Bruges

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Bruges (Gironda)».
Infotaula de geografia políticaBruges
Brugge
Bandera de Bruges Escut de Bruges
StadhuisBrugge.jpg
La casa de la vila

Localització

51° 12′ 34″ N, 3° 13′ 12″ E / 51.209444444444°N,3.22°E / 51.209444444444; 3.22
Estat Bèlgica
Regió regió Flamenca
Província Flandes Occidental
Arrondissement Arrondissement of Bruges
Població
Total 118.053 (2016)
• Densitat 855,46 hab/km²
Geografia
Superfície 138 km²
Banyat per Mar del Nord
Altitud 2 m
Limita amb Blankenberge
Organització i govern
• Cap de govern Renaat Landuyt
Indicatius
Codi postal 8000, 8380, 8310 i 8200
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 050
Altres dades
Agermanament Salamanca
Burgos

Web http://www.brugge.be/
Modifica dades a Wikidata

Bruges o en neerlandès i oficialment Brugge és la capital de la província belga de Flandes occidental. Situada a l'extrem nord-oest de Bèlgica, a 90 km de la capital, Brussel·les, té una població de 117.000 habitants, 20.000 dels quals viuen al casc històric. El nom prové probablement del nòrdic antic Bryggia (molls, atracadors).

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Les primeres evidències d'activitat humana a la ciutat daten de l'època preromana. Les primeres fortificacions van ser construïdes després de la conquesta de Menapii per part de l'emperador romà Juli Cèsar en el segle primer aC. Aquestes construccions estaven destinades a protegir la costa dels atacs pirates. Amb l'arribada dels francs, aquests es van fer càrrec de tota aquesta regió en el s. IV i l'administraren sota el nom de Flandrensis Pagus. Les incursions víkings del s. IX van propiciar que Balduí I de Flandes fortificara les construccions de defensa romanes, permetent de nou el comerç entre Anglaterra i els pobles escandinaus.


Edat daurada (del s. XII al XV)[modifica | modifica el codi]

Bruges va rebre la carta de poblament el 27 de juliol de l'any 1128. Amb aquest permís, es van construir nous murs i canals. Aproximadament, a partir de l'any 1050, el dipòsit de sediments (obturació) va obstruir l'accés al mar però, una tempesta l'any 1134 va restablir de nou l'accés mitjançant l'excavació d'un canal en aprofitar el braç de mar (priel) natural Het Zwin. Amb aquest fet, l'entrada del mar es va estendre fins a Damme, una ciutat que es va convertir en l'avançada comercial de Bruges.

Comerç[modifica | modifica el codi]

La ciutat s'ubicava en un punt estratègic per al comerç del nord de la Lliga Hanseàtica i també per a les rutes comercials dirigides al sud. Així, prompte va ser inclosa en la ruta de les fires de tela flamenques i franceses al principi del segle XIII. Això no obstant, quan aquest sistema de fires va deixar de ser atractiu, els emprenedors locals de Bruges començaren a innovar. Aquests van adoptar d'Itàlia les noves formes de capitalisme mercantil mitjançant el qual diversos mercaders compartien els riscos, beneficis i coneixement de mercats. Començaren a emprar alhora noves formes d'intercanvi econòmic, incloent-hi les lletres de canvi (és a dir, els pagarés) i les lletres de crèdit.[1] La ciutat va rebre de bon grat els comerciants estrangers, notablement els mercaders portuguesos de pebre i els comerciants d'espècies[2]

La vida urbana va viure el seu auge a la ciutat a partir del segle XII. Aquesta tenia llavors una indústria manufacturera de llana, un mercat dedicat en exclusiva a aquesta matèria, salvaguardat pels murs de Bruges i, a més a més, els excedents podien ser guardats amb seguretat davall el patrocini dels comtes de Flandes. Llavors, empresaris de la ciutat van començar a obrir establiments en els mercats de llana de les zones productores d'Anglaterra i Escòcia. Els contactes anglesos importaven cereals de Normandia i vins gascons. Les embarcacions hanseàtiques van plenar el port i aquest va haver de ser ampliat a partir de Damme fins a Sluys per donar cabuda a més vaixells. El 1277, la primera flota mercant provinent de Gènova va aparèixer en el port de Bruges.

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Gràfic divisions ciutat Divisions Imatge de satèl·lit
Divisions de la ciutat
  • (I) Centre històric, Sint-Jozef i Sint-Pieters.
  • (II) Koolkerke.
  • (III) Sint-Andries.
  • (IV) Sint-Michiels.
  • (V) Assebroek.
  • (VI) Sint-Kruis.
  • (VII) Dudzele.
  • (VIII) Lissewege (amb Zeebrugge i Zwankendamme).
Imatge de satèl·lit

L'atractiu principal de Bruges és el seu centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Encara que en gran part està reconstruït, que manté intactes la xarxa viària medieval. Excepte els monuments majors (Casa de la Vila, esglésies) la majoria de les estructures arquitectòniques daten del segle XVI i enllà. Igual que Amsterdam i Estocolm, entre d'altres, Bruges és coneguda com la Venècia del nord, a causa de la gran bellesa dels nombrosos canals que travessen la ciutat.

Bruges va ser capital europea de la Cultura el 2002, juntament amb Salamanca.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat va néixer com un port als marge del riu Reie, avui canalitzat, que desembocava en un braç de mar, dit el Zwin. L'antic riu va donar el seu nom a diversos carrers al llarg dels canals: Lange Rei, Spinolarei, Sint-Annarei... Quatre canals navegables s'hi connecten: el Damse Vaart, el Canal Bruges-Oostende, el canal Gant-Bruges i el Boudewijnkanaal. Des de la fi dels anys 60 del segle passat, ja no hi ha navegació comercial al nucli antic, tret d'un port esportiu al canal Coupure i les embarcacions turístiques.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Infotaula de geografia físicaCentre històric de Bruges
Brugge-CanalRozenhoedkaai.JPG
Canals de Bruges
Tipologia municipi de Bèlgica, ciutat i Belgian municipality with city privileges
Ubicació
Estat Bèlgica
Regió Bandera de Flandes Flandes  51° 12′ 32″ N, 3° 13′ 31″ E / 51.20891°N,3.22527°E / 51.20891; 3.22527
Característiques
Superfície 410 ha

Patrimoni de la Humanitat
Tipus cultural
Criteris (ii), (iv) i (vi)
Declaració 2000 (24a sessió)
Identificador 996
Regió Europa i Amèrica del Nord
El belfort i l'antic mercat cobert de Bruges.
Canals de la ciutat.
El moll Rozenhoedkaai.

Tot el centre històric de Bruges és per als vianants, per la qual cosa és un plaer recórrer els carrers, gaudint de les vistes dels seus imposants monuments des de l'època romànica fins a l'arquitectura contemporània. És habitual recórrer la ciutat amb bicicleta, amb cotxe de cavalls, o en rutes a través dels seus canals. Destaquen especialment:

Persones[modifica | modifica el codi]

Transports[modifica | modifica el codi]

L'estació central de Bruges és el centre de comunicacions de la costa flamenca i de la xarxa de línies d'autobús regionals i locals. Hi ha trens cada hora cap a les ciutats més importants de Bèlgica, i també cap a Lilla, a França. L'estació és a 10 minuts a peu del centre històric.

L'aeroport de Brussel·les és només a una hora amb cotxe o a una hora i mitja amb tren. L'aeroport d'Oostende-Bruges, més proper, té connexions limitades.

Panoràmiques[modifica | modifica el codi]

Panoràmica de la ciutat des de la talaia de la Grote Markt (2009).
Panoràmica 360° des del 't Zand.
El Markt.
Vistes del Groenerei (centre) i del Rozenhoedkaai (dreta).
Vista des del Rozenhoedkaai.
El Spiegelrei i el Langerei.
La plaça, Burg, en l'alba.
Fóra del beateri, amb el parc Minnewater al fons.
Dintre del beateri, anomenat Prinselijk Begijnhof ten Wijngaarde.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Braudel, Fernand, The Perspective of the World, in Vol. III Civilization and Capitalism, 1984
  2. James Donald Tracy(1993). The Rise of Merchant Empires: Long-Distance Trade in the Early Modern World, 1350-1750. Cambridge U.P. p.263.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
PortugalPorto

Països BaixosRotterdam

Capital Europea de la Cultura
2002
Succeït per:
ÀustriaGraz