Pere Llorens i Lorente

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Llorens i Lorente Creu de Sant Jordi 1984
Pere Llorens.jpg
Pere Llorens rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol
Dades biogràfiques
Naixement segle XX
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Empresari de comerç
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Pere Llorens i Lorente és un empresari del sector del comerç.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Durant els anys quaranta va ser militant de la CNT (fins al 1949), com el seu pare, i treballà com a mecànic, taxista i de comerciant en un establiment al Mercat del Ninot de Barcelona.[1] Entre 1973 i 1979 fou regidor a l'Ajuntament de Barcelona pel terç sindical i fou un dels impulsors de la unió dels botiguers catalans. El 1975 fou un dels 18 regidors que van votar en contra d'incloure una partida de 10 milions de pessetes per a la llengua catalana.[1][2]

President de la Confederació de Comerç de Catalunya i de la Confederació Espanyola de Comerç, ha impulsat un gran nombre d'iniciatives dins el sector i també ha treballat activament a favor de l'extensió, en el seu si, de l'ús del català. En 1987 Joaquim Molins el va nomenar director general de Comerç, però va dimitir el mateix dia en què el Parlament de Catalunya aprovava la Llei de Grans Superfícies.[1] El 2001 ell i Miguel Angel Fraile foren jutjats per l'Audiència de Barcelona sota l'acusació de frau fiscal continuat.[3]

Ell 1984 se li concedeix la Medalla al treball President Macià. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. També és membre del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona com a representant del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Daniel Arasa i Favà Pere Llorens. Testimoni d'un segle de Barcelona i líder del comerç català Viena Edicions, 2004

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 El 'botiguer en cap' a El Pasís, 21 de desembre de 2004
  2. Dos dirigentes del comercio irán a juicio por delito fiscal, a El País, 4 de maig de 2001

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]