Utrecht

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaUtrecht
Bandera d'Utrecht Escut d'Utrecht
coat of arms of Utrecht
Neude met Domtoren.JPG

Localització
Map - NL - Municipality code 0344 (2009).svg
52° 05′ 20″ N, 5° 06′ 56″ E / 52.088888888889°N,5.1155555555556°E / 52.088888888889; 5.1155555555556
Estat Regne dels Països Baixos
País Països Baixos
Província Província d'Utrecht
Conté
Població
Total 343.779 (2017)
• Densitat 3.461,33 hab/km²
Llars 172.749 (2015)
Geografia
Superfície 99,32 km²
Altitud 5 m
Limita amb
Organització i govern
Executiu Alcalde i regidors d'Utrecht
• Cap de govern Jan van Zanen
Indicatius
Codi postal 3450–3455, 3546 i 3500–3585
Fus horari Hora Central Europea
Prefix telefònic 030
NUTS NL310
Altres dades
Agermanament Brno
Kinshasa
Juanjuí

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Coord.: 52° 05′ 20″ N, 05° 06′ 56″ E / 52.08889°N,5.11556°E / 52.08889; 5.11556

Casa natal del Papa Adrià VI

Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima. És la quarta del país en població (301.632 habitants el 2009).

Era la capital de la Senyoria d'Utrecht, una de les Disset Províncies i una de les fundadores de la república de les Set Províncies Unides. El 1713 s'hi signà el Tractat d'Utrecht,[1] que segellà el destí de la Guerra de Successió Espanyola.

El 1843 s'inaugurà una línia de tren que l'unia amb Amsterdam, i d'aleshores ençà, esdevingué el centre de la xarxa ferroviària neerlandesa (hi ha les oficines centrals de la companyia nacional de ferrocarril, Nederlandse Spoorwegen).

La Ciutat d'Utrecht[modifica]

Utrecht és coneguda per la Torre de la Catedral d'Utrecht i els canals del centre de la ciutat. La Universitat d'Utrecht és la universitat més gran dels Països Baixos i una de les més prestigioses a Europa.

Utrecht és el centre de la xarxa de ferrocarrils holandesa "Nederlandse Spoorwegen" (Ferrocarrils Holandesos). L'equip de futbol d'Utrecht és el FC Utrecht.

Districtes d'Utrecht
  1. Binnenstad
  2. Utrecht-Oost
  3. Leidsche Rijn
  4. Utrecht-West
  5. Overvecht
  6. Utrecht-Zuid
  7. Utrecht-Noordoost
  8. Utrecht-Zuidwest
  9. Utrecht-Noordwest
  10. Vleuten-De Meern
Torre de la Catedral.
L'Oudegracht, és un dels canals del centre d'Utrecht.

Població en els municipis[modifica]

Vleuten-De Meern té un municipi separat des de 2001, que inclou els municipis de Haarzuilens i Veldhuizen. La població data de l'1 de gener de 2007.

Prop del 69% de la població és holandesa, el 9% és marroquina, el 4% turca, el 3% Surin i el 15% d'altres ètnies. S'espera que la població d'Utrecht arribi a 350.000 habitants el 2017.

Ajuntament[modifica]

Des de 1962 el consistori d'Utrecht ha estat format per:

Composició del consistori
Partit 1962 1966 1970 1974 1978 1982 1986 1990 1994 1998 2000 2006
PvdA 18 13 16 17 16 15 19 12 9 9 7 14
GL 3 3 2 5 5 6 5 8 9 9 8 8
VVD 4 5 6 9 6 10 7 5 6 6 5 5
SP - - - - - - 1 1 2 3 3 5
CDA 20 20 17 13 15 12 10 10 6 4 4 4
D66 - - 4 1 3 2 2 8 9 3 1 3
Leefbaar Utrecht - - - - - - - - - 9 14 3
CU - - - - - - - - - 1 1 2
Burger en Gemeenschap - - - - - - - - - - 2 1
CP(86)/CD/Nederlands Blok - - - - - - - 1 4 1 - -
Altres - 4 - - - - 2 - - - - -
Total 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45

Història[modifica]

La ciutat va ser visitada cap a l'any 965 pel viatger hispano-jueu Ibrahim ibn Ya'qub, qui descriu l'economia basada no en el cultiu sinó en els ramats i la llana, matèria primera de les valuoses capes frisonas. També nota l'ús de torba en lloc de llenya.

El 1713, el tractat d'Utrecht, un conjunt de tractats entre els estats en guerra, posa final a la Guerra de Successió espanyola. Pels tractats d'Utrecht, Espanya va perdre, a més de Gibraltar i Menorca que passaren a mans britàniques, Sicília, que passà a la Casa de Savoia i Sardenya a Austria (ambdós territoris formaven part de la Corona d'Aragó des de feia gairebé 5 segles) a més de Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona d'Espanya.[2]

Cultura[modifica]

Rietveld Schröder House.

La ciutat d'Utrecht s'ha desimbolt des de sempre en un ambient de gran activitat cultural. Va ser un dels focus més destacats de la pintura holandesa, especialment dins del manierisme de finals del segle XVI.

Hi ha diversos teatres, el centre de música Vredenburg, el club de rock Tivoli, diverses sales de cinema, galeries d'art i nombrosos museus. Amb la intenció d'involucrar a la població en les activitats culturals a la ciutat d'Utrecht organitza regularment diumenges culturals en què diverses organitzacions ofereixen les seves activitats gratuïtament. A Utrecht resideix en l'actualitat una de les organitzacions de l'arquitectura moderna; com a mostra d'això hi ha la casa de Rietveld Schröder, que a 1924 es va incloure en la llista de la UNESCO com a Patrimoni Comú de la Humanitat.

Museus[modifica]

Persones il·lustres[modifica]

Arts[modifica]

Esports[modifica]

Ciència[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Agermanaments[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  2. Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies, p.154

Enllaços externs[modifica]