Barraques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «barraca».
Infotaula de geografia políticaBarraques
Barracas
Bandera de Barraques Escut de Barraques
Escut de Barraques
Carrer i campanar, Barracas, Alt Palància.JPG
Carrer i campanar

Localització
Localització de Barraques respecte del País Valencià.png
40° 00′ 58″ N, 0° 41′ 51″ O / 40.0162238°N,0.6975982°O / 40.0162238; -0.6975982
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Palància
Població
Total 179 (2016)
• Densitat 4,25 hab/km²
Gentilici Barraquer, Barraquera
Llengua Castellà
Geografia
Superfície 42,15 km²
Altitud 981 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Història
Festa major
Sant Roc
Organització i govern
Ajuntament 4 PP i 1 PSPV
• Alcalde Antonio Savador Corell
Economia
Pressupost 821.490,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 12420
Codi INE 12020
Codi ARGOS 12020
Altres dades

Web www.barracas.es
Modifica dades a Wikidata

Barraques (en xurro, Las Barracas de San Piedro; en castellà i oficialment, Barracas) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància, que limita amb els de Pina, Toràs, El Toro i Viver, tots en territori valencià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en el Pla de Barraques, entre les serres d'Espina, del Toro i Javalambre, al seu terme hi ha el cim del Ragudo (1.076 m), el Mazorral, amb carrasques, l'Alto Limbo o el Palancar.

El clima es podria considerar de tipus mediterrani sec, encara que és notòria la influència continental a causa de la seva distància del mar i la seva altitud. Així, els hiverns solen ser bastant freds, arribant-se alguns anys a valors absoluts de -18°C, encara que la temperatura mínima mitjana d'hivern sol ser d'uns -3°C i la temperatura màxima mitjana d'uns 8°C. A l'estiu es mostra una clara tendència continental, amb temperatures elevades durant el dia i una marcada baixada de les temperatures a la nit. Les precipitacions no són gaire abundants, encara que solen produir-se freqüents tempestes estiuenques (sovint acompanyades de calamarsa).

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha al terme vestigis ibers en les partides de Castellar i Rajola; romans en la vil·la romana de la partida de Los Prados i al Castillejo. El 1269, Jaume I (1208-1276) va donar-la al seu fill, Jaume Pérez (1255?-1285), que va poblar-la amb cristians vells i la incorporà a Xèrica, la qual cosa suposà un plet territorial amb Terol que, mitjançant la intervenció reial, acabà cedint-hi a Jaume de Xèrica tots els drets. El 1336, sent senyoriu de Pere d'Híjar, Pere de Xèrica, ressentit amb el rei, atacà la comarca, i en resultà cremat el poble. Posteriorment fou senyoriu del duc de Berwick. En pujar al tron Martí l'Humà (1356-1410), fou bé de reialenc; el 4 de juliol de 1431, el rei Joan de Navarra, germà d'Alfons III d'Aragó (1396-1458), la ven per 24.000 florins juntament amb Pina i Xèrica a Francesc Zarzuela i els seus successors, el comte d'Aranda, i el monestir de Sant Miquel dels Reis, de València.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
495 517 518 484 467 550 426 300 232 170 159 195 186

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, però actualment té un ample equipament hostaler propiciat per la seua situació de pas cap a Aragó.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Via verda d'Ojos Negros.
  • Mont el Mazorral, carrasques.
  • L'alt Limbo.
  • El Palancar, rebolls, pins, carrasques, etc.
  • Font de Sant Pere.
  • Font de Martí López.
  • La Canyada.
  • La Rambla.
  • Ermita de Sant Roc de 1937. Construïda per la companyia Central d'Aragó, que és qui va construir el ferrocarril València-Calataiud. L'ermita originària no estava en l'actual emplaçament de la partida de Martín-López, sinó que va ser derrocada perquè hi pogués passar la línia del ferrocarril, per això en compensació se li va construir l'actual. L'actual és un senzill edifici de maçoneria amb carreus en els cantons d'una nau de tres trams amb porxo d'accés als peus i tres arcs de mig punt. Té contraforts exteriors, coberta a dues aigües. Crida l'atenció la seva orientació, que no respon a la tradició de les esglésies cristianes, mantinguda fins al segle XX. Aquesta té la seva capçalera orientada a ponent en comptes d'orient.
  • Església de Sant Pere. Del segle XV al XVIII. Reformada a principis del s. XVI, és d'estil gòtic, i en destaquen les voltes gòtiques de l'interior, sobretot la de l'altar Major, en la part central del qual presenta una rosassa. També destaquen els arcs de la façana exterior del temple; en l'interior destaquen les imatges de sant Pere, La Divina Pastora i la imatge de Crist en la creu en l'altar major.
Campanar de l'església de Sant Pere
  • Façanes del carrer Terol. Destaquen pels edificis de maçoneria amb les seves pedres en finestrals i portals.
  • Font de Sant Pere. Del segle XVI. Antigament servia de proveïment al poble de Barraques. Construïda amb carreus que formen una petita fornícula, i presenta una petita inscripció en què s'indica l'any 1576; a més, hi ha gravades dues claus en aspes.
  • Vil·la romana. Al costat del camí de Llíria en la partida los Prados, les ruïnes d'origen romà el Castillejo, en la partida el Mazorral; les ruïnes ibèriques existents en les partides del Castellar i Rajola; també cal destacar la calçada romana Barraques-Llíria, en l'actual camí de Llíria.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes de Sant Roc. El 14 d'agost.
  • Diumenge de la rosa. Festa que se celebra el primer diumenge de maig en honor a la Divina Pastora.
  • Sant Pere. El 29 de juny.
  • Sant Antoni. El 17 de gener.

Referències[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barraques Modifica l'enllaç a Wikidata