Jean-Luc Dehaene

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJean-Luc Dehaene
Jean-Luc Dehaene (speech).jpg
Nom original (nl) Jean-Luc Joseph Marie Dehaene
  61è Primer ministre de Bèlgica
15è del Rei Balduí I
1r del Rei Albert II
7 de març de 1992 – 12 de juliol de 1999
  Ministre Belga d'Afers Socials
17 de desembre de 1981 – 28 de novembre de 1985
Luc Dhoore
Ministre de Benestar Social i Salut Pública
Ell mateix
com a Ministre d'Afers Socials i Reformes Institucionals
  Ministre Belga d'Afers Socials i Reformes Institucionals
28 de novembre de 1985 – 9 de maig de 1988
← Ell mateix
com a Ministre d'Afers Socials
Jean Gol
com a Viceprimer Ministre i Ministre de Justícia i Reformes Institucionals
Ell mateix
com a Viceprimer Ministre i Ministre de les Comunicacions i Reformes Institucionals
Philippe Busquin
com a Ministre d'Afers Socials
  Viceprimer Ministre Belga i Ministre de les Comunicacions i Reformes Institucionals
9 de maig de 1988 – 7 de març de 1992
← Ell mateix
com a Ministre d'Afers Socials i Reformes Institucionals
Herman De Croo
com a Ministre de Comunicacions i Comerç Exterior
Guy Coëme
com a Viceprimer Ministre i Ministre de Comunicacions i Empreses Públiques
Biografia
Naixement 7 d'agost de 1940
Montpellier, Occitània
Mort 15 de maig de 2014(2014-05-15) (als 73 anys)
Quimper, Bretanya
Causa de mort Càncer de pàncrees
Nacionalitat Flandes Flandes
Religió Catòlic Romà
Educat a Katholieke Universiteit Leuven
Activitat
Ocupació Polític
Altre
Membre del partit polític CVP/CD&V
Cònjuge Celie Dehaene
Fill/a
Premi rebut
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Jean Luc Joseph Marie Dehaene (pronunciació neerlandesa: [ʒɑːlyk dəɦaːnə]) (Montpellier, 7 d'agost de 1940 - Quimper, 15 de maig de 2014) fou un polític flamenc, que ostentà el càrrec de Primer Ministre de Bèlgica entre 1992 i 1999.[1][2]

Primers anys i carrera política[modifica]

Va néixer a Montpeller, França, quan els seus pares havien fugit per les tropes alemanyes a l'inici de l'ocupació nazi de Bèlgica, però el mateix any, la família va tornar a Bruges, on el pare era metge. Es va introduir en política a través del servei d'estudis de l'Algemeen Christelijk Werknemersverbond (ACW), la federació general dels treballadors cristians, una cúpula d'organitzacions obreristes, que reuneix, entre d'altres el sindicat ACV, la cooperativa Arco i la mútua CM i que és estretament vinculat amb el partit Christelijke Volkspartij (Partit Popular Cristià) (CVP, ara CD&V). El 1981, va ser nomenat Ministre d'Afers Socials, fins al 1988, quan va esdevenir Primer Ministre Adjunt i Ministre de Comunicacions i Reformes Institucionals.

Dehaene I (1992-1995)[modifica]

El 1992, després que Guy Verhofstadt i Melchior Wathelet fracassessin, va formar un govern de coalició de democristians i socialdemòcrates. Això es va convertir en un dels governs més importants de Bèlgica, perquè van transformar amb èxit el país. El març de 1993, Dehaene va oferir al rei la dimissió del seu govern, a causa de la divergència de punts de vista sobre com manejar les finances públiques. No obstant això, dins d'una setmana les diferències van ser deixades de banda.

Després de la mort del rei Balduí I, el seu govern exerceix la funció real fins al Príncep Albert va ser coronat com Albert II de Bèlgica, nou dies després.

El 1994, va ordenar la retirada unilateral de les tropes belgues de Ruanda, elevant així l'última barrera al genocidi dels tutsis. Durant les preguntes de la comissió parlamentària belga en aquesta decisió, reconeix en repetides ocasions no es penedeix de la decisió. Ell era el principal candidat per substituir Jacques Delors com a President de la Comissió Europea, en la Cimera de Corfú, John Major va vetar el nomenament mentre que els 11 països van donar suport a altres líders. El Luxemburguès Jacques Santer va ser designat com a candidat de compromís en el seu lloc.

Dehaene II (1995-1999)[modifica]

El seu segon govern també es compon dels demòcrates cristians i socialdemòcrates. Malgrat el fet que el govern estava inundat de crisi - en particular per l'escàndol Dutroux, se les va arreglar per servir a tota la legislatura. Durant aquest període, orienta l'estat cap a una Europa unificada, Dehaene va rebre el Premi Visió per a Europa el 1996. Algunes setmanes abans de les eleccions de 1999 va esclatar un escàndol dels aliments, i els dos partits al poder van perdre el suport de la població.

Després de 1999[modifica]

Després de les eleccions, Guy Verhofstadt va formar el govern belga per primera vegada sense la Democràcia Cristiana des de 1958. Dehaene va romandre fins al 2001, quan es va convertir en burgmestre de Vilvoorde. També es va unir al Consell d'Administració de Lernout & Hauspie, on va ser part del que és considerat un dels escàndols corporatius més grans en la història d'Enron. Per a sorpresa de molts, va ser nomenat per Verhofstadt, per esdevenir vicepresident de la Convenció sobre el futur d'Europa. Per tal d'oferir suport al seu partit, el CD&V, va ser una vegada més un candidat durant les eleccions de 2003, amb la intenció d'esdevenir primer ministre, i el van presentar com l'última persona a la llista del partit. El juny de 2004, Jean-Luc Dehaene va ser elegit al Parlament Europeu. El 2003, va ser guardonat amb el Vlerick Award.

Després de les eleccions generals de Bèlgica del 2007, Dehaene va ser nomenat com a mediador en el procés per formar un nou govern.

Dexia Bank[modifica]

L'octubre de 2008 va esdevenir president de la Dexia Bank, un banc belga-francès. Amb problemes a causa de la crisi financera, va demanar a dirigir l'empresa a través del difícil període. Pensava que amb el seu ampli rerefons polític podria fer front a la percepció negativa de l'entitat financera Dexia, a causa de la crisi.

Referències[modifica]

  1. EFE, «Muere Jean-Luc Dehaene, uno de los grandes nombres de la política belga» (castellà), La Voz de Galícia, 15 de maig de 2014 (2014-05-15)
  2. «Jean-Luc Dehaene». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.



Precedit per:
Wilfried Martens
Primer ministre de Bèlgica
Bèlgica

1992-1999
Succeït per:
Guy Verhofstadt
Precedit per:
Ell mateix
com a Ministre d'Afers Socials i Reformes Institucionals
Herman De Croo
com a Ministre de Comunicacions i Comerç Exterior
Viceprimer Ministre Belga i Ministre de les Comunicacions i Reformes Institucionals
19881992
Succeït per:
Guy Coëme
com a Viceprimer Ministre i Ministre de Comunicacions i Empreses Públiques
Precedit per:
Ell mateix
com a Ministre d'Afers Socials
Jean Gol
com a Viceprimer Ministre i Ministre de Justícia i Reformes Institucionals
Ministre Belga d'Afers Socials i Reformes Institucionals
19851988
Succeït per:
Ell mateix
com a Viceprimer Ministre i Ministre de les Comunicacions i Reformes Institucionals
Philippe Busquin
com a Ministre d'Afers Socials
Precedit per:
Luc Dhoore
Ministre de Benestar Social i Salut Pública
Ministre Belga d'Afers Socials
1981-1985
Succeït per:
Ell mateix
com a Ministre d'Afers Socials i Reformes Institucionals


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Luc Dehaene Modifica l'enllaç a Wikidata