Xavier Folch i Recasens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavier Folch i Recasens
Xavier Folch i Recasens cropped.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 febrer 1938 Modifica el valor a Wikidata
Burgos (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juny 2021 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
2n Director de l'Institut Ramon Llull
17 maig 2004 – 20 febrer 2006 (dimissió)
← Joan Maria Pujals i VallvéEmili Manzano i Mulet →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, editor, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsErnest FolchAlbert Folch Folch Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosep Recasens i Mercadé (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Xavier Folch i Recasens (Burgos, 6 de febrer de 1938 - Barcelona, 24 de juny de 2021[1]) va ser un editor, escriptor i polític català. Va tenir una destacada participació en la lluita contra el franquisme i fou un referent del catalanisme cultural. Va ser diputat al Parlament de Catalunya. Pare de Marina Folch i Folch (metgessa), Albert Folch i Folch (professor de bioenginyeria als Estats Units), i del també editor Ernest Folch i Folch.[2]

Biografia[modifica]

Va nàixer el 6 de febrer de 1938 a Burgos.[3] Fill d'Hilarió Folch i Matas i de Josepa Recasens i Mercadé. Nebot del polític socialista reusenc Josep Recasens i Mercadé, casat amb Dolors Folch i Fornesa i pare de Marina Folch, Albert Folch, i d'Ernest Folch.

Va estudiar al Liceu Francès de Barcelona. Va ser membre de l'associació d'antics alumnes d'aquesta entitat, l'ADAE (Association d'Anciens Éleves), on s'inicià en la tasca de formació i sensibilització social i política.

Trajectòria durant el franquisme[modifica]

Entrarà a la Universitat de Barcelona, a la Facultat de Ciències Econòmiques.[3] Els primers anys de carrera s'afilia a l'Agrupació d'Esquerra Universitària,[4] i a la Nova Esquerra Universitària (NEU).[5] S'afiliarà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) (adoptarà el nom de “guerra” de “Rosselló”) l'any 1960 i treballarà políticament en càrrecs de responsabilitat en el sector universitari. S'hi llicenciarà i entrarà com a professor de Teoria Econòmica a la Facultat d'Econòmiques, i d'Economia Urbana a l'Escola d'Arquitectura de la UB de l'any 1964 a l'any 1967. El març de 1966 participarà en La Caputxinada, l'assemblea de constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona al monestir dels Caputxins de Sarrià. Arran d'aquest fet serà multat amb 55.000 pessetes,[6] suspès de treball i sou, expedientat,[7] i expulsat de la universitat l'any 1967.[8]

El 1968 iniciarà la seva trajectòria com a editor a Edicions Ariel, on restarà fins al 1976 dirigint les col·leccions “Ariel quincenal” i “Cinc d'oros”. Paral·lelament desplegarà una destacada actuació de lluita antifranquista des del camp cultural i polític. Així, serà a la Taula Rodona amb Pere Portabella, Jordi Carbonell, i participarà en la gènesi i organització de la Tancada d'Intel·lectuals a Montserrat de 1970 contra el Procés de Burgos. Serà membre actiu de l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans participant en la constitució de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971. El 1973 serà detingut en la caiguda dels 113 de la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya i restarà tres mesos a la presó. Xavier Folch serà un del 462 catalans més controlats per la policia franquista.[9] Participarà des de l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals en les campanyes de l'Assemblea de Catalunya, la gènesi i organització del Congrés de Cultura Catalana sent membre de 1975 al 1977 del seu comitè executiu.[10]

L'any 1976 fou cofundador i director de l'editorial Crítica, especialitzada en ciències socials.

L'etapa democràtica[modifica]

L'any 1977, en la campanya per les primeres eleccions democràtiques serà coordinador de la coalició al Senat de l'Entesa dels Catalans.[3] El mateix any serà elegit membre de comitè central de PSUC en el IV Congrés.[11] En el convuls V Congrés celebrat l'any 1980 serà reelegit membre del comitè central, entrarà al comitè executiu i viurà en primera fila el procés d'autodestrucció del partit l'any 1982.[12]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 serà elegit diputat del Parlament de Catalunya en la llista del PSUC a la primera legislatura de la Catalunya autonòmica,[13] durant la qual serà president de la Comissió de Cultura. Ponent –entre altres– de la Llei de Normalització Lingüística. L'any 1984, després d'acabar el seu compromís parlamentari, abandonarà el PSUC.

De l'any 1984 al 1986 serà nomenat membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'any 1983 havia fundat Editorial Empúries, que dirigirà fins al 1996. Hi editarà l'obra de Miquel Martí i Pol, i publicarà exclusivament en llengua catalana fins a la seva integració dins el Grup 62. Des del 1996 serà director literari d'Edicions 62.

Políticament, l'any 2000 s'integra com a coordinador a la plataforma Ciutadans pel Canvi, que donarà suport a la candidatura a la Generalitat de Pasqual Maragall. L'any 2000 serà elegit pel Parlament de Catalunya membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

El govern de la Generalitat encapçalat per Pasqual Maragall el nomenarà, el 2004, director de l'Institut Ramon Llull (2004-2006),[14] on hi restarà fins a la seva dimissió, el 2006.[15] Durant el seu mandat treballarà intensament perquè la literatura catalana fos la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007.

A partir del 2007 formarà part del consell editorial del Grup 62 fins al 2013.

A més, va ser director de la revista Nous Horitzons i membre de la junta directiva del Gremi d'Editors de Catalunya. Des de juliol del 2001 fins a gener del 2005, president de la Fundació Catalunya Segle XXI. Membre del Patronat de la Biblioteca Nacional d'Espanya (2005-2009) i membre del consell assessor de la Fundació[16] del Futbol Club Barcelona, que assessora la junta directiva del club en qüestions socials i culturals.[17]

L'octubre del 2003 el govern de la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi[18] El 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú.[19]

Fou patró de la Fundació Joan Brossa.

Referències[modifica]

  1. «Ha mort l'editor Xavier Folch». Vilaweb. [Consulta: 24 juny 2021].
  2. Geli, Carles «Ernest Folch deixa Ediciones B per dirigir el diari ‘Sport’». El País, 15-02-2016.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Certificats [Art 62]». Arxivat de l'original el 17 de juliol 2009. [Consulta: 24 juny 2021].
  4. «AGRUPACIÓ UNIVERSITÀRIA D'ESQUERRES». Congrés d'Història del PSUC, Octubre 2006, pàg. 18 [Consulta: 24 juny 2021].
  5. Aportació de l'Agrupació Universitària d'Esquerres al PSUC
  6. recasens Sancions econòmiques participants en la Caputxinada
  7. «Edición del viernes, 16 septiembre 1966, página 7 - Hemeroteca». Lavanguardia.es, 16-09-1966 [Consulta: 24 juny 2021].
  8. «Edición del jueves, 12 mayo 1966, página 26 - Hemeroteca». Lavanguardia.es, 12-05-1966 [Consulta: 24 juny 2021].
  9. «Revista Sapiens: "Els 462 catalans més vigilats per la policia franquista"». Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 9 setembre 2013].
  10. Folch, Xavier «El Congreso de Cultura Catalana, vieja aspiración de la oposición democrática». EL PAÍS, 07-07-1976 [Consulta: 24 juny 2021].
  11. Molinero, Carme. Els anys del PSUC : el partit de l'antifranquisme (1956-1981). Barcelona: Avenç, 2010, p. 311. ISBN 9788488839466 [Consulta: 24 juny 2021]. 
  12. Molinero, Carme. Els anys del PSUC : el partit de l'antifranquisme (1956-1981). Barcelona: Avenç, 2010, p. 334. ISBN 9788488839466 [Consulta: 24 juny 2021]. 
  13. «Eleccions». Arxivat de l'original el 13 de maig 2007. [Consulta: 24 juny 2021].
  14. Suñé, Ramon «Edición del sábado, 05 febrero 2000, página 23 - Hemeroteca». Lavanguardia.es, 05-02-2000 [Consulta: 24 juny 2021].
  15. Maria Piñol, Rosa «Edición del sábado, 04 febrero 2006, página 39 - Hemeroteca». Lavanguardia.es, 04-02-2006 [Consulta: 24 juny 2021].
  16. «Consejo Asesor». FCBarcelona.cat. [Consulta: 24 juny 2021].
  17. «Mor Xavier Folch, editor de referència i gran culer (1938-2021)». FCB Barcelona, 25-06-2021. [Consulta: 27 juny 2021].
  18. «Persones. Creus de Sant Jordi 2003». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 24 juny 2021].
  19. Serra, Joan «Colau exhibeix el suport de 300 personalitats per fer de Barcelona l'inici del "canvi"». Ara, 19-05-2015.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Folch i Recasens