Limburg (Bèlgica)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Limburg».
Infotaula de geografia políticaLimburg
Bandera de Limburg (Bèlgica) Escut de Limburg (Bèlgica)
Bandera de Limburg
Hasselt Provincieraadsgebouw 1.JPG
Seu administrativa de la província

Etimologia Limburg
Localització
Provincie Limburg in Belgium.svg
50° 59′ 00″ N, 5° 23′ 00″ E / 50.983333333333°N,5.3833333333333°E / 50.983333333333; 5.3833333333333
Estat Bèlgica
Regió regió Flamenca
Entitats de població
Capital Hasselt
Conté
Població
Total 860.204 (2016)
• Densitat 355,14 hab/km²
Llengua neerlandès
Geografia
Superfície 2.422,14 km²
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Herman Reynders (2009)
Indicatius
Fus horari UTC+01:00
ISO 3166-2 BE-VLI
NUTS BE22
Altres dades

Web limburg.be
Modifica dades a Wikidata

Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic règim. Així van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix més o menys els territoris de les actuals províncies Limburg Belga i Limburg neerlandès amb Maastricht com capital. Després del Congrés de Viena (1815) el sobirà del Regne Unit dels Països Baixos, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, però va preferir donar-les noms històrics. Tot i que gairebé res del territori formava part de l'antic ducat de Limburg, va anomenar la província Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el títol de duc de Limburg.

El 1830 tota la província va esdevenir belga, tret de Maastricht. Després del Tractat de Londres (1839) la província va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. El 1963, després de la fixació de la frontera lingüística belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la província de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la província actual, només els nuclis Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren formaven part de l'antic ducat del mateix nom. La resta de la província prové del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavaments del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).

Municipis de Limburg[modifica | modifica el codi]

Municipis de Limburg

1. Alken
2. As
3. Beringen
4. Bilzen
5. Bocholt
6. Borgloon
7. Bree
8. Diepenbeek
9. Dilsen-Stokkem
10. Genk
11. Gingelom
12. Halen
13. Ham
14. Hamont-Achel
15. Hasselt
16. Hechtel-Eksel
17. Heers
18. Herk-de-Stad
19. Herstappe
20. Heusden-Zolder
21. Hoeselt
22. Houthalen-Helchteren
23. Kinrooi
24. Kortessem
25. Lanaken
26. Leopoldsburg
27. Lommel
28. Lummen
29. Maaseik
30. Maasmechelen
31. Meeuwen-Gruitrode
32. Neerpelt
33. Nieuwerkerken
34. Opglabbeek
35. Overpelt
36. Peer
37. Riemst
38. Sint-Truiden
39. Tessenderlo
40. Tongeren
41. Voeren
42. Wellen
43. Zonhoven
44. Zutendaal

Bandera de Limbourg Província de Limburg Bandera de Limbourg

Alken · As · Beringen · Bilzen · Bocholt · Borgloon · Bree · Diepenbeek · Dilsen-Stokkem · Genk · Gingelom · Halen · Ham · Hamont-Achel · Hasselt · Hechtel-Eksel · Heers · Herk-de-Stad · Herstappe · Heusden-Zolder · Hoeselt · Houthalen-Helchteren · Kinrooi · Kortessem · Lanaken · Leopoldsburg · Lommel · Lummen · Maaseik · Maasmechelen · Meeuwen-Gruitrode · Neerpelt · Nieuwerkerken · Opglabbeek · Overpelt · Peer · Riemst · Sint-Truiden · Tessenderlo · Tongeren · Voeren · Wellen · Zonhoven · Zutendaal

Vegeu també: Bèlgica · Flandes · Ciutats de Bèlgica


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Limburg (Bèlgica) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Limburg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.