Limburg (Bèlgica)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Limburg».
Infotaula de geografia políticaLimburg
Bandera de Limburg (Bèlgica) Escut de Limburg (Bèlgica)
bandera de Limburg
Hasselt Provincieraadsgebouw 1.JPG
Seu administrativa de la província

Anomenat en referència a Limburg
Localització
Provincie Limburg in Belgium.svg
50° 59′ 00″ N, 5° 23′ 00″ E / 50.983333333333°N,5.3833333333333°E / 50.983333333333; 5.3833333333333
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca

Capital Hasselt
Conté la localitat
Població
Total 860.204 (2016)
• Densitat 355,14 hab/km²
Idioma oficial neerlandès
Geografia
Part de Flandes
Superfície 2.422,14 km²
Limita amb
Organització política
• Cap de govern Herman Reynders Tradueix (2009)
Identificador descriptiu
Zona horària UTC+01:00
ISO 3166-2 BE-VLI
Codi NUTS BE22
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.[1]

Història[modifica]

El 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic règim. Així van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix més o menys els territoris de les actuals províncies Limburg Belga i Limburg neerlandès amb Maastricht com capital. Després del Congrés de Viena (1815) el sobirà del Regne Unit dels Països Baixos, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, però va preferir donar-les noms històrics. Tot i que gairebé res del territori formava part de l'antic ducat de Limburg, va anomenar la província Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el títol de duc de Limburg.

El 1830 tota la província va esdevenir belga, tret de Maastricht. Després del Tractat de Londres (1839) la província va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. El 1963, després de la fixació de la frontera lingüística belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la província de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la província actual, només els nuclis Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren formaven part de l'antic ducat del mateix nom. La resta de la província prové del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavaments del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).

Municipis de Limburg[modifica]

Municipis de Limburg

1. Alken
2. As
3. Beringen
4. Bilzen
5. Bocholt
6. Borgloon
7. Bree
8. Diepenbeek
9. Dilsen-Stokkem
10. Genk
11. Gingelom
12. Halen
13. Ham
14. Hamont-Achel
15. Hasselt
16. Hechtel-Eksel
17. Heers
18. Herk-de-Stad
19. Herstappe
20. Heusden-Zolder
21. Hoeselt
22. Houthalen-Helchteren
23. Kinrooi
24. Kortessem
25. Lanaken
26. Leopoldsburg
27. Lommel
28. Lummen
29. Maaseik
30. Maasmechelen
31. Meeuwen-Gruitrode
32. Neerpelt
33. Nieuwerkerken
34. Opglabbeek
35. Overpelt
36. Peer
37. Riemst
38. Sint-Truiden
39. Tessenderlo
40. Tongeren
41. Voeren
42. Wellen
43. Zonhoven
44. Zutendaal


Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Limburg Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Limburg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.