La Caputxinada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Business calendar-with-a-clock-time-tools.svgLa Caputxinada
La Caputxinada P1430583.JPG
Inici 9 març 1966
Fi 11 març 1966
Lloc Caputxins de Sarrià
Modifica dades a Wikidata
Caputxins Sarrià - Façana església

La Caputxinada és el nom amb què es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i l'11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat.

A l'assemblea de constitució assistiren més de 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals,[1] com Salvador Espriu, Joan Oliver, Jordi Rubió i Balaguer, Lluís Maria Xirinacs, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Enric Lluch i Martin, Josep Maria Martorell i Codina, Mercè Sala i altres.[2]

El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la plataforma La Taula Rodona (1966-1973) d'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una inèdita manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.[3]

Fons testimonial[modifica | modifica el codi]

Un dels estudiants convocats, Guillem Martínez i Molinos (Barcelona, 1944), delegat de curs de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, va assistir a l'Assemblea amb la particularitat de portar un equip fotogràfic (càmera, objectiu, filtres, flaix, cèl·lula fotoelèctrica i un rodet de 21 fotografies blanc i negre).

Tot i que l'acte era clandestí, va ser autoritzat pels responsables per a prendre fotografies. Però quan l'assalt policial es precipità, el testimoni de les imatges seria l'evidència dels fets. Quan es va esgotar el material, l'estudiant aconseguí que s'introduís als Caputxins dos rodets més. Tot aquest material va ser amagat al convent quan entraren les forces policials, i resistiren al posterior escorcoll, sent recuperat posteriorment pel mateix Guillem Martínez, l'autor, que el conservà curosament fins que va ser dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1996.

Així doncs, la crònica gràfica de la Caputxinada reuneix les imatges produïdes per Guillem Martínez durant els dies del setge, així com d'altres preses al convent més tard. Es tracta de les imatges del rodet que Martínez portava quan s'inicià l'acte (21 fotogrames) i les dels rodets que foren introduïts clandestinament (30 i 16 respectivament). També s'inclou material del servei militar de l'autor (fet lligat a la repressió a que varen ser sotmesos els nois assistents a l'acte), dels aniversaris commemoratius que s'han celebrat al llarg dels anys, i es compta amb ampliacions d'època i altres més recents utilitzades per a les exposicions celebrades a Madrid i Barcelona. D'altra banda cal destacar el conjunt de documentació textual que acompanya aquest fons i que està format per documentació relacionada amb els moviments estudiantils de la Universitat de Barcelona amb especial interès sobre els de constitució del SDEUB així com manifestos, butlletins i correspondència.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Creixells "La Caputxinada" Edicions 62 Barcelona 1987
  2. Batista, Antoni «La Caputxinada». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, març 2011, p. 54-58. ISSN: 1695-2014.
  3. «Cinquanta espais amb història». Espais de Memòria a Barcelona. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p.6-7. ISSN: 1695-2014.
  4. «Caputxinada». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]