Beseit

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBeseit
Beceite
Escut de Beseit
Beceite, Teruel (Spain).JPG
Vista de Beseit

Localització
Localització de Beseit.png
40° 49′ 55″ N, 0° 10′ 58″ E / 40.831894°N,0.1826557°E / 40.831894; 0.1826557
Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província de Terol
Municipis 1
Població
Total 561 (2016)
• Densitat 5,8 hab/km²
Gentilici Beseità, beseitana
Llengua Català
Geografia
Superfície 96,721839 km²
Altitud 579 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Alberto Moragrega Julian
Indicatius
Codi postal 44588
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 44037
Modifica dades a Wikidata

Beseit és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).

Ubicació[modifica | modifica el codi]

El municipi de Beseit, situat a l'extrem sud-oriental de la comarca del Matarranya, al punt on aquesta limita amb Terra Alta, Baix Ebre i el Montsià, té una superfície de 96,8 km². És el segon de la comarca, en extensió, superat solament per Vall-de-roures, amb el que limita al nord i a l'oest. La resta de límits els estableix amb municipis d'altres comarques, segons una divisòria que és també avui la de les províncies de Terol i Tarragona. Termeneja al sud amb La Sénia, al sud-est amb Tortosa i Alfara de Carles i a l'est amb Arnes.

El terme[modifica | modifica el codi]

Té 631 habitants (INE 2008) i una extensió de 96,8 km². Està situat al peu dels Ports de Beseit. Pel seu terme municipal hi passa el tram alt del riu Matarranya, i els seus afluents Ulldemó, Algars, i riu Sec o Pena,[1] amb congostos com el del Parrissal i tolls com els de la Peixquera, que juntament amb les serres i boscos de pi negral conformen un dels paisatges muntanyosos més bonics i turístics de tot l'Aragó.

La temperatura mitjana anual és de 12,6° i la precipitació anual, 800,2 mm.[2]

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom deriva de l'àrab bayt Zayd, بيت زيد la casa de Zayd. L'existència a l'Aragó de diversos topònims que inclouen la paraula Zayd (Calaceit, Saidí, la Zaida, Binaced, etc.), suggereix la presència de la minoria xiïta zaydí en els districtes a l'est de Saraqusta

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El riu de la Pena assenyala a l'oest el límit de Beseit amb Vall-de-roures. El barranc de Formenta neix sota la mola del Boixet, de 1 244 metres d'altitud, ressegueix el peu del massís de la punta de l'Aliga i desaigua al riu de la Pena.

El Matarranya entra en el terme de Beseit amb Vall-de-roures pel congost del Parrisal, cenyit a la seva esquerra per les Gúbies i a la dreta per les moletes d'Arany. El congost del Parrisal, de 4 km de longitud, és un indret de singular bellesa. El riu passa engorjat entre penya-segats que en alguns punts assoleixen els 60 metres d'elevació, mentre que l'amplada tot just sobrepassa els 3 metres. Unes passeres de fusta, fixades al mur del roquer, donen continuïtat al camí que voreja el riu i permeten d'accedir a la seva capçalera. El tossal de l'Algaret, de 1 082 metres d'altitud, separa les conques del Matarranya i del barranc de Formenta.

El riu d'Ulldemó neix a la pertinença de la Mola de Catí del terme de Tortosa. Travessa els estrets del Regatxol i el racó de les Olles, deixa a la seva esquerra les puntes de Niern, de 1 046 metres, i forma un doble meandre al racó de Sant Antoni. Prop d'aquest punt, aigua amunt, hi ha les cadolles anomenades els pous de la Pesquera, a les quals es pot accedir des de la vila per un bon camí carreter.

El riu Ulldemó rep per la dreta el barranc de na Graus, el qual drena la vall que es forma, en sentit E-W, entre els vessants de ponent del massís de Penya Galera i la carena de tossals que separen els termes de Vall-de-roures i Beseit. Desaigua al Matarranya sota el nucli urbà de la vila.

El riu d'Algars i el barranc de la Paridora, situat a la seva capçalera, estableixen els límits amb el terme d'Arnes.

El pantà de la Pena, al riu del mateix nom, és a la divisòria entre Beseit i Vall-de-roures. Té una capacitat d'uns 20 milions de metres cúbics. La seva construcció, començada l'any 1919, fou enllestida el 1930. Durant les obres hi treballaren permanentment unes 180 persones dels pobles de la rodalia, la majoria de Beseit, Vall-de-roures i Pena-roja de Tastavins. Pel juliol de 1925 els obrers hi protagonitzaren la primera vaga industrial de la comarca i durant tres dies els treballs es deturaren. El pantà de la Pena rep una part de les aigües de la conca del Matarranya les quals, desviades mitjançant un assut bastit darrerament al Parrisal, hi són aconduïdes per un canal subterrani de 3 kms de longitud que travessa els Garrigons. des de Beseit s'accedeix al pantà per l'antic camí de Pena-roja, ample i planer, que travessa la Solana de la Caixa. Una carretera local, que segueix el curs del Matarranya, uneix Beseit amb Vall-de-roures. Una altra carretera local s'enfila entre el tossal de l'Algaret i l'alt de la Maçanera fins al racó de Patorrat, mentre que una altra ressegueix el curs del riu d'Ulldemó.

El relleu[modifica | modifica el codi]

Les característiques del territori de Beseit, totalment muntanyós, són inadequades per al conreu, al qual es dediquen solament 621 ha. i el terme, amb un percentatge del 93,59 de terres incultes, esdevé el menys aprofitat de la comarca. Els conreus principals, al secà, són les oliveres, els ametllers, la vinya i els cereals. Les terres de regadiu, situades principalment a les vores del Matarranya, prop de la vila, es dediquen a la producció d'hortalisses, patates i fruita. Els sectors muntanyosos del terme són coberts de pinedes i alzinar. Hi ha també garrigars i pastures.

Indústria[modifica | modifica el codi]

La indústria paperera de Beseit, avui desapareguda completament, existia a la vila des del segle XIV. A la fi del XVIII quedava el record de l'existència, en anys precedents, d'una farga, forns de vidre i tintoreries. El 1773, davant el santuari de Santa Anna, fou bastida una fàbrica de paper blanc la qual l'any 1779 fou engrandida per fabricar-hi paper d'estrassa. El 1787 i el 1792 s'edificaren dues fabriques de paper, prop del Pon Nou, a l'aiguabarreig del Matarranya amb el riu d'Ulldemó. El 1790 es posa en servei una fabrica de paper fi damunt de la vila i el 1794 dos mercaders francesos, residents a Tortosa, s'associaren amb un veí de Beseit i bastiren una fàbrica, aigua avall del Pont Nou, la qual abans de ser inaugurada sofrí una inundació a conseqüència d'una riuada del Matarranya, que en aquell punt pujà 33 pams per damunt del seu nivell normal.

A mitjan del segle XIX hi havia nou fàbriques, set en producció i dues de rònegues. Sis fabricaven paper fi i una paper d'estrassa. Les indústries de Beseit passaven llavors, mals moments per la competència que els feien les fàbriques de paper que havien ja adoptat el procediment continu. Hi havia, també, a la vila, un molí draper i dos molins de farina. El vi constituïa un dels productes principals i era exportat vers Tarragona i Reus. Hi havia també dues fassines d'aiguardent.

Durant el primer quart del segle XX es fabricava a Beseit paper d'estrassa, paper de barba i, sobretot, cartolina per a fer jocs de cartes. el paper s'enviava a Barcelona i de la vila sortien rècules de fins a vuit mules. El 1936 hi havia vuit fàbriques en funcionament, de les quals disposaven cadascuna del seu propi saltant d'aigua i s'escalonaven al llarg de tres quilòmetres a la vora del Matarranya. Hi havia també una central elèctrica de poca potència. Al Parrissal s'explotaren, anys enrere, dues mines de carbó. L'una, la Mina Vella, era a la dreta del riu i l'altra, situada a la riba contrària, fou la darrera a tancar. Durant molts anys i va haver les restes del carregador i del transportador aeri que baixaven el lignit. Prop del Mas de Formenta s'explotà fa anys la mina de la Vall de Redó. Avui només són en producció els jaciments d'argiles refractàries, amb una extracció anual de l'ordre de les 3 000 tones.

Castell de Beseit[modifica | modifica el codi]

Vila d'origen àrab aturonada i prou envoltada pel curs del riu Matarranya. Al començament del segle XIII es va construir un palau i es va emmurallar. Actualment, a la vora d'un penya-segat i al cim del caseriu, subsisteix una gran casa de pedra anomenada el Palau, encara habitada, que podria ser l'esmentat palau del segle XIII. De les muralles queden les torres-porta de Sant Gregori, Sant Roc i Vilanova.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beseit Modifica l'enllaç a Wikidata