Zuid-Willemsvaart
| |||||
| Tipus | canal  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Guillem I dels Països Baixos | ||||
| Inici | |||||
| Entitat territorial administrativa | Brabant del Nord (Països Baixos), Limburg (Països Baixos) i Limburg (Bèlgica) | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | Brabant del Nord (Països Baixos) | ||||
| Lloc | Dieze | ||||
| |||||
| Connecta amb | Wilhelminakanaal | ||||
| Afluents | |||||
| Conca hidrogràfica | conca del Mosa | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 122,5 ( ) km | ||||
El Zuid-Willemsvaart és un canal de Bèlgica i dels Països Baixos que connecta les ciutats de Maastricht i 's-Hertogenbosch.[1] Té una llargària de 122,5 km dels quals 79 km als Països Baixos i 43,5 km en territori belga.[2] És de classe II però es treballa a per eixamplar-lo a classe IV.[3]
Història
[modifica]Els projectes d'un enllaç navegable entre Maastricht i 's-Hertogenbosch són vells: tot i haver-hi una connexió pel riu Mosa, la navegació només era possible cinc mesos de l'any, i el riu fa una gran corba.
Ja des del 1804, Napoleó va voler millorar, per raons principalment militars, el transport als territoris annexats dels Països Baixos austríacs i de la República de les Set Províncies Unides. Això és l'origen del canal Bruges-Sluis i del Grand Canal du Nord, del qual només uns trams part es van complir més tard als Països Baixos i a Alemanya.[3] El punt culminant és la cresta prop del poble Kaulille. Per alimentar el canal, va caldre un canal de subministrament de no menys de 44 km des del Smeermaas, prop de Hocht.[4]
El 1822, el rei Guillem I decidí de realitzar el projecte napoleònic i fa excavar el canal de Maastricht a 's-Hertogenbosch, el que explica el nom: Willem (neerlandès per a Guillem.[3] Quan va ordenar la construcció d'un altre canal a Drenthe, s'hi va afegir el prefix Zuid (meridional) per a diferenciar-lo dels seus homònims.[2] El canal original tenia 21 rescloses per vèncer un desnivell de 40 metres, un nombre que avui s'ha reduït a 16.[3]
El canal es va excavar manualment.[5] El pressupost de 3,7 milions de florins va pujar a 4,45 milions de florins.
L'escissió del Regne Unit dels Països Baixos el 1830 (1839) en dues parts no era gaire favorable al desenvolupament del canal, com una part des d'ara va trobar-se al territori belga. Les relacions entre ambdós estats eren molt tenses a l'inici. L'excavació del canal Wessem-Nederweert el 1929 i del Julianakanaal el 1935 van fer una drecera que va fer tornar gairebé obsolet la part belga del canal pel qual el viatge és més llarg.
De 1930 a 1935 el tram belga va ser rectificat i eixamplat. Uns braços tallat així com unes rescloses obsoletes van ser conservades i són reserves naturals. Han conservat els roures de ribera dels quals els més gros el 2022 tenia una circumferència de 3m65.
El 2014, el tram que travessa la ciutat de 's-Hertogenbosch va ser transformat en parc i via per la navegació esportiva com que no es podia eixamplar per adaptar-lo als vaixells més grossos. Es va escavar una desviació, el Canal Màxima.[5] Una altra desviació s'ha excavat des de la ciutat d'Helmond de 1982 a 1993,[6] l'antic bras es va rebatejar Oude Zuid-Willemsvaart.[7]
El canal es connecta amb el Bergsche Maas, Wilhelminakanaal, Noordervaart, canal Bocholt-Herentals, kanaal Wessem-Nederweert, canal Briegden-Neerharen i l'Albertkanaal.
Referències
[modifica]- ↑ «Zuid-Willemsvaart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 «Zuid-Willemsvaart - informatie en waterdata» (en neerlandès). Ministerie van Infrastructuur en Waterstaat. [Consulta: 12 gener 2026].
- 1 2 3 4 Wols, Rien. «Zuid-Willemsvaart - BHIC» (en neerlandès). Het geheugen van Brabant, 5 oktober 2021. Arxivat de l'original el 2023-12-09. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Kinnaer, Anse. «Afgesneden kanaalarmen Zuid-Willemsvaart [Braços tallats del canal Zuid-Willemsvaart]» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2022. [Consulta: 12 gener 2026].
- 1 2 «De Zuid-Willemsvaart» (en neerlandès). Erfgoed 's-Hertogenbosch. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Ermens, Hélène. «Zuid-Willemsvaart 2025; 200 jaar in Helmond [Dos-cents anys Zuid-willemsvaart a Helmond]» (en neerlandès). Dit is Helmond, 27-07-2024. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Oude Zuid-Willemsvaart» (en neerlandès). Visit Brabant. [Consulta: 12 gener 2026].
Bibliografia
[modifica]- Filarski, Rudolf. Kanalen van de koning-koopman. Goederenvervoer, binnenscheepvaart en kanalenbouw in Nederland en België in de eerste helft van de 19e eeuw [Els canals del Rei-Comerciant. Transport de mercaderies, navegació interior i construcció de canals als Països Baixos i Bèlgica durant la primera meitat del segle XIX]. Amsterdam: Amsterdam University Press, p. 490 (NEHA Series núm. III). ISBN 978-90-7161789-8.
