Didier Reynders

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDidier Reynders
Didier Reynders par Claude Truong-Ngoc avril 2015.jpg
Biografia
Naixement6 d'agost de 1958 (61 anys)
Lieja (Bèlgica)
  Minstre d'afers exteriors de Bèlgica 

6 de desembre de 2011 –
  Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica 

Dades personals
FormacióUniversitat de Lieja
Activitat
OcupacióPolític, professor d'universitat i advocat
PartitMoviment Reformador
Premis

Lloc webLloc web
Twitter: dreynders
Modifica les dades a Wikidata
Didier Reynders, 2014.

Didier J. L. Reynders (Lieja, 6 d'agost de 1958) és un polític való, que actualment és president del Mouvement Réformateur i que ha estat alguns cops ministre del Govern Federal de Bèlgica.

Carrera política[modifica]

És el més petit de tres germans. Estudià dret a la Universitat de Lieja i es llicencià el 1981. En els anys 1980 es va introduir en la política de la mà de Jean Gol; fou director general del departament de poders locals del Ministeri de la Regió Valona (1985-1988) i de 1986 a 1991 fou president de la NMBS/SNCB i el 1988 regidor de Lieja. De 1991 a 1993 fou president de la Societat Nacional de Vies Aèries. També és professor de l'Escola d'Administració de la Universitat de Lieja (HEC-ULg).

Escollit diputat per primer cop a les 1992, fou president del grup parlamentari del PRL el 1995-1999. Després de les eleccions legislatives belgues de 1999 fou ministre de finances de Bèlgica en el primer govern de Guy Verhofstadt. Durant el 2001 fou president de l'Eurogrup (reunió de ministres de finances de la zona euro) i de l'ECOFIN.

L'u d'octubre de 2004 fou elegit president del Mouvement Réformateur, partit del que ja n'era vicepresident des de 1992. Després de les eleccions legislatives belgues de 2007 va formar part dels governs de Guy Verhofstadt (2007), Herman Van Rompuy (2008) i Yves Leterme (2009) com a ministre d'economia. Després de la crisi de Brussel·les-Halle-Vilvoorde d'abril de 2010, Albert II de Bèlgica el nomenà informador de cara a la formació d'un nou govern de coalició després del fracàs de les negociacions amb Jean-Luc Dehaene.

Obres[modifica]

  • Parlons-en, 2007, éditions Luc Pire.

Bibliografia[modifica]

  • André Gilain, Didier Reynders: La face cachée de l'iceberg, 2007, éditions Luc Pire.
  • Marco Van Hees, L'homme qui parle à l'oreille des riches, 2007, éditions Aden.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Didier Reynders