Boudewijnkanaal

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaBoudewijnkanaal
Boudewijnkanaal Brugge-Zeebrugge.jpg
El canal a Dudzele
Tipus canal
Altres noms Canal marítim Brugge-Zeebrugge
Classe canal VI
Inici
Municipi Brugge
Localització Canal Bruges-Oostende
Final
Zeebrugge
Localització Mar del Nord
Localització Mar del Nord
LocationBoudewijnKanaal.jpg
A51° 13′ 21″ N, 3° 13′ 24″ E / 51.2225°N,3.2233333333333°E / 51.2225; 3.2233333333333
B51° 19′ 39″ N, 3° 11′ 54″ E / 51.3275°N,3.1983333333333°E / 51.3275; 3.1983333333333
Característiques
Rescloses 2
Dimensions 12.000 (longitud) m
Creua Bèlgica
Desnivell 7,8
Activitat
Construcció 1896-1905
Data d'inauguració 1907
Modifica les dades a Wikidata

El Boudewijnkanaal o el Canal marítim Brugge-Zeebrugge és un canal de Bèlgica que enllaça el port interior de Bruges amb el port marítim de Zeebrugge. Té una llargada de 12 km. És de la classe VI i accepta embarcacions amb una càrrega fins a 20 000 tones.

Mapa del canal

L'1 de juny 1894 es va signar un acord entre l'Estat belga, l'ajuntament de la ciutat de Bruges, Louis Cloiseau i Jean Cousin per a la construcció d'un port marítim, un canal de Bruges al mar i un port interior a Brugge.[1]

Es va crear una societat, la Compagnie des Installations maritimes de Bruges, (avui amb un nom neerlandès Maatschappij van de Brugse Zeevaartinrichtingen o MBZ) del qual la ciutat tenia 50% del capital i els senyors Cloiseau i Cousin la resta.

El canal i el pont del ferrocarril Brugge-Knokke
El canal a Lissewege

Els dos ports i el canal es van construir del 1896 al 1905. Es van inaugurar oficialment el 1907. A l'inici, el tràfic no era gaire important: només uns 250 embarcacions l'any. A la Segona Guerra Mundial va servir de base per als U-boots de l'exèrcit alemany i va sofrir de bombardejos. El port i el canal es van reobrir el 1951. De 1970 a 1985 es va executar un gran projecte per eixamplar el port i el canal. El 20 de juliol 1985, el rei Balduí va inaugurar les noves instal·lacions. En aquesta ocasió, el canal que es deia Zeekanaal Brugge-Zeebrugge va rebatejar-se en Boudewijnkanaal segons el nom neerlandès del rei.

Rescloses i infraestructures[modifica]

La resclosa marítima Pierre Vandamme i el port interior vists des de l'edifici de la MBZ

El canal té dues rescloses:[2]

  • la resclosa a Bruges que connecta'l amb els canals Bruges-Oostende i Gant-Bruges.
  • A la desembocadura del canal al port de Zeebrugge, cal una «resclosa marítima» per separar el canal del mar, que hi té en mitjana una desnivell de 3,64 metres entre baixamar i plenamar.[3] Aquesta resclosa també ha de protegir el pòlder i el polígon industrial contra les marees vives. La resclosa actual va ser inaugurat del 1985 i porta el nom de Pierre Vandamme (1895-1983), burgmestre de Bruges i gran promotor del desenvolupament del port. Després de treinta anys, arriba al límit de la seva capacitat i el 2016 es va prendre la decisió de principi de construir-ne una de nova i començar els estudis i les consultes popular.[4] L'obra hauria de començar el 2019.[5]
Rescloses
Localitat llargada amplada profunditat alçada lliure
Brugge
Verbindingssluis
125 m 12 m 3,5 a 4,2 m 99 m
Zeebrugge
Pierre Vandammesluis
500 m 57 m 18,5 m
a plenamar
99 m

Referència[modifica]

  1. Web del Port de Zeebrugge
  2. «Bruggen en sluizen (ponts i rescloses)». Port of Zeebrugge. [Consulta: 14 febrer del 2017].
  3. «Fysische kenmerken haven van Zeebrugge» (en neerlandès). Vlaamse Havencommissie. [Consulta: 14 febrer 2017].
  4. «Startbeslissing nieuwe zeesluis Zeehaven Brugge» (en neerlandès). Zeebruge Open, 18-07-2016. [Consulta: 14 febrer 2017].
  5. Six, Stefaan «Veel volk op info-avond over nieuwe sluis» (vídeo) (en neerlandès). Focus en WTV, 08-09-2016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boudewijnkanaal Modifica l'enllaç a Wikidata