrassenca, Mercè Benet i Vancells.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va aprendre l'ofici de pintar del seu oncle Rafael Benet, i a l'Acadèmia Tàrrega de Barcelona, on conegué el pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada el 1945 i el presentà a altres artistes amb qui van formar el grup "Els Vuit" (que comprenia el poeta Jordi Sarsanedas, l'escultor Miquel Gusils, el músic Joan Comellas i els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo, Vicenç Rossell i ells dos),[3][4]

El 1946, comença la seva trajectòria professional amb una exposició col·lectiva del grup Els Vuit a la Sala Pictòria de Barcelona.

Del 2 al 22 d'octubre de 1948, Girona, juntament amb Modest Cuixart i Tàpies, Josep Hurtuna, Jordi Mercadé i Farrés, Ramon Rogent i Perés, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria de Sucre i de Grau, Jacint Morera i Pujals, Francesc Todó Garcia, Pere Tort i Antoni Tàpies i Puig va participar en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes.[5]

El 1950 rebé una beca del govern francès per estudiar art i es traslladà a París, on residí fins al 1954. El 1952, es casà amb l'Albert Ràfols-Casamada. Aviat va començar a exposar individualment a Barcelona i a Madrid.[3][4]

El 1967, junt amb un grup d'altres intel·lectuals, incloent el seu marit, co-fundà EINA, Escola de Disseny i Art i hi dedicà molta energia des de la seva inauguració.[6] Com a mínim des de 1972, és també professora de l'escola.[7]

El seu estil parteix del fauvisme colorista d'Henri Matisse, però de construcció cubista i passà a fer una pintura d'imatges simples, de formes suaus, lírica en la seva plasticitat. Els anys 1970 adoptà la tècnica del collage, amb la qual realitzà una sèrie de treballs composts amb elements d'ornamentació naïf, d'accent démodé, evocadors d'ambients i d'èpoques passades. Actualment a Catalunya podem trobar obres seves, per exemple, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2001 es va inaugurar a Capellades la Fundació Ràfols-Casamada - Maria Girona. El mes de febrer de 2010 va exposar a la galeria Tatiana Kourochkina de Barcelona, una exposició comissariada per Victòria Combalía.[8]

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El desembre de 2015 la família d'Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona va lliurar a la Biblioteca de Catalunya (BC) el fons personal d'ambdós artistes, que comprèn els seus materials gràfics, manuscrits i impresos. Una de les nebodes dels artistes, Maria Fuchs Girona, en nom i representació de la seva germana Margarita Rosa Fuchs Girona, va dipositar temporalment el fons a la Biblioteca de Catalunya, mentre es formalitza la donació definitiva. Fins ara, els fons gràfics, textuals i bibliogràfics dels artistes estaven ubicats a diferents espais.

El fons d'Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona és una mostra representativa de l'activitat professional i de l'experiència personal dels artistes. En els documents es recull l'activitat pròpia i la del seu entorn. El fons mostra la gran activitat al voltant del disseny que dóna pas a la generació dels anys 80 del segle XX, marcada per l'esclat a l'entorn dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. La documentació gràfica d'aquest fons destaca tant per la seva extensió, com pel contingut i permet tenir una visió de l'activitat dels artistes a través dels catàlegs d'exposicions i de les fotografies i accedir a la seva expressió més intima, mitjançant les seves llibretes de dibuixos originals comentats amb textos manuscrits. Cal destacar especialment el gran nombre d'esbossos originals i molt especialment les llibretes de butxaca.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Maria Girona i Benet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Mor la pintora Maria Girona». 324.cat, 08-03-2015 [Consulta: 8 març 2015].
  3. 3,0 3,1 "Albert Ràfols-Casamada. Petits records", de Mercè Domínguez, Quaderns Rafael Benet (Fundació Rafael Benet, Barcelona), núm. 24, juny del 2010. p. 10
  4. 4,0 4,1 "D'un blau intens", de Victòria Combalia, catàleg de l'exposició a la Galeria Kourochkine (TK galeria d'art), 2009, p. 1
  5. Molins, Marc. Jacint Morera, una retrospectativa. Terrassa: Amics de les Arts, 1983, pp. 25. ISBN 43.703-1983. 
  6. Antoni Marí sobre l'exposició "Maria Girona i la crítica" al bloc de la Fundació EINA, 2011.
  7. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 200. ISBN 84-95554-27-5. 
  8. Ribas Tur, Antoni «On és l'art català de postguerra?». Diari Ara, 22-12-2013 [Consulta: 22 desembre 2013].
  9. «Dossier de donació del Fons». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]