Maastricht

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMaastricht
Bandera de Maastricht Escut de Maastricht
bandera de Maastricht Escut d'armes de Maastricht
MaastrichtAltstadt.jpg

Anomenat en referència a Mosa
Localització
NL - locator map municipality code GM0935 (2016).png
50° 52′ 00″ N, 5° 41′ 00″ E / 50.866666666667°N,5.6833333333333°E / 50.866666666667; 5.6833333333333
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos
ProvínciaLimburg
Capital de

Conté la localitat
Població
Total 122.418 (2016)
• Densitat 2.038,26 hab/km²
Llar 67.775 (2015)
Geografia
Superfície 60,06 km²
• Aigua 5,36 %
Banyat per Mosa i Juliana Canal Tradueix
Altitud 49 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 6200–6229
Zona horària
Prefix telefònic 043
Altres
Agermanament amb Coblença

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Maastricht, el nucli antic, el pont i el Mosa

Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg. Situada a la riba esquerra del riu Mosa, a l'aiguabarreig amb el Jeker. És la ciutat més meridional del país. El 2007 tenia 118.378 habitants.

Història[modifica]

El nom de la ciutat té un origen llatí: Mosae Traiectum, que vol dir «gual del Mosa»: un endret on la gent podia travessar el riu de peu quan el nivell d'aigua era baix. Això no era gaire pràctic pels exèrcits de l'imperi Romà i doncs al temps de Juli Cèsar, un primer pont es va construir connectant el nucli de la futura ciutat amb el vicus (Wyck).

Les proves indubtables de la presència romana no han impedit que durant molt de temps la ciutat hagi rivalitzat amb Nimega pel títol de ‘ciutat més antiga dels Països Baixos’. Tot i que Nimega en rebé els drets a l'època romana i Maastricht només a l'edat mitjana, aquesta darrera estava ja habitada en temps dels celtes.

De 549 a 705 era la seu del bisbat de Maastricht, successor del bisbat de Tongeren, quan Hubert de Lieja va transferir la seu a Lieja per aprofitar l'atracció del lloc de la mort de Lambert de Lieja pels peregrins. Durant la Guerra dels Vuitanta Anys, la ciutat va ser l'escenari de diversos batalles i saquejos, dels quals la Fúria espanyola del 1576 i la reconquesta per la Corona de Castella per les tropes d'Alexandre Farnese van ser els més mortífers.[1]

De la fi del segle XVI cap a 1795, la jurisdicció de la ciutat era compartida entre els Estats Generals de la República de les Set Províncies Unides i el príncep-bisbe del Principat de Lieja. Tot i tenir un estatut especial, Maastricht no tenia cap representant als Estats Generals de Lieja.

La ciutat ha donat el seu nom a un tractat europeu que hi fou signat el 7 de febrer de 1992.

Administració[modifica]

'Resultats eleccions locals 2006
Partit Regidors Comparats amb 2002
PvdA 13 +5
CDA 7 -4
GroenLinks 5 0
VVD 3(4) -1
SP 3 +1
Senioren 3 0
D66 2 0
Stadsbelangen 2 -1
Liberalen Maastricht 1 0
Total 39

Fills predilectes de Maastricht[modifica]

Agermanaments[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bogman, Anne; Kuijpers, Erika. «Maastricht» (en neerlandès). De Tachtigjarige Oorlog. Universitat de Leiden. [Consulta: 11 novembre 2017].

Enllaços externs[modifica]