Santa Bàrbara

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el poble del Montsià. Vegeu-ne altres significats a «Santa Bàrbara (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaSanta Bàrbara
Bandera de Santa Bàrbara Escut de Santa Bàrbara
Bandera de Santa Bàrbara Escut de Santa Bàrbara
SantaBarbaraSantAntoni1994.jpg
Plaça major (de l'Alcalde Cid i Cid) el dia de sant Antoni de 1994

Localització
Localització de Santa Bàrbara respecte del Montsià.svg
40° 42′ 52″ N, 0° 29′ 34″ E / 40.714571°N,0.492868°E / 40.714571; 0.492868
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaMontsià
Entitats de població 1
Població
Total 3.797 (2017)
• Densitat 135,12 hab/km²
Gentilici Planer, planera
Geografia
Superfície 28,1 km²
Altitud 79 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Alfred Blanch Farnós
Indicatius
Codi postal 43570
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43138
Codi IDESCAT 431384
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Santa Bàrbara, antigament anomenat la Plana de Montsià, és una vila i municipi de la comarca del Montsià. Situat en terreny pla, a la dreta del riu Ebre, les seves terres són conegudes com a camp de Tortosa. El cultiu majoritari són les oliveres, en el poble existeixen dues cooperatives que s'encarreguen d'elaborar i distribuir l'oli que produeixen. La seva indústria més important és la fabricació de mobles.

Els seus primers habitants són a partir de la Guerra de Successió de 1714, a l'entorn de l'ermita de santa Bàrbara. En 1828 es va independitzar del municipi de la Galera, per reial decret de Ferran VII.

Geografia[modifica]

Santa Bàrbara (també anomenada la plana de Santa Bàrbara)[1] se situa al bell mig de la plana del Montsià i envoltada d'espais d'interès natural, els Ports i el Delta de l'Ebre, així com les serres interiors del Montsià i Godall.

L'entorn de Santa Bàrbara és la mostra d'un paisatge viu, del pas de la història i del treball dels avantpassats en transformar el territori. Abunden els grans camps d'oliveres, llegat dels primers pobladors, les varietats de cítrics, les masies i casetes de camp, diferents camins i barraques de caça tradicional. Al terme municipal destaquen masos (masades) de grans dimensions, com el molí de Vallès, la masada de Gironet, la masada de Pepet o de Camps, la de l'Alto, la de Bretó o el mas de Martí.

Història[modifica]

Tot i el testimoni de vestigis prehistòrics, la formació de Santa Bàrbara va lligada a la colonització de la plana i a la construcció de grans masades al terme de Tortosa, que un cop passades les primeres dècades del segle XVIII van fer famílies provinents, principalment, d'aquesta ciutat.

Aquests primers habitants van transformar els terrenys erms de les Planes de la Galera en camps d'oliveres, territori que va començar a ser conegut com les Planes de Santa Bàrbara (d'aquí el gentilici de planers) després de construir una capella dedicada, i que va provocar un augment constant dels seus habitants a finals del segle XVIII.

El 9 de maig de 1828, dia de Sant Gregori i després de molts anys de lluita per aconseguir-ho, el rei Ferran VII va sancionar el reial privilegi que permetia a Santa Bàrbara ser municipi independent a tots els efectes. A mitjans segle XIX, la situació aïllada d'aquests masos i la intensitat de les guerres carlines en aquestes terres, van donar lloc a uns trets constructius característics.

Economia[modifica]

El conreu de l'olivera i la producció d'oli han estat la base de l'economia al llarg de la història. El municipi va créixer al voltant de la seva producció i fou la garantia de desenvolupament durant molts anys. L'oli d'oliva es produeix a les dues cooperatives del municipi, en les seves diferents varietats, amb denominació d'origen i d'una qualitat contrastada.

La seva elaboració combina les noves tècniques de producció amb les formes tradicionals d'extracció. L'any 1996 s'inaugurà la primera Fira de l'Oli Novell, dels Cítrics i del Comerç de Santa Bàrbara, coneguda com "La Fira de l'Oli". Des d'aleshores, cada any, el penúltim cap de setmana de novembre, Santa Bàrbara obre les portes de la seva fira a tots els visitants com a aparador dels seus productes, serveis i comerços, tenint com a eix vertebrador l'oli. Així mateix, la fira esdevé també el principal aparador del comerç local i regional, convertint-se en un dels principals esdeveniments que se celebren anualment a Santa Bàrbara.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - - - 2.294 2.802 2.806 3.384 3.809

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.772 4.056 4.028 4.066 3.872 3.410 3.263 3.359 3.361 3.395

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.283 3.226 3.257 3.439 3.617 3.715 - - - -

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració i política[modifica]

Resultats electorals - Santa Bàrbara, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Jordi Boronat Ferré 1.173 8 64,45%
UP-PM Marc March Mayo 278 2 15,27%
PP Javier Boqué Piñol 189 1 10.38%
Vot en blanc 76 4,18%
Total votants 11

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica]

Resultats electorals - Santa Bàrbara, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 714 43,11
PPC Alicia Sánchez-Camacho 249 15,03
ERC Oriol Junqueras 235 14,19
PSC Pere Navarro 168 10,14
ICV-EUiA Joan Herrera 60 3,62
C's Albert Rivera 46 2,77
CUP David Fernández 34 2,05
Vots en blanc 63 3,69
Altres 87 7,31
Total 1.708 63,31

Llocs d'interès[modifica]

  • Museu d'Àngel Fibla, amb col·lecció d'estris antics de treball del camp i dels mitjans de transport utilitzats en aquesta època.
  • Museu de la Vida a la Plana. On es troba l'exposició permanent d'Història Natural, es mostren unes 1.500 peces de les 3.200 que té de fons, sobretot de mineralogia i paleontologia.
  • Església de Santa Bàrbara.
  • Ajuntament.

Cultura i esports[modifica]

Durant la segona quinzena d'abril i primera de maig se celebren jornades culturals, on es recull una gran part de la mostra cultural local. Per altra banda, les jornades esportives són una setmana dedicada exclusivament a la celebració de tota mena d'activitats esportives. Així mateix, a Santa Bàrbara es poden visitar dues exposicions permanents: la col·lecció d'història natural Josep Antoni Valls, situada al Museu de la Vida a la Plana i dedicada a la vida al planeta, destacant-hi una important col·lecció paleontològica i de minerals, i la casa- museu del pagès "Àngel Fibla", col·lecció privada situada al carrer Aire i dedicada a la vida tradicional dels pagesos.[2]

Santa Bàrbara compta amb una important dotació de serveis i equipaments de lleure. Destaquen les grans instal·lacions esportives que hi ha presents, amb dos camps de futbol, una pista de futbol sala, una pista coberta, un frontó, dues pistes de tennis, diverses pistes de pàdel i les piscines. També el pavelló municipal, un equipament amb de més de mil metres quadrats i amb capacitat per dos-cents espectadors. A més, les piscines municipals esdevenen un dels principals atractius de Santa Bàrbara.

Gastronomia[modifica]

Camp d'oliveres a Santa Bàrbara

L'oli d'oliva és, per excel·lència, el producte de qualitat contrastada. Tanmateix, també destaquen els cítrics, les baldanes i la reposteria, destacant-hi el panoli, el pastisset i la coca de massana. En els diferents locals de restauració del municipi, es poden degustar els plats típics, amb una bona mostra de cuina de mar i muntanya, regat sempre amb oli d'oliva de producció pròpia. Durant les jornades gastronòmiques de la cuina de l'oli d'oliva, que se celebren al novembre, els diferents restaurants preparen i organitzen un tast de la cuina local.

Festivitats i celebracions[modifica]

El segon cap de setmana de juliol comença la festa gran de Santa Bàrbara. Les festes majors esdevenen el moment principal de gresca del municipi, deu dies sense interrupció. Cal destacar els correbous, tradició arrelada a les Terres de l'Ebre, els àpats populars i les nits de ball, entre altres actes.

Tradicionalment però, les festes de Santa Bàrbara se celebraven el dia 9 de maig, dia de Sant Gregori, patró del municipi. L'any 2011, la Regidoria de Festes de l'Ajuntament de Santa Bàrbara va començar a recuperar la festa i la tradició de les antigues festes de maig, la petició tradicional de pubilles.[3] A més s'ha anat tractant de recuperar les arrels de la festa al municipi, com la cantada de jotes, els carros, l'ofrena al patró, els balls típics i el mercat al carrer, que recuperen l'esperit de la festa més tradicional de Santa Bàrbara. L'any 2014, i després de 37 anys, Santa Bàrbara complerta la celebració de la Festa al Patró, amb la recuperació d'un dels actes més característic i tradicional del municipi, el bou cap-llaçat. També es recupera una nit de ball, d'aquesta manera, a partir del 2014, les Festes de Sant Gregori, es consoliden com a les Festes Tradicionals de Sant Gregori. Cal destacar la diada de la patrona, Santa Bàrbara, el dia 4 de desembre.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • El Meu País, Tots els pobles, viles y ciutats de Catalunya. 3a ed.. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 84 297 5570 5. 
  • Guia turística de Santa Bàrbara 2008: Santa Bàrbara un paisatge viu.. Ajuntament de Santa Bàrbara, 2008. 
  • Pobles de Catalunya. Santa Bàrbara. Per Rogeli Farnós i Marsà.

Referències[modifica]

  1. http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 110. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. [1]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Bàrbara Modifica l'enllaç a Wikidata