Limburg (Bèlgica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la província belga. Vegeu-ne altres significats a «Limburg».
Plantilla:Infotaula geografia políticaLimburg
Belsj Limburg (li)
Limburg (nl)
Wes-Limburg (li)
Belgisch Limburg (nl) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Seu administrativa de la província

HimneLimburg mijn vaderland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

EpònimLimburg Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 59′ N, 5° 23′ E / 50.98°N,5.38°E / 50.98; 5.38
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca Modifica el valor a Wikidata
CapitalHasselt Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població870.880 (2018) Modifica el valor a Wikidata (359,55 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície2.422,14 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Organització política
• Governor of the province of Limburg (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataHerman Reynders (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2BE-VLI Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSBE22 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblimburg.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: LimburgBe Twitter: LimburgBe Instagram: limburgbe LinkedIn: provincie-limburg-belgie Vimeo: limburgbe Modifica el valor a Wikidata

Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.[1]

Història[modifica]

El 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic règim. Així van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix més o menys els territoris de les actuals províncies Limburg Belga i Limburg neerlandès amb Maastricht com capital. Després del Congrés de Viena (1815) el sobirà del Regne Unit dels Països Baixos, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, però va preferir donar-les noms històrics. Tot i que gairebé res del territori formava part de l'antic ducat de Limburg, va anomenar la província Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el títol de duc de Limburg.

El 1830 tota la província va esdevenir belga, tret de Maastricht. Després del Tractat de Londres (1839) la província va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. El 1963, després de la fixació de la frontera lingüística belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la província de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la província actual, només els nuclis Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren formaven part de l'antic ducat del mateix nom. La resta de la província prové del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavaments del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).

Municipis de Limburg[modifica]

Municipis de Limburg


Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Limburg