Província de Namur

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaProvince de Namur
Bandera de Province de Namur Escut de Province de Namur

Etimologia Namur
Localització
Province de Namur in Belgium.svg
50° 28′ 00″ N, 4° 51′ 00″ E / 50.466666666667°N,4.85°E / 50.466666666667; 4.85
Estat Bèlgica
Regió Valònia
Capital Namur
Conté
Població
Total 487.145 (2016)
• Densitat 132,88 hab/km²
Llengua francès, való
Geografia
Superfície 3.666,01 km²
Altitud 195 m
Punt més alt Croix Scaille  (504 m)
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Denis Mathen (2007)
Indicatius
Fus horari UTC+01:00
ISO 3166-2 BE-WNA
NUTS BE35
Altres dades

Web www.province.namur.be
Modifica dades a Wikidata

Namur (en neerlandès Namen, en való Nameur) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.

Història[modifica]

L'origen de la província de Namur es remunta al 1795, amb l'annexió dels Països Baixos austríacs i del Principat de Lieja per la França revolucionària. El departament del Sambre-et-Meuse va sorgir principalment de troços de l'antic Comtat de Namur i del principat de Lieja.

Amb la caiguda del Primer Imperi Francès, el 1815 el rei Guillem I dels Països Baixos va mantenir la divisió administrativa francesa, però va preferir el terme «província» i va triar noms històrics amb arels a l'antic règim.

La província de Namur va ser creada per la Constitució del Regne Unit dels Països Baixos del 24 d'agost 1815.[1] El seu territori abasta «la part del departament de Sambre i Meuse, que no pertany al Gran Ducat de Luxemburg»[2] definit pel Tractat de Viena.[3]

Els seus territoris van augmentar amb el districte de Philippeville, que formava part del departament de les Ardenes sota l'ocupació francesa.

Des del 1830 la província de Namur va esdevenir una província belga. El 1839 se li van treure els districtes de Marche-en-Famenne i de Saint-Hubert, els quals van ser afegits a la Província de Luxemburg. El 1977, amb la fusió de municipis, la província de Namur va afegir Sugny, que pertanyia a la província de Luxemburg. Al mateix temps va perdre Fronville que va ser integrat pel municipi d'Hotton i, per tant, passava a formar part de la província de Luxemburg.

Municipis[modifica]

Mapa dels municipis de Namur


1. Andenne
2. Anhée
3. Assesse
4. Beauraing
5. Bièvre (Bèlgica)
6. Cerfontaine (Bèlgica)
7. Ciney
8. Couvin
9. Dinant
10. Doische
11. Éghezée
12. Fernelmont
13. Floreffe
14. Florennes
15. Fosses-la-Ville
16. Gedinne
17. Gembloux (en neerlandès Gembloers)
18. Gesves
19. Hamois
20. Hastière
21. Havelange
22. Houyet
23. Jemeppe-sur-Sambre
24. La Bruyère
25. Mettet
26. Namur (en neerlandès Namen)
27. Ohey
28. Onhaye
29. Philippeville
30. Profondeville
31. Rochefort
32. Sambreville
33. Sombreffe
34. Somme-Leuze
35. Viroinval
36. Vresse-sur-Semois
37. Walcourt
38. Yvoir

Districtes[modifica]

Llista de governadors[modifica]

  • 1830 - 1834: Goswin de Stassart (Liberal)
  • 1834 - 1840: Joseph Lebeau (Liberal)
  • 1840 - 1847: Edouard d'Huart (Liberal)
  • 1887 - 1848: Adolphe de Vrière (Liberal)
  • 1848 - 1851: François Pirson (Liberal)
  • 1853 - 1875: Charles de Baillet (Partit Catòlic)
  • 1876 - 1877: D. de Mevius
  • 1877 - 1881: Albert de Beauffort (Partit Catòlic)
  • 1881 - 1882: Léon Pety de Thozée (Liberal)
  • 1882 - 1884: Auguste Vergote
  • 1884 - 1914: Charles de Montpellier de Vedrin
  • 1919 - 1937: Pierre de Gaiffier d'Hestroy
  • 1937 - 1944: François Bovesse (Liberal)
  • 1945 - 1968: Robert Gruslin
  • 1968 - 1977: René Close (PS)
  • 1977 - 1980: Pierre Falize (PS)
  • 1980 - 1987: Emile Lacroix
  • 1987 - 1994: Emile Wauthy
  • 1994 - 2007: Amand Dalem (PSC)
  • Des del 2007: Denis Mathen (Mouvement Réformateur (liberal))

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Namur Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Constitució del Regne dels Països-Baixos del 24 d'agost del 1815, article primer, paràgraf primer : « El regne dels Països Baixos, els límits del qual són fixats pel tractat sorgit de les potències reunides al congrés de Viena, signat el 9 de juny del 1815, està compost per les províncies següents: Brabant meridional, Limbourg, Gueldre, Lieja, Flandes oriental, Flandes occidental, Hainault, Hollande, Zelande, Namur, Anvers, Utrecht, Frise, Overyssel, Groningue, Drenthe ».
  2. Constitució del Regne dels Països-Baixos del 24 d'agost del 1815, article segon, paràgraf sisè : « La province de Namur contient la partie du département de Sambre-et-Meuse, qui n'appartient pas au Grand-duché de Luxembourg »
  3. Constitució del Regne dels Països-Baixos del 24 d'agost del 1815, article segon, paràgraf setè : « Les limites du Grand-duché de Luxembourg sont fixées par le traité de Vienne ».
Escut de Namur Província de Namur Bandera de la Província de Namur
Arr. Dinant: Anhée | Beauraing | Bièvre | Ciney | Dinant | Gedinne | Hamois | Hastière | Havelange | Houyet | Onhaye | Rochefort | Somme-Leuze | Vresse-sur-Semois | Yvoir
Arr. Namur: Andenne | Assesse | Éghezée | Fernelmont | Floreffe | Fosses-la-Ville | Gembloux | Gesves | Jemeppe-sur-Sambre | La Bruyère | Mettet | Namur | Ohey | Profondeville | Sambreville | Sombreffe
Arr. Philippeville: Cerfontaine | Couvin | Doische | Florennes | Philippeville | Viroinval | Walcourt

Vegeu també : Bèlgica · Valònia · Ciutats