Pere Aragonès i Garcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Pere Aragonès i Garcia

Retrat oficial de Pere Aragonès (2021) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Pere Aragonès Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Pineda de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
132è President de la Generalitat de Catalunya
24 maig 2021 –
← Joaquim Torra i Pla
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2025
Diputat al Parlament de Catalunya
12 març 2021 –

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller d'Economia i Hisenda
29 maig 2018 – 25 maig 2021
← Oriol Junqueras i ViesJaume Giró i Ribas →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2018-2021

Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
Vicepresident del Govern de Catalunya
té el rol: president interí
29 maig 2018 – 25 maig 2021
← Oriol Junqueras i ViesJordi Puigneró i Ferrer →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2018-2021

Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
Secretari d'Economia
19 gener 2016 – 2 juny 2018
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2016-2017
Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 21 gener 2016 (renúncia)Maria Assumpta Rosell i Medall →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 4 agost 2015 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Pineda de Mar
2011 – 2018
Diputat al Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 2006 – 5 octubre 2010 (dissolució parlamentària)
← Josep Huguet i Biosca

Circumscripció electoral: Barcelona

Portaveu nacional de Jovent Republicà
2003 – 2007
← Uriel Bertran i ArruéGerard Coca i Toledano → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaRepublicanisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Govern John F. Kennedy
Universitat Oberta de Catalunya - llicenciatura en Dret
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Alçada163 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2000–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJanina Juli Pujol (2017–) Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosep Aragonès i Montsant (avi)
Jordi Aragonès i Martínez (cosí) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm5942834 Facebook: aragones.pere Twitter: perearagones Instagram: perearagones Telegram: PereAragones LinkedIn: pere-aragonès-84128710 Modifica el valor a Wikidata

Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, 16 de novembre de 1982) és un polític català, 132è president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021, encara que ja havia assumit el càrrec en funcions des del 30 de setembre de 2020, arran de la inhabilitació de Quim Torra. Anteriorment, va ser vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018.[1][2][3]

El 20 de novembre de 2020 es va confirmar que seria el candidat per Esquerra Republicana a la Presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de 2021, uns comicis en què el partit va aconseguir 33 diputats.[4] Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 21 de maig de 2021, va ser investit President de la Generalitat de Catalunya, elegit amb 74 vots afirmatius i 61 vots negatius.[5] El 18 de gener de 2024, el partit el va tornar a confirmar com a candidat a les eleccions previstes pel 2025.[6]

Biografia[modifica]

És net de Josep Aragonès i Montsant, empresari hoteler i tèxtil, alcalde de Pineda de Mar durant el franquisme, i posteriorment, després de la integració de Reforma Democràtica de Catalunya (de la qual va ser president) a Aliança Popular de Catalunya, també durant el període democràtic.[7][8][9] El seu pare, Pere Aragonès Poch, fou regidor independent a la llista de Convergència de Pineda de Mar entre 1991 i 1995.[10][11] És net, per via materna, de l’Antonio i la Juana, que van arribar de Palomares, una pedania de Cuevas del Almanzora, a Almeria.[12]

Pere Aragonès va estudiar primària a l'escola concertada de la Mare de Déu del Roser de Pineda de Mar i secundària a l'Institut privat Montessori-Palau.[13][14] Va estar vinculat al grup de teatre local fins als catorze anys.[15] Posteriorment, es va llicenciar en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i va fer un Màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona, ampliant estudis en polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de la Universitat Harvard. El 2021 va fer un programa de Doctorat en Història Econòmica a la Universitat de Barcelona, i treballava en una tesi sobre la política econòmica de la Mancomunitat de Catalunya.[16] Ha treballat en un despatx d'advocats especialitzat en assessorament jurídic a empreses i administracions públiques, ha col·laborat com a investigador amb l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, i com a docent a la Universitat de Perpinyà.[17][18] El juny de 2017 es va casar amb Janina Juli i el març de 2019 va néixer la seva filla Clàudia.[cal citació]

JERC i diputat al Parlament[modifica]

Pere Aragonès afirma haver començat a prendre consciència política arran dels fets de l'Operació Garzón.[19] Va entrar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) l'any 1998, i a ERC l'any 2000. Entre 1999 i 2007 formà part de la direcció nacional de les JERC. L'any 2003 fou escollit portaveu nacional de les JERC, responsabilitat per la qual seria reescollit el 2005.[20] El mateix 2003 esdevindria membre de l'executiva nacional d'ERC del 2003, on desenvoluparia diferents responsabilitats fins al 2010.

Aragonès en la presentació dels candidats de Junts pel Sí el 28 d'agost de 2015 a Barcelona

L'any 2006 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a les llistes d'ERC, en representació de les JERC.[21] Anava de número 12 a les llistes per Barcelona, i Esquerra va obtenir-hi 11 diputats en aquella circumscripció, però quan Josep Huguet va ser nomenat conseller, Aragonès va entrar com a diputat.[22] L'any 2007 no tornà a presentar-se per a la reelecció com a portaveu nacional de les JERC i passà el testimoni a Gerard Coca i Toledano.[23] Durant la crisi del Congrés d'Esquerra de 2008, entre Carod-Rovira i Joan Puigcercós, Aragonès va donar suport a Puigcercós.[24]

A les eleccions al Parlament de 2010 va ser escollit novament diputat, així com a les del 2012. Durant aquest període va ser ponent, entre d'altres, de la Llei pel Dret a l'Habitatge, la Llei de Mediació en l'Àmbit del Dret Privat, la Llei de Polítiques de Joventut, la Proposició de llei d'equitat impositiva per una sortida solidària de la crisi, la Proposició de llei de mesures en l'àmbit hipotecari, la Proposició de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció enfront de procediments d'execució que afecten l'habitatge habitual, la Proposició de llei de publicació de les balances fiscals i la Llei de consultes populars per via de referèndum, en què va ser el diputat relator de la ponència i va dirigir els treballs parlamentaris.[25] En la desena legislatura (2012-2015), va ser el portaveu adjunt del grup parlamentari d'ERC, esdevenint el seu portaveu a la comissió d'Economia, Finances i Pressupost, i negociant l'acord d'estabilitat entre Esquerra i Convergència.[26]

A les eleccions municipals del 2011, va encapçalar la candidatura d'ERC-Junts x Pineda a l'Ajuntament de Pineda de Mar,[27] amb les quals el partit va passar d'1 a 2 regidors. A les eleccions municipals del 2015, va tornar a presentar-se a l'alcaldia, obtenint 5 regidors i esdevenint la segona força política al consistori.[28]

El gener del 2016[16] fou nomenat secretari d'Economia, dins la macronselleria del vicepresident Oriol Junqueras, càrrec que ostentaria durant l'onzena legislatura, la del Govern de Catalunya 2016-2017.[29][30]

Conselleria i vicepresidència[modifica]

Després de les eleccions al Parlament de 2017, el seu nom aparegué com a possible conseller d'Economia.[31] El gener de 2018, a la presó d'Estremera, Oriol Junqueras li va dir «si li passa alguna cosa a Marta Rovira, et toca a tu».[10] Un mes després, Rovira marxaria a l'exili. El 22 de març del 2018 Aragonès fou elegit adjunt a la presidència d'ERC, en substitució d'Anna Simó.[32] Una de les seves primeres mesures com a cap visible d'ERC fou el nomenament de Marta Vilalta com a nova portaveu del partit.[33]

Poc després, el maig de 2018, Aragonès seria finalment nomenat conseller i vicepresident del govern de Quim Torra.[30] Després de tres anys de pròrroga, el seu departament va aconseguir els pressupostos de la Generalitat del 2020 i va haver de fer front a diferents modificacions pressupostàries per fer front a les necessitats de la pandèmia de la COVID-19.[34] Sota el seu mandat, es va aprovar el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022, i es va acordar amb el govern espanyol la retirada supervisió econòmica i financera extraordinària que havia imposat el desembre de 2015.[34] Tanmateix, no es van crear el Consell Fiscal de Catalunya ni l'Institut d'Estudis Tributaris, com s'hi havia compromès el govern.[34]

Pere Aragonès anuncia el tancament perimetral de Catalunya i un confinament municipal els caps de setmana per fer front a la pandèmia de COVID-19, el 29 d'octubre de 2020

El 15 de març de 2020 Aragonès va anunciar a través de Twitter que havia contret la COVID-19.[35]

El 30 de setembre va passar a assumir les funcions de president de la Generalitat de Catalunya d'un govern en funcions, després de la inhabilitació de Quim Torra dictada pel Tribunal Suprem per desobeir l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar una pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat abans de les eleccions generals espanyoles d'abril de 2019.[36]

Amb les noves funcions, va anunciar el 29 d'octubre, juntament amb la consellera de Presidència Meritxell Budó, el tancament perimetral de Catalunya i un confinament municipal els caps de setmana per fer front a la pandèmia.

President de la Generalitat[modifica]

El 7 de novembre de 2020 va anunciar la seva intenció de ser el candidat d'ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021,[37] fet que es va confirmar el 20 de novembre del mateix mes.[4]

La seva candidatura va aconseguir 603.607 vots (21,30%), cosa que va representar 33 escons al Parlament. En aquestes eleccions per primera vegada a la història, l'independentisme va superar el 50% dels vots. En la mateixa nit electoral va demanar un referèndum pactat a Pedro Sánchez i va proposar un «govern ampli» que agrupés Junts, la CUP i En Comú Podem.[38] Els dies 26 i 30 de març de 2021, Pere Aragonès es va sotmetre al debat d'investidura sense obtenir la majoria absoluta en la primera volta ni la relativa en la segona, ja que els diputats de JuntsxCat s'hi va abstenir en no haver arribat al pretès acord de govern. Els dos cops va assolir 42 vots a favor, sumant als d'ERC els de la CUP, per 61 en contra de la resta de partits.[39]

Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 20 i 21 de maig de 2021, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, amb 74 vots afirmatius contra 61 vots negatius.[40] Aragonès retornava, així, la presidència de la Generalitat a mans d'Esquerra Republicana, 41 anys després de Josep Tarradellas.[41]

Trajectòria presidencial[modifica]

Aragonès, que era titllat per la premsa com a "independentista pragmàtic"[42], va accedir al càrrec de president amb 38 anys i va conformar el primer govern paritari de la història de la instutció, amb 14 conselleries.[43] Una de les primeres mesures que va prendre va ser abaixar-se el sou de president en un 15%.[44] Ja en el discurs d'investiura va desgranar els seus grans objectius de legisaltura: el rescat social i la reconstrucció socioeconòmica del país, impulsar quatre grans transformacions (la social, la verda, la feminista i la democràtica), aconseguir l’amnistia per posar fi a la causa general contra l’independentisme, i exercir el dret a l’autodeterminació.[45] La legislatura va estar marcada també des del principi per les males relacions entre els dos socis de govern (ERC i Junts)[46] i pel desgel de les relacions entre la Generalitat i la Moncloa, després del període de més alt voltatge del conflicte polític entre ambdues intitucions durant l'anomenat procés.[47]

El 7 de juny de 2021, defensà públicament reemprendre el diàleg i la negociació amb el govern d'Espanya.[48] El 16 de juny de 2021, demanà públicament el traspàs a la Generalitat del port i l'aeroport de Barcelona, en un acte al Cercle d'Economia on va coincidir amb el rei Felip VI per primera vegada.[49][50] El 18 de juny de 2021 es va trobar amb l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo i van comparèixer conjuntament davant la premsa.[51] El 22 de juny de 2021, després que el govern espanyol hagués concedit els indults als presos polítics del procés, feu una declaració institucional en què afirmà que els indults eren insuficients i reivindicà un referèndum acordat.[52] El 27 de juny de 2021, sopà amb el rei Felip VI en la inauguració del Mobile World Congress.[53] L'endemà, va rebre oficialment els presos polítics del procés ja indultats al Palau de la Generalitat.[54] El 29 de juny, es trobà amb el president d'Espanya Pedro Sánchez al Palau de la Moncloa, en una trobada en què van anunciar una pròxima reunió prevista pel setembre de l'anomenada taula de diàleg per avançar en la solució del conflicte polític[55], malgrat les "posicions allunyades" d'ambdós governs. Era la primera trobada oficial entre un president català i un president espanyol des de l'esclat del procés, el 2017.[56] El 13 de juliol, rebia el cap de govern d'Andorra, Xavier Espot; feia 12 anys que no es pdouïa una trobada entre els mandataris d'ambdós territoris.[57] El 8 de setembre, reprenia les relacions amb el govern del País Valencià, amb una visita al president Ximo Puig.[58][59] El 15 de setmebre de 2021, es trobà per segona vegada amb Pedro Sánchez, al Palau de la Generalitat; en aquesta ocasió, el president espanyol declararia que "ni el referèndum ni l'amnistia son possibles" però es mostrà esperançat d'arribar a una posició pactada.[60][61][62] El 24 de setembre, després de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Sardenya, Aragonès expressà la "més enèrgica condemna" i immediatament viatjà fins a l'Alguer per trobar-se amb ell.[63][64]

El 7 d'octubre de 2022, Junts decidia sortir del govern de la Generalitat i deixar a ERC governant en solitari.[65] El 20 de febrer de 2024, anuncia 1.045 milions d'euros per lluitar contra la sequera en els pressupostos del mateix any. [66]

Visites i viatges institucionals[modifica]

Data Ubicació Lloc Rebut per Font
11 de juny de 2021 Tremp Ajuntament de Tremp L’Alcaldessa Maria Pilar Cases, la Delegada del Govern, Maria Rosa Amorós i els regidors i regidores del consistori [67]
18 de juny de 2021 Waterloo, Bèlgica Casa de la República L'expresident i eurodiputat Carles Puigdemont [68]
25 de juny de 2021 Sant Fruitós de Bages Empresa DEM-Barcelona [69]
29 de juny de 2021 Madrid Palau de la Moncloa El president espanyol Pedro Sánchez [70]
25 d'agost de 2021 Caldes de Malavella i Vilablareix Dos centres educatius La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, i del director dels Serveis Territorials d’Educació, Adam Manyé [71]
27 d'agost de 2021 Puigcerdà, Llanars, La Pobla de Segur, Sort, Llavorsí, la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu Diversos Representants de diferents sectors amb els quals va analitzar la situació de les comarques pirinenques [72][73][74]
2 de setembre de 2021 Amposta Centre de comandament d'emergències Els alcaldes dels municipis més afectats per les pluges torrencials del dia abans a les comarques del Montsià i el Baix Ebre [75]
8 de setembre de 2021 València Palau de la Generalitat Valenciana El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig [76]
23 de setembre de 2021 Girona Delegació del Govern a Girona La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, i la resta de membres del Consell de Direcció de la delegació del Govern a Girona, format pels directors i directores dels diferents Serveis Territorials. [77]
25 de setembre de 2021 L'Alguer Delegació del Govern a l'Alguer L'expresident Puigdemont, després de la detenció a Sardenya. [78]

Trajectòria cívica[modifica]

Ha participat en diverses entitats socials i culturals, com ara el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, l'Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda, la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda de Mar i la Colla de Diables de les Forces Infernals de Poblenou a Pineda. Membre d'Òmnium Cultural, de Metges sense Fronteres i de la Intersindical - Confederació Sindical de Catalunya.[18]

Publicacions[modifica]

  • 2014 - Les #cosesdelBOE i el filòsof de butxaca: la mà foradada (coescrit amb Andreu Mas. Nemobooks, 2014)

Referències[modifica]

  1. «Pere Aragonès ja assumeix funcions de president». 324.cat, 30-09-2020. [Consulta: 30 setembre 2020].
  2. García «Pere Aragonès asume las funciones de President tras publicarse en el DOGC el decreto de sustitución» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-2020 [Consulta: 30 setembre 2020].
  3. «DECRET 114/2020, de 30 de setembre, de substitució de president de la Generalitat de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 30-09-2020 [Consulta: 30 setembre 2020].
  4. 4,0 4,1 «Pere Aragonès és escollit candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat». Diari de Girona. ACN [Barcelona], 20-11-2020 [Consulta: 21 novembre 2020].
  5. 324cat. «Pere Aragonès, investit 132è president de la Generalitat», 20-05-2021. [Consulta: 21 maig 2021].
  6. Esteve, Mireia. «ERC aposta per Pere Aragonès com a candidat a la presidència de la Generalitat», 18-01-2024. [Consulta: 20 febrer 2024].
  7. Fars, Francesc «Industrial Aragonès, SA (IASA)». El Maresme, una comarca que treballa, 2009, pàg. 30.
  8. Juanatey, Héctor. «Pere Aragonés, posible sustituto de Quim Torra: padre primerizo, familia hotelera y abuelo alcalde en el franquismo» (en castellà). Vanity Fair, 30-12-2019. [Consulta: 23 gener 2020].
  9. Aragonès i Martínez, Jordi. «Els orígens catalans del Partit Popular (III)». Ab Origine Magazine, 2017. [Consulta: 24 gener 2020].
  10. 10,0 10,1 Gregori, 2020, Pròleg.
  11. «Padre primerizo, nieto de un alcalde franquista y negocios hoteleros: la vida de Pere Aragonès» (en castellà), 29-09-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
  12. Lasalas, Marta «La investidura del net de la Juana i l'Antonio haurà d'esperar una nova votació». El Nacional.cat, 30-03-2021 [Consulta: 30 març 2021].
  13. «La predicció d'una mestra de Pere Aragonès que està a punt de complir-se». Catalunyadiari.com, 06-02-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
  14. «Así es Pere Aragonès, el candidato de ERC» (en castellà). El Periódico de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-02-10 [Consulta: 12 febrer 2021].
  15. Gregori, 2020, p. 38.
  16. 16,0 16,1 «Pere Aragonès és nomenat secretari d'Economia i Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda» (en castellà). La Vanguardia [Consulta: 18 octubre 2020].
  17. «Dades biogràfiques». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2016].
  18. 18,0 18,1 «Currículum dels membres del govern». Generalitat de Catalunya.
  19. Gregori, 2020, p. 37.
  20. «Pere Aragonès». Arxivat de l'original el 7 de febrer 2016. [Consulta: 18 gener 2016].
  21. «Biografia de Pere Aragonès». esquerra.cat. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2016. [Consulta: 18 gener 2016].
  22. Gregori, 2020, p. 93.
  23. Gregori, 2020, p. 40.
  24. Gregori, 2020, p. 55.
  25. Gregori, 2020, p. 94.
  26. Gregori, 2020, p. 54.
  27. Márquez, Teresa «“Obrim el projecte a la ciutadania”». El Punt. Maresme, 26-03-2011, p. 10 [Consulta: 4 octubre 2020].
  28. NacióDigital. «Pineda de Mar | Resultats Eleccions Municipals 2015 | NacióDigital». [Consulta: 22 maig 2021].
  29. «Pere Aragonès será el secretario de Economía y Lluís Salvadó de Hisenda». La Vanguardia. ACN [Barcelona] [Consulta: 18 gener 2016].
  30. 30,0 30,1 «DECRET 36/2016, de 19 de gener, pel qual es nomena el senyor Pere Aragonès i Garcia secretari d'Economia del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [Consulta: 26 juliol 2016].
  31. Orriols, Núria; Moldes, Aleix «Així serà el nou Govern». Ara, 11-05-2018.
  32. «Pere Aragonès, nou president adjunt d'ERC». El Punt Avui [Barcelona], 23-03-2018 [Consulta: 18 octubre 2020].
  33. Gregori, 2020, p. 25.
  34. 34,0 34,1 34,2 Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.
  35. «El vicepresidente Pere Aragonès da positivo en la prueba del coronavirus» (en castellà). Barcelona: Europa Press, 15-03-2020. [Consulta: 15 març 2020].
  36. Martínez Amat, Marc. «L'escenari a partir d'ara: Torra continua sent president? Quan hi haurà eleccions?». RAC1, 28-09-2020. [Consulta: 30 setembre 2020].
  37. Bertomeu, Quim «Aragonès fa el pas i confirma que vol ser el candidat d'ERC a les eleccions». Ara, 07-11-2020 [Consulta: 21 novembre 2020].
  38. Torres Liñán, Roger. «ERC exigeix un referèndum "sense repressió" a Sánchez». beteve, 15-02-2021. [Consulta: 21 febrer 2021].
  39. Fernàndez Torné, Marina «El nou intent fallit d'Aragonès li aplana el camí de l'acord amb Junts». El Nacional.cat, 30-03-2021 [Consulta: 30 març 2021].
  40. Espiga, Francesc «President investit». El Punt Avui, 22-05-2021.
  41. «Pere Aragonès, el primer president republicano desde 1980» (en castellà), 21-05-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
  42. «Un independentista pragmático, hermético y con nervios de acero», 21-05-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
  43. ARA. «Qui són els 14 consellers de Pere Aragonès?», 24-05-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
  44. «Pere Aragonès es reduirà un 15% el sou de president de la Generalitat», 27-05-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
  45. «Aragonès en el discurs d'investidura: "Cal una nova Generalitat republicana que obri una nova etapa al país"», 26-03-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
  46. «Oriol March i Joan Serra: "La relació entre ERC i Junts és una relació tòxica"» (en catalan), 07-08-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
  47. «Sánchez y Aragonès solemnizan el comienzo del diálogo entre gobiernos» (en castellà), 07-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  48. «Pere Aragonès defiende retomar el diálogo: "Es una oportunidad y una obligación"» (en castellà), 07-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  49. «Felipe VI y Pere Aragonès coinciden en la cena celebrada por el Círculo de Economía» (en castellà), 17-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  50. Lamelas, Marcos. «Pere Aragonès pide traspasar a la Generalitat el puerto y el aeropuerto de Barcelona» (en castellà), 16-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  51. «Aragonès y Puigdemont liman asperezas tras la dura negociación de Govern» (en castellà), 18-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  52. «Pere Aragonès: Our priority is an agreed referendum» (en anglès). BBC News, 22-06-2021.
  53. 324cat. «Fredor entre Aragonès i el rei al sopar del Mobile, amb discursos centrats en l'economia», 27-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  54. Lamelas, Marcos. «Pere Aragonès da un trato de héroes de la patria a los presos indultados» (en castellà), 28-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  55. «Taula de diàleg | Diari ARA». [Consulta: 22 febrer 2024].
  56. «Catalunya | Encuentro entre Pere Aragonès y Pedro Sánchez: Declaraciones en Moncloa, en directo» (en castellà), 29-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  57. «President Aragonès: "Avui reprenem les relacions amb el Principat d'Andorra i enfortim la col·laboració i el treball conjunt"» (en anglès). [Consulta: 22 febrer 2024].
  58. NTC, À Punt. «Puig rep Pere Aragonès amb la recuperació econòmica i la gestió de la pandèmia damunt de la taula», 08-09-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  59. «Puig i Aragonès reprenen relacions i posen l’accent en els interessos compartits». [Consulta: 22 febrer 2024].
  60. «Sánchez: "Ni el referéndum ni la amnistía son posibles, pero tengo la esperanza de llegar a una posición pactada"», 15-09-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  61. «Declaración del presidente del Gobierno tras la reunión con el president de la Generalitat». [Consulta: 22 febrer 2024].
  62. «Pere Aragonès reclama amnistía y referéndum y Pedro Sánchez le emplaza a una negociación "sin prisa y sin plazos"» (en castellà), 15-09-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  63. «Pere Aragonès: "La repressió de l'Estat espanyol no s'atura"», 24-09-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  64. girona, ddg. «Aragonès expressa la «més enérgica condemna» per la detenció», 24-09-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  65. «Junts rompe con ERC y cuestiona la legitimidad de un Govern en solitario» (en castellà), 08-10-2022. [Consulta: 20 febrer 2024].
  66. NacióDigital. «Aragonès anuncia 1.045 milions d'euros per lluitar contra la sequera en els pressupostos del 2024». [Consulta: 20 febrer 2024].
  67. «El President de la Generalitat, Pere Aragonés, visita l'Ajuntament de Tremp». [Consulta: 22 febrer 2024].
  68. «Aragonès y Puigdemont liman asperezas tras la dura negociación de Govern» (en castellà), 18-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  69. «Pere Aragonès visita la empresa DEM-Barcelona» (en castellà), 25-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  70. «Pere Aragonès constata la voluntad de Pedro Sánchez de que el "conflicto" catalán se resuelva con "negociación y voto"» (en castellà), 29-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  71. «El president i el conseller d'Educació visiten dos nous centres que estrenaran edifici el proper curs 2021-2022» (en anglès). [Consulta: 22 febrer 2024].
  72. Redacció. «Aragonès trasllada a les comarques pirinenques "la voluntat de diàleg permanent"», 27-08-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  73. Izquierdo, Andrea. «La Generalitat busca «eliminar fronteres» pels sistemes d'emergència de la Cerdanya», 27-08-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  74. «El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, visita el Ripollès» (en catalan), 22-02-2024. [Consulta: 22 febrer 2024].
  75. «El president de la Generalitat, Pere Aragonès, visita la zona afectada pels aiguats», 02-09-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
  76. «Puig i Aragonès reprenen relacions i posen l’accent en els interessos compartits». [Consulta: 22 febrer 2024].
  77. «El president Pere Aragonès es reuneix amb el Consell de Direcció de la delegació del Govern a Girona» (en anglès). [Consulta: 22 febrer 2024].
  78. 324cat. «Aragonès dona suport a Puigdemont a l'Alguer i exigeix la retirada de les ordres de detenció», 25-09-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Aragonès i Garcia