Figueres (Alt Palància)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaFigueres
Higueras
Bandera de Figueres Escut de Figueres
Bandera de Figueres
Vistahigueras.jpg
Vista aèria de Figueres

Localització
Localització de Figueres.png
39° 59′ 03″ N, 0° 30′ 06″ O / 39.9842984°N,0.5017407°O / 39.9842984; -0.5017407
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Palància
Municipis 1
Població
Total 76 (2016)
• Densitat 6,42 hab/km²
Gentilici Figuerenc, figuerenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 11,84 km²
Altitud 671 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Història
Festa major Segona setmana d'agost
Organització i govern
• Alcalde Francisco Gimeno Torregrosa
Indicatius
Codi postal 12449
Codi INE 12069
Codi ARGOS 12069
Altres dades

Web www.higueras.es
Modifica dades a Wikidata

Figueres (en castellà i oficialment, Higueras) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Caudiel, Montant, Pavies i Torralba del Pinar.

Geografia[modifica]

Municipi inserit dintre del Parc Natural de la Serra d'Espadà. Compta amb altures que ultrapassen els 1.000 m d'altitud, com ara: La Pedriza (1.050), Monte Redondo (1.006); La Zarza (1.022), El Majadal (1.012) i El Rodeno Alto (1.080); des d'alguns d'aquests cims, es pot distingir la mar Mediterrània, així com les valls del Palància i del Millars, des d'una posició envejable. També hi ha gran nombre de fonts, més de vint, de què destaquen la de la Salut, la de la Maricalba, brollador d'aigua potable que ha assortit des de sempre la població; la de les Nogueres, las Balsillas, i l'Elvira; tot plegat dóna com a resultat un municipi on els cicloturistes i els senderistes poden esplaiar-se gràcies a la quantitat i diversitat de rutes, com ara la de Los Catorce Manantiales que al llarg del barranc de l'Aiguanaj ens passeja per catorze brolladors permanents, i un paisatge amb força varietats d'espècies vegetals i animals.

Història[modifica]

Rere el pas d'ibers i romans els àrabs fundaren l'alqueria de Torre la Higuera, l'actual Figueres; la conquesta cristiana va deixar-la en mans del rei moro de València, Zayd Abu Zayd, el qual una vegada convertit al cristianisme féu donació de totes les seues possessions al bisbe de Sogorb; en 1428 la població juga un paper fonamental en la rebel·lió dels mudèjars a la serra d'Espadà la qual cosa li costà quedar apartada del repartiment de béns rere l'expulsió dels moriscs en 1609. En el segle XV detenia la senyoria el duc de Vilafermosa que hi aixecà palau; en 1611 passa a pertànyer a la baronia d'Aiòder, juntament amb Vilamalur, les Fonts d'Aiòder i Torralba del Pinar, el baró, Miquel Jofré, va atorgar carta pobla per atraure nous pobladors; amb la desamortització de Mendizábal perd la quasi totalitat de les seues terres, motiu pel qual durant el segle XIX s'hi produeixen diverses picabaralles amb la veïna població de Pavies la qual cosa obligà a la redistribució dels termes fins a deixar-los com ara els coneixem; el segle XX és un segle d'emigració i despoblament.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
366 334 289 246 211 165 129 62 51 33 46 41 39 49 92 73 54 50

Economia[modifica]

L'economia depèn del camp i els seus productes, mel, excel·lent oli i cireres, abasten merescuda anomenada.

Monuments[modifica]

  • Església de la Puríssima. Original de 1611 encara que molt modificada. S'ubica sobre una antiga mesquita.
  • Forn mudèjar. Del segle XIII i encara en ús.
  • Ponts romans. N'existeixen dos dins del terme municipal.

Festes i tradicions[modifica]

Referències[modifica]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Figueres (Alt Palància) Modifica l'enllaç a Wikidata