Victus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreVictus
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Albert Sánchez Piñol[1]
Llengua Castellà[1]
Publicació 10 d'octubre de 2012[2]
Editorial La Campana[1]
Edició en català
Traductor Xavier Pàmies[1]
Publicació 2 d'abril de 2013[3]
Detalls de l'obra
Tema Setge de Barcelona durant la Guerra de Successió Espanyola[1]
Gènere Novel·la històrica[1]
Pàgines 608[1]
Sèrie
Més informació
ISBN 978-84-96735-80-4[1]
Lloc web oficial http://www.harpercollins.com/9780062323965/victus
Modifica dades a Wikidata

Victus és una novel·la de ficció històrica de l'escriptor català Albert Sánchez Piñol publicada l'any 2012 per l'editorial La Campana. L'obra es basa en una biografia —fictícia— del tinent coronel navarrès Martín de Zubiría i Olano. En la biografia fictícia, Zubiría, amb 98 anys, narra des de Viena i just abans de la Revolució Francesa, les seves memòries com a ajudant reial del tinent mariscal Antonio de Villarroel durant la Guerra de Successió Espanyola, especialment durant el Setge de Barcelona (1713-1714).

Escrita originalment en castellà, ha estat traduïda al català per Xavier Pàmies l'any 2013. La Diada de Sant Jordi de 2013 va ser el llibre més venut, tant en català com en castellà.[4] Des de la seva publicació en castellà l'octubre de 2012, la novel·la va vendre més de 150.000 exemplars en data de 2 de maig de 2013, i se'n van vendre els drets de traducció al rus, alemany, holandès, italià, portuguès, francès i coreà. El 6 de juny de 2013 s'anuncià que l'editorial Harper Collins va comprar els drets d'autor del llibre per publicar l'obra traduïda al mercat anglosaxó.[5][6] El 2014 n'havia venut més de 250.000 exemplars en castellà i català.[7] El 18 de novembre de 2015 es va publicar la seva continuació, Vae Victus.[8]


Argument[modifica]

Imatge de Felip V, cap per avall, tal com està al Museu de l'Almodí de Xàtiva.

Ambientada en la Guerra de Successió, la novel·la explora el conflicte des dels ulls de Martí Zuviria, un jove d'origen barceloní que serveix, primer a les ordres de l'exèrcit de les Dues Corones Borbòniques, i després a les ordres de l'exèrcit Aliat. Tota la narració representa que és escrita per Waltraud, la cuidadora de Martí en el seu exili a Viena, dècades després de la successió dels fets.

Veni[modifica]

Al començament de la història, el jove Martí Zuviria viatja fins al castell de Bazoches, on comença una dura carrera per formar-se com a enginyer militar, de la mà dels germans Ducroix i de Vauban. Quan Vauban mor, en Martí s'allista a l'exèrcit francès per lluitar a la guerra que s'està donant lloc a terres catalanes i de Castella. Només arribar, el jove Martí presenciarà la Batalla d'Almansa, una de les més grans batalles de tota la guerra. Seguidament, i després de salvar-se d'una emboscada dels terços de Miquelets d'Esteve Ballester a Beseit, en Martí es desplaça fins a Tortosa, on participarà com a enginyer en el setge de la ciutat.

Vidi[modifica]

Després de la desfeta de Tortosa, en Martí decideix tornar a la seva Barcelona natal, on començarà una relació amb Amelis, instal·lant-se en un pis amb Anfan i Nan, un nen i un nan que havia conegut mentre robaven dins de les trinxeres de Tortosa. Al cap d'un any, veurà l'oportunitat d'allistar-se a l'exèrcit Aliat i lluitarà en diverses poblacions espanyoles, fins que les desfetes militars els obliguen a retirar-se a terres catalanes. Un cop retornat a Barcelona amb tot l'exèrcit Aliat, en Martí viurà la retirada de les tropes europees arran de l'entronització de Carles III com a emperador del Sacre Imperi Romano Germànic, i els consegüents debats entre els diputats de la Generalitat de Catalunya sobre què fer davant la nova situació.

Victus[modifica]

Durant la primavera de 1713, en Martí s'allista a l'exèrcit sota les ordres d'Antoni de Villarroel per defensar la ciutat en el Setge de Barcelona, i aquell estiu participarà en una expedició fracassada per intentar reclutar voluntaris per a la resistència de Barcelona. Amb el temps, els bombardejos castiguen enormement la ciutat i la seva població, que després d'un any de setge comença a patir greus conseqüències, agreujades per l'arribada de nous reforços borbònics des de França. En un atac de les tropes de la Coronela de Barcelona, en Martí és capturat i està a punt de ser executat pels borbònics. En aquest captiveri, dissenyarà l'assalt que acabarà fent caure Barcelona, tot i que la seva intenció és dificultar l'avenç borbònic sobre la ciutat.[1]

Personatges[modifica]

Personatges principals[modifica]

Entrada de les tropes franco-espanyoles a la ciutat l'11 de setembre de 1714.
  • Amelis: Víctima de violacions pels dos bàndols del conflicte, coneixerà en Martí Zuviria a Beseit i es convertirà en la seva companya sentimental durant el setge de Barcelona. Personatge de ficció.
  • Anfan: Nen víctima de la guerra que es dedica a robar entre les trinxeres del setge de Tortosa. Viurà amb en Martí Zuviria a Barcelona. El seu nom ve del mot francès “Enfant”. Personatge de ficció.
  • Antoni de Villarroel: Militar castellà que després de canviar-se de bàndol a mitja guerra, serà un dels principals dirigents de la defensa de Barcelona.
  • Sébastien Le Prestre de Vauban: Enginyer i mariscal francès, tindrà una gran influència sobre Martí Zuviria, fins i tot un cop mort.
  • Esteve Ballester: Oficial de Miquelets, mantindrà una estreta relació amb Zuviria. Tot i que històricament fou un personatge secundari, representa la resistència catalana del món rural.
  • Martí Zuviria: Protagonista i narrador de l'obra. Format com a enginyer militar a Bazoches, servirà primer a l'exèrcit de les Dues Corones i després a l'exèrcit dels Aliats en la defensa de Barcelona, com a Ajudant General d'Antoni de Villarroel.
  • Waltraud: Escriptora de l'obra que narra en Martí Zuviria. Personatge de ficció.

Personatges secundaris[modifica]

  • Francesc Alemany: Noble català que el 1713 s'oposarà a la resistència catalana
  • Antoine de Bardonenche: Capità francès que participarà en el setge de Barcelona.
  • Marià Bassons: Catedràtic de dret barceloní que s'allistarà a la milícia de la ciutat com a capità dels seus propis estudiants. Morirà a la Batalla del Baluard de Santa Clara el 1714.
  • Jordi Bastida: Militar català defensor de Benasc el 1709.
  • Antoni Berenguer: Diputat militar català que encapçalà la desastrosa expedició a la rereguarda borbònica el 1713.
  • James Fitz-James Stuart, duc de Berwick: Mariscal francès vencedor de la Batalla d'Almansa i que acabarà vencent en el setge de Barcelona.
  • Jaume Busquets: Cap dels Miquelets que lluitaren a la zona del Maresme.
  • Rafael Casanova: Advocat català que el 1713 assumí el poder polític en la Barcelona assetjada.
  • Menno van Coehoorn: Soldat i enginyer militar holandès.
  • Francesc Costa: Oficial d'artilleria català procedent de Mallorca, considerat un dels millors artillers de la seva època.
  • Armand Ducroix: Personatge de ficció que entrenarà a Martí Zuviria al castell de Bazoches.
  • Zenon Ducroix: Personatge de ficció que entrenarà a Martí Zuviria al castell de Bazoches.
  • Dupuy-Vauban: Cosí de Sébastien Vauban que participarà en el tram final del Setge de Barcelona.
  • Josep Moragues: Cabdill català que lluità contra els Borbons fora de les muralles de Barcelona. Serà capturat i executat cruelment.
  • Peret: Personatge de ficció. És el cuidador d'en Martí Zuviria des de petit, i viurà amb ell durant tota la novel·la.
  • Duc de Pòpuli: Noble provinent d'Itàlia que dirigirà el setge de Barcelona en els seus primers mesos.
  • James Stanhope: Aristòcrata i militar anglès enviat a lluitar en terres catalanes el 1710, però caigué presoner amb la majoria de les seves tropes. També conegut com a "plis plas".
  • Joris Prosper Van Verboom: Enginyer militar, també conegut com «el carnisser d'Anvers», servint a l'exèrcit borbònic. Tindrà una gran rivalitat amb en Martí Zuviria.

Adaptacions[modifica]

Cinema[modifica]

El mateix autor ha treballat en un guió de la novel·la per fer-ne una pel·lícula que serà produïda per Brutal Media.[9]

Còmic[modifica]

Norma Editorial publicarà la novel·la gràfica dividida en tres volums com parts té la novel·la. Els autors són: El periodista i guionista Carles Santamaria, el dibuixant Cesc F. Dalmases i el colorista Marc Sintes. La primera part Veni fou publicada a l'abril de 2016.[10]

Joc de taula[modifica]

El grup Devir treballa en el disseny i la mecànica d'un joc de taula i que està basat en la novel·la d'Albert Sánchez Piñol.[11]

Polèmica[modifica]

El 4 de setembre de 2014 la seva presentació a Utrecht va ser cancel·lada, segons els mitjans, per pressions de l'ambaixada espanyola als Països Baixos que la qualificà de "sensible" amb el moment polític i l'acusà de tergiversar dades històriques.[12][13]

Juliette van Wersch, editora neerlandesa de Victus, qualificà obertament l'incident com a censura, segons el diari NOS.[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «La Campana - Victus». Campana.cat. [Consulta: 24 abril 2013].
  2. Om, Albert,Wert, Victus, Utrecht, Ara, 13/9/2014, p.60
  3. «'Victus' en català arriba a les llibreries». Vilaweb, 02-04-2013. [Consulta: 24 abril 2013].
  4. «'Victus', la novel·la més venuda de Sant Jordi». VilaWeb, 23-04-2013. [Consulta: 23 abril 2013].
  5. «"Victus" desembarca al mercat anglosaxó». 324.cat, 06-06-2013. [Consulta: 7 juny 2013].
  6. «'Victus' es publicarà en anglès d'aquí a un any». Vilaweb, 07-06-2013. [Consulta: 7 juny 2013].
  7. «Albert Sánchez Piñol prepara la segona part de "Victus"». 324.cat, 23-04-2014.
  8. «‘Vae Victus’ la nova novel·la d’Albert Sánchez Piñol». L'Illa dels Llibres. [Consulta: 14 desembre 2015].
  9. «Albert Sánchez Piñol presenta 'Victus'». 324, 09-10-2012. [Consulta: 4 maig 2013].
  10. «"Victus" tindrà adaptació al còmic el 2015». [Consulta: 13 maig 2014].
  11. «Juguem a 'Victus'?». 324, 24-04-2013. [Consulta: 24 maig 2013].
  12. «La presentació de 'Victus' als Països Baixos, suspesa per pressions de l'ambaixada espanyola». Vilaweb. [Consulta: 5 setembre 2014].
  13. Bassas, Antoni. «L'editorial d'Antoni Bassas». Diari Ara. [Consulta: 5 setembre 2014].
  14. «Spanje verbiedt lezing in Utrecht» (en neerlandés).