Boudewijnkanaal
| |||||
| Tipus | Canal  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Altres noms | Canal marítim Brugge-Zeebrugge | ||||
| Epònim | Balduí I de Bèlgica | ||||
| Classificació CEMT | VI | ||||
| Inici | |||||
| Entitat territorial administrativa | regió Flamenca (Bèlgica) | ||||
| Localització | Canal Bruges-Oostende | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | districte de Bruges (Bèlgica) | ||||
| Localització | Bruges | ||||
| Desembocadura | Mar del Nord | ||||
| |||||
| Dades i xifres | |||||
| Resclosa | 2 | ||||
| Mida | 12 ( ) km | ||||
| Travessa | Bèlgica | ||||
| Desnivell | 7,8 | ||||
| Activitat | |||||
| Construcció | 1896-1905 | ||||
| Creació | 1907 | ||||
El Boudewijnkanaal o el Canal marítim Brugge-Zeebrugge és un canal de Bèlgica que enllaça el port interior de Bruges amb el port marítim de Zeebrugge. Té una llargada de 12 km. És de la classe VI i accepta embarcacions amb una càrrega fins a 20 000 tones.
L'1 de juny 1894 es va signar un acord entre l'Estat belga, l'ajuntament de la ciutat de Bruges, Louis Cloiseau i Jean Cousin per a la construcció d'un port marítim, un canal de Bruges al mar i un port interior a Brugge.[1]
Es va crear una societat, la Compagnie des Installations maritimes de Bruges, (avui amb un nom neerlandès Maatschappij van de Brugse Zeevaartinrichtingen o MBZ) del qual la ciutat tenia 50% del capital i els senyors Cloiseau i Cousin la resta.
Els dos ports i el canal es van construir del 1896 al 1905. Es van inaugurar oficialment el 1907. A l'inici, el tràfic no era gaire important: només uns 250 embarcacions l'any. A la Segona Guerra Mundial va servir de base per als U-boots de l'exèrcit alemany i va sofrir de bombardejos. El port i el canal es van reobrir el 1951. De 1970 a 1985 es va executar un gran projecte per eixamplar el port i el canal. El 20 de juliol 1985, el rei Balduí va inaugurar les noves instal·lacions. En aquesta ocasió, el canal que es deia Zeekanaal Brugge-Zeebrugge va rebatejar-se en Boudewijnkanaal segons el nom neerlandès del rei.
Rescloses i infraestructures[modifica]
El canal té dues rescloses:[2]
- la resclosa a Bruges que connecta'l amb els canals Bruges-Oostende i Gant-Bruges.
- A la desembocadura del canal al port de Zeebrugge, cal una «resclosa marítima» per separar el canal del mar, que hi té en mitjana una desnivell de 3,64 metres entre baixamar i plenamar.[3] Aquesta resclosa també ha de protegir el pòlder i el polígon industrial contra les marees vives. La resclosa actual va ser inaugurat del 1985 i porta el nom de Pierre Vandamme (1895-1983), burgmestre de Bruges i gran promotor del desenvolupament del port. Després de treinta anys, arriba al límit de la seva capacitat i el 2016 es va prendre la decisió de principi de construir-ne una de nova i començar els estudis i les consultes popular.[4] L'obra hauria de començar el 2019.[5]
| Rescloses | ||||
|---|---|---|---|---|
| Localitat | llargada | amplada | profunditat | alçada lliure |
| Brugge Verbindingssluis |
125 m | 12 m | 3,5 a 4,2 m | 99 m |
| Zeebrugge Pierre Vandammesluis |
500 m | 57 m | 18,5 m a plenamar |
99 m |
Referències[modifica]
- ↑ Web del Port de Zeebrugge
- ↑ «Bruggen en sluizen (ponts i rescloses)». Port of Zeebrugge. Arxivat de l'original el 2017-02-15. [Consulta: 14 febrer 2017].
- ↑ «Fysische kenmerken haven van Zeebrugge» (en neerlandès). Vlaamse Havencommissie. Arxivat de l'original el 2017-02-15. [Consulta: 14 febrer 2017].
- ↑ «Startbeslissing nieuwe zeesluis Zeehaven Brugge» (en neerlandès). Zeebruge Open, 18-07-2016. [Consulta: 14 febrer 2017].
- ↑ Six, Stefaan «Veel volk op info-avond over nieuwe sluis» (vídeo) (en neerlandès). Focus en WTV, 08-09-2016.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boudewijnkanaal |