Albert Sánchez Piñol
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 juliol 1965  (59 anys)Barcelona | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | antropòleg, escriptor, novel·lista, guionista | ||
| Activitat | 2000 - | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
   | |||
.jpg)
Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 11 de juliol de 1965) és un antropòleg, africanista i escriptor català. La major part de la seva obra està escrita en llengua catalana. És membre del Centre d'Estudis Africans i ha col·laborat en la redacció d'anuaris d'enciclopèdies interactives. La seva primera novel·la, La pell freda (2002), li va donar un gran reconeixement del públic i la crítica. Entre les seves obres també destaquen Pandora al Congo (2005) i Victus (2012).
La seva obra mostra semblances amb la d'altres d'autors consagrats com poden ser Joseph Conrad, Robert Louis Stevenson i Howard Phillips Lovecraft.
Biografia
[modifica]Albert Sánchez Piñol va ser alumne del Col·legi Claret de Barcelona.[1] Posteriorment, no va acabar els estudis de dret, però es va llicenciar en antropologia a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en estudis de l'Àfrica. Ha col·laborat activament als diaris Ara i La Vanguardia. D'aquest últim, va plegar voluntàriament el mes de març de 2015 després de ser censurats dos dels seus articles.[2]
Va viatjar dos cops al Congo a la dècada del 1990 per acabar la seva tesi doctoral. Va haver d'abandonar el país a causa de la guerra civil quan va començar a escriure La pell freda, el llibre que el va llançar a la fama: 32 edicions en català (2012) i drets de traducció en 37 llengües. Arran d'aquest èxit, obtingué el premi Ojo Crítico de RNE el 2003.[3] Existiren rumors d'una versió cinematogràfica dirigida per David Slade,[4] però finalment va ser dirigida pel director francès Xavier Gens i es filmà a Islàndia.[5]
L'any 2000, publicà Pallassos i monstres, una obra de divulgació que narra la història de vuit dictadors africans que van governar els seus països amb mà de ferro, com Idi Amin, Jean-Bédel Bokassa, Banda, Mobutu Sese Seko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Teodoro Obiang Nguema.
Anys més tard, l'escriptor aprofitaria els seus coneixements de l'Àfrica i del Congo per a escriure una novel·la centrada en l'explotació del país pels europeus. A Pandora al Congo narra la història d'un jove gal·lès que viatja al Congo amb dos aristòcrates a explotar una mina i que, posteriorment, explica la seva història a un periodista en temps de la Primera Guerra Mundial.
El 2013, guionitzà un dels relats recollits en la seva obra Les edats d'or per a la realització de la pel·lícula El bosc, que narra una història fantàstica situada en l'Aragó rural als temps de la Guerra Civil espanyola.
Després d'iniciar-se en el gènere de les narracions curtes amb Tretze tristos tràngols, va escriure Victus, la seva primera novel·la en castellà, que és de gènere històric i fou publicada per l'editorial La Campana el 2012. L'obra conta la història de Martí Zuviría, que amb 98 anys, narra des de Viena i just abans de la Revolució Francesa, les seves memòries com a ajudant d'Antoni de Villarroel durant la Guerra de Successió. Va vendre més de 200.000 exemplars en castellà i català. Vae Victus va ser la seva seqüela.[6]
Obra publicada
[modifica]Narrativa
[modifica]- Compagnie difficili. Ed. Literalia, 2000
- Les edats d'or. Barcelona: Ed. Proa, 2001
- La pell freda. Barcelona: Ed. La Campana, 2002
- Pandora al Congo. Barcelona: Ed. La Campana, 2005
- Tretze tristos tràngols. Barcelona: Ed. La Campana, 2008
- Victus. Barcelona: Ed. La Campana, 2012
- Vae Victus. Barcelona: Ed La Campana, 2015
- Fungus. Barcelona: Ed. La Campana, 2018
- Homenatge als caiguts. Rosa dels vents, 2019
- El monstre de Santa Helena. Ed. La Campana, 2022
- Pregària a Prosèrpina. Ed. La Campana, 2023[7]
- Les tenebres del cor Ed. La Campana, 2024[8]
Assaig
[modifica]- Pallassos i monstres. Barcelona: Ed La Campana, 2000
- Quan érem genocides, Diari Ara, Ebook, 2017
- Les estructures elementals de la narrativa. Barcelona: La Campana, 2021
Guions cinematogràfics
[modifica]- El bosc, 2012
Col·laboracions
[modifica]- Pròleg de Tradició i llibertat. Antics fonaments per una nova Catalunya
- 2012: Guardó de novel·la de l'any, atorgat pel diari El Periódico de Catalunya.[9] per Victus
Nominacions
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Manual per a reductors de caps», 14-05-2011. [Consulta: 19 març 2025].
- ↑ «L'article de Sánchez Piñol censurat a La Vanguardia: 'Zarzalejos, lejos, lejos'». Arxivat de l'original el 2018-05-17. [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ «Biografia en espanyol a Escritores.org». Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 27 juliol 2012].
- ↑ «notícia a la Vanguardia.com». Arxivat de l'original el 2013-10-24. [Consulta: 21 gener 2013].
- ↑ «La pel·lícula la pell freda a el Periódico.com». Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 21 gener 2013].
- ↑ «Albert Sánchez Piñol prepara la segona part de "Victus"». 324.cat, 23-04-2014. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2014. [Consulta: 23 d’abril 2014].
- ↑ «Sánchez Piñol reflexiona sobre fins on pot arribar un home per evitar la fi del món». El Punt Avui, 23-03-2023. [Consulta: 19 març 2025].
- ↑ Bou, Ot. «Del meu temps al Congo no ho he explicat tot, perquè em matarien». Vilaweb, 12-03-2025. [Consulta: 19 març 2025].
- ↑ «Llibre de l'any a el Periódico». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 gener 2013].
