Bones Viles

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja. Tenien el dret de construir muralles i fortificacions, d'erigir un perron i el deure de defendre'ls i el dret d'enviar representants de l'estament tercer a l'òrgan legislatiu del principat, anomenat Dies dels estats.[1] Després de la Pau de Fexhe, l'any 1316 el legislatiu es compartia entre el príncep-bisbe i els tres estaments: el capítol de la catedral, la noblesa i els representants de les bones viles.[2]

Per esdevenir efectiu, li calia a una proposició de llei del príncep l'aprovació dels tres estaments, votada durant els Dies dels estats. Se celebraven dues vegades l'any i solien durar deu dies. Les bones viles prefiguraven una mena de parlament. Tenien un poder real que creixerà amb el temps quan el tercer estament s'emancipava a poc a poc. El 2 de desembre 1373, després la Pau dels XXII es creà el Tribunal dels XXII, compost de quatre canonges, quatre nobles i catorze representants de les Bones Viles. Els funcionaris i els consellers del príncep-bisbe havien de sotmetre's a les decisions sobiranes del tribunal. Aquest sistema perdurarà fins a la revolució liegesa. Al 7 de desembre 1792, serà reemplaçat per a una assemblea única: la Convenció nacional liegesa, elegida amb un sufragi universal i directe.

El seu nombre es va fixar a 23 l'any 1651: les 12 bones viles germàniques: Tongeren i 11 bones viles del comtat de Loon anexionat el 1366 i de parla limburguesa o neerlandesa i 11 bones viles romàniques, de parla valona o francesa. El territori de Lieja era partit en quarters. La llista davall indica el quarter, el nombre de representants al Tribunal dels XXII i la província belga actual on es troba la ciutat.

Ciutat Quarter XXII Província actual llengua[3]
Lieja Capital 4 Lieja fr
Tongeren Haspengouw 1 Limburg nl
Huy Condroz 2 Lieja fr
Dinant Amont 2 Namur fr
Ciney Condroz Namur fr
Thuin Entre-Sambre-i-Mosa 1 Hainaut fr
Fosses-la-Ville Entre-Sambre-i-Mosa 1 Namur fr
Couvin Entre-Sambre-i-Mosa Namur fr
Châtelet Entre-Sambre-i-Mosa Hainaut fr
Sint-Truiden Loon 1 Limburg nl
Visé Franchimont Lieja fr
Waremme Haspengouw Lieja fr
Borgloon Loon 1 Limburg nl
Hasselt Loon 1 Limburg nl
Maaseik Loon Limburg nl
Bilzen Loon Limburg nl
Beringen Loon Limburg nl
Herk-de-Stad Loon Limburg nl
Bree Loon Limburg nl
Stokkem Loon Limburg nl
Hamont Loon Limburg nl
Peer Loon Limburg nl
Verviers Franchimont Lieja fr

Dues ciutats més tenien un estatut particular al principat, tot i no ésser «Bona Vila» en no tenir representants al tercer estament.[2]

Ciutat Estatut Província actual Llengua
Maastricht Jurisdicció compartida primer amb el
ducat de Brabant
i després amb la
República de les Províncies Unides
Limburg
neerlandès
nl
Bouillon Ciutat fortificada de Bouillon Luxemburg fr

Referències[modifica]

  1. Muller, Fabrice. «Liège et ses bonnes villes» (en francès), 01-11-2007. (amb mapa)
  2. 2,0 2,1 «Les 23 +2 « bonnes villes » de la principauté de Liège» (en francès). Connaître la Wallonie. Govern Való, s.d. [Consulta: 8 febrer 2018].
  3. «Les Bonnes Villes» (en francès). La principauté de Liège, Essai de chronologie, jusqu'à son absorption par la France le 9 Vendémiaire de l'an IV. [Consulta: 8 febrer 2018].

Bibliografia[modifica]