Ko Tazawa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKo Tazawa (田澤 耕)
Ko Tazawa.jpg
Ko Tazawa rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 田澤耕 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Yokohama (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Hitotsubashi, Universitat d'Osaka, Universitat de Barcelona
Conegut pertraductor de Tirant lo Blanc al japonès. traductor de la literatura japonesa
Activitat
OcupacióFilòleg, escriptor i traductor
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis
(2003) Creu de Sant Jordi modifica

(2009) Premi del Ministeri d'Afers Estrangers del Govern Japonès (2019) Premi Internacional Ramon Llull de catalanística i a la diversitat cultural

Ko Tazawa (田澤 耕) (Yokohama, Japó, 1953) és un catalanòfil i traductor japonès.[1]

Biografia[modifica]

Llicenciat en sociologia per la Universitat Hitotsubashi, Tòquio l’any 1976. Master en estudis hispànics per la Universitat d'Osaka l'any 1986 i doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona l'any 1999. Va ser Catedràtic del Departament d'Estudis Interculturals de la Universitat Hosei, Tòquio i actualment Professor Emèrit de la mateixa universitat. Durant l'any 2006-2007 treballa com a investigador visitant a la Dublin City University a Dublín, Irlanda. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi el 2003, amb el Premi del Ministeri d'Afers Estrangers del Govern Japonès el 2009 i amb el Premi Internacional Ramon Llull de catalanística i a la diversitat cultural, el 2019. El 2018, va ser nomenat em membre d’honor de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Obres en japonès (selecció)[modifica]

  • 『カタルーニャ語文法入門』(Introducció a la Gramàtica Catalana), Daigakushorin (大学書林), (1991)
  • 『カタルーニャ50のQ&A』(50 preguntes i respostes sobre Catalunya)), Shinchosha (新潮社), (1992)
  • 『ガウディ建築入門』(Introducció a l’arquitectura de Gaudí), Shinchosha(新潮社、1992)
  • 『カタルーニャ語読本』(Lectura gramatical de la llengua catalana), Daigakushorin(大学書林、1993)
  • 『スペインの言語』(Llengües d’Espanya), Dohosha-shuppan(同朋舎出版、1996)
  • 『物語 カタルーニャの歴史』(Històries de la hitòria d Catalunya), Chuokoronshinsha(中央公論新社〈中公新書〉、2000、Edició ampliada増補版2019)
  • 『エクスプレス カタルーニャ語』(Express Llengua catalana)Hakusuisha,(白水社、2001)
  • 『カタルーニャ語辞典』 (Diccionari Català - Japonès), Daigakushorin (大学書林), (2002)
  • 『日本語カタルーニャ語辞典 』(Diccionari Japonès - Català), Daigakushorin (大学書林), (2007)
  • 『ニューエクスプレス カタルーニャ語』(New express Llengua catalana), Hakusuisha(白水社、2010)
  • 『ガウディ伝 - 「時代の意志」を読む』(Biografia de Gaudí – Gaudí i la voluntat del temps),Chuokoronshinsha(中央公論新社〈中公新書〉、2011)
  • 『レアルとバルサ 怨念と確執のルーツ』(El Real Madrid i el Barça – l’origen de la rivalitat),Chuokoronshinsha(中央公論新社〈中公新書ラクレ〉、2013)
  • 『カタルーニャを知る事典』(Diccionari per conéixer Catalunya), Heibonsha(平凡社新書、2013)
  • 『カタルーニャ語小辞典』(Diccionari manual de la llengua catalana), Daigakushorin(大学書林、2013)
  • 『〈辞書屋〉列伝 - 言葉に憑かれた人びと』(Lexicògrafs – la gent obsessionada de paraules),Chuokoronshinsha(中央公論新社〈中公新書〉、2014)

Obres en català (selecció)[modifica]

  • Catalunya i un japonès, La Campana, (1993)
  • Cartes a Yu i Kei, La Campana, (1995)
  • Proposta per a un diccionari japonès-català per a catalanoparlants, Univ. Barcelona (1999)
  • La cuina japonesa a Catalunya, Columna Edicions, (2000)
  • En Yu i en Kei tornen al Japó, La Galera, (2005)
  • Dietari d’un japonès: entre el terratrèmol, el tsunami i la fuita radioactiva, Lapislàtzluli,(2012)

Traduccions al Japonès (selecció)[modifica]

  • El teu nom és Olga, Josep M. Espinas, Shunjusha (1992)
  • Barcelona, Robert Hughes, Shinchosha (1994)
  • La pràctica de l’art, Antoni Tapies, Suiseisha (1996)
  • Històries de Barcelona, Conté traduccions, entre d'altres, de contes de J. Perucho, Montserrat Roig i Q. Monzó, Suiseisha (1992)
  • Camí de Sirga, Jesús Moncada, Gendaikikakushitu (1999)
  • La Pell Freda, Albert Sanchez Pinyol, Chuokoron-Shinsha (2005)
  • Història i Cultura de Catalunya, M. C. Zimmermann, M.-C. Zimmermann, Hakusuisha (2006)
  • Tirant Lo Blanc, Joanot Martorell, Iwanamishoten  (2007)
  • Vuit rondalles mallorquines, Antoni M. Alcover, PPU(2012)(ed.bilingüe)
  • La murga, Costas Montserrat, Lapislàtzuli (2013)(ed.bilingüe)
  • La Plaça del Diamant, Mercè Rodoreda, Iwanamishoten (2019)

Traduccions al català[modifica]

  • La remor de les onades, Yukio Mishima, Ara Llibres, (2008)
  • El temple del pavelló daurat, Yukio Mishima, Barcelona, Amsterdam Llibres(2011)
  • A veure qui és més alt. Midori, una petita geisha, Ichiyo Higuchi, Lapislàtzuli (2015)
  • Harakiri. El cas de la família Abe, Ogai Mori, Lapislàtzuli (2015)
  • Deu nits, deu somnis, Soseki Natsume, Lapislàtzuli (2016)
  • Rashomon, Ryunosuke Akutagawa, Lapislàtzuli (2017)
  • Història de Shunkin, Jun-ichiro Tanizaki,Lapislàtzuli(2017)
  • Un aprenent i el seu déu, Naoya Shiga, Lapislàtzuli(2019)
  • L’home butaca, Ranpo Edogawa, Lapislàtzuli(2019)

Referències[modifica]

  1. «Ko Tazawa». Tralicat. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]