Vés al contingut

Centre Demòcrata Humanista

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCentre Demòcrata Humanista
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític
pàgina de Wikimedia duplicada permanentment Modifica el valor a Wikidata
Ideologiademocràcia cristiana
Doctrina Social de l'Església
humanisme cristià Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació18 maig 2002
Data de dissolució o abolició17 març 2022 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perEls Compromesos
Governança corporativa
PresidènciaJoëlle Milquet (1999–2011)
Benoît Lutgen (2011–2019)
Maxime Prévot (2019–2022) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Centre Democràtic Humanista (CDH) era de 2002 a 2022 un partit polític belga francòfon.

Història

[modifica]

És l'hereu llunyà del Partit Catòlic de l'entreguerres, i després Partit Social Cristià francòfon, fundat el 1968 quan l'unitari Parti Social Chrétien-Christelijke Volkspartij (PSC-CVP) es va escindir arran dels incidents a la Universitat Catòlica de Lovaina.[1] Aquest PSC el 2002 es va desconfessionalitzar i treure qualsevol afiliació religiosa en el nom.

El PSC, partit predecessor va patir un fort descrèdit per participar en el govern de Jean-Luc Dehaene (1940-2014), arran dels escàndols de Marc Dutroux i de l'oli contaminat amb dioxina,[2] incorporat en el farratge d'aviram, cosa que provocà un fort descens a les eleccions legislatives belgues de 1999.[3][4] Va ser la primera vegada des del govern socialista-liberat de Achille Van Acker IV (1954-1958) que els partits de l'anomenada «família demòcrata cristiana» van ser superades per la família socialista i liberal i es van trobar a l'oposició.[4] Paul Vanden Boeynants va dimitir com a president del Partit Social Cristià després dels mals resultats a les eleccions legislatives belgues de 1981, sent succeit per Gérard Deprez.[5]

Això va provocar un procés de reforma interna que va culminar el 2001 en un canvi de romb i l'adopció de la Charte de l'humanisme démocratique[6] («Carta fundacional de l'Humanisme Democràtic»), d'inspiració humanista cristiana.[7] Es vol distingir de l'egoisme liberal, del materialisme socialista i de l'écologisme monotemàtic així com unir les persones de bona voluntat, independentment de llur religió o orígens. Preconitza una defensa de valors compartits i de solidaritat,[8] inspirat en l'obra de Laurent de Briey.[9] La secularització ha fet que la religió ja no funciona com a argamassa per unir en un sol partit obrers i empresaris, homes i dones, rics i pobres…[10] Tot i això encara no reïx a desfer-se dels interdits de l'Església catòlica: s'oposa a la depenalització de l'eutanasia (2002), al matrimoni per a tots (2003) i a l'adopció per parelles del mateix sexe.[11]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2003 va quedar a l'oposició, però a les eleccions regionals belgues de 2004 va retornar al govern de Brussel·les i a Valònia amb el Partit Socialista (PS) i Ecolo. A les eleccions legislatives belgues de 2007 va obtenir 10 diputats i 2 senadors.[12][13] L'1 de setembre de 2011 Joëlle Milquet, cada cop més disputada internament va cedir la presidència del partit al seu col·laborador Benoît Lutgen. L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open VLD, Socialistische Partij Anders (sp.a), Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), CDH i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.[14] Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern.

Lutgen va aconseguir limitar la caiguda a les eleccions federals i autonòmiques del 2014 i entra als governs de Brussel·les i Valònia,[15] el CDH es va embarcar en les majories amb, entre d'altres, el PS, però no ho fa al govern federal encapçalat per Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA).[15] El 19 de juny del 2017 el partit va sortir dels governs de coalició amb els socialistes valons, esquitxats per afers de corrupció.[15]

En 2019 Benoît Lutgen va renunciar a la presidència del partit per deixar pas a Maxime Prévot.[16] El març 2022 el partit es va reorganitzar altra vegada perconvertir-se en Les Engagés (LE, ‘Els Compromesos’).

Resultats electorals

[modifica]

Cambra de Representants

[modifica]
2010 Belgian general election2010 Belgian general election2010 Belgian general election2007 Belgian general election2003 Belgian general election1999 Belgian general election1995 Belgian general election1991 Belgian general election1987 Belgian general election1985 Belgian general election1981 Belgian general election1978 Belgian general election1977 Belgian general election1974 Belgian general election1971 Belgian general election
Eleccions legislatives belgues
Any Lider Vots % +/- Escons +/- Govern
1971 327,393
6,2 / 100
15 / 212
Coalició
1974 478,209
9,1 / 100
22 / 212
Augment 7 Coalició
1977 545,055
9,8 / 100
24 / 212
Augment 2 Coalició
1978 560,440
10,1 / 100
25 / 212
Augment 1 Coalició
1981 390,896
6,5 / 100
18 / 212
Disminució 7 Coalició
1985 482,254
7,9 / 100
20 / 212
Augment 2 Coalició
1987 491,908
8 / 100
19 / 212
Disminució 1 Coalició
1991 476,730
7,7 / 100
18 / 212
Disminució 1 Coalició
1995 469,101
7,7 / 100
12 / 150
Disminució 6 Coalició
1999 365,318
5,9 / 100
10 / 150
Disminució 2 Oposició
2003 359.660
5,5 / 100
8 / 150
Disminució 2 Oposició
2007 Joëlle Milquet 404,077
6 / 100
10 / 150
Augment 2 Coalició
2010 Benoît Lutgen 360,441
5,5 / 100
9 / 150
Disminució 1 Coalició
2014 336,281
5 / 100
9 / 150
= Oposició
2019 Maxime Prévot 250,861
3,7 / 100
5 / 150
Disminució 4 Suport extern (2020)
Oposició (2020–2022)

Senat

[modifica]
Any Vots % Escons +/-
1971[a] 1,547,853 29.7
22 / 106
1974 430,512 10.0
10 / 106
Disminució
1977 522,613 9.5
11 / 106
Augment 1
1978 535,939 9.8
12 / 106
Augment 1
1981 414,733 6.9
8 / 106
Disminució 4
1985 475,119 7.9
10 / 106
Augment 2
1987 474,370 7.8
8 / 106
Disminució 2
1991 483,961 7.9
9 / 106
Augment 1
1995 434,492 7.3
3 / 40
Disminució 6
1999 374,002 6.0
3 / 40
=
2003 362,705 5.5
2 / 40
Disminució 1
2007 390,852 5.9
2 / 40
=
2010 331,870 5.1
2 / 40
=
2014 N/A N/A
4 / 60
Augment 2
2019 N/A N/A
2 / 60
Disminució 2

Regional

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Govern
F.E.C. Overall
1989 51,904 11.9 (#4)
9 / 75
Coalició
1995 38,244 9.3 (#3)
7 / 75
Disminució 2 Oposició
1999 33,815 14.1 (#4) 7.9 (#4)
6 / 75
Disminució 1 Oposició
2004 55,078 14.1 (#3) 12.1 (#3)
10 / 89
Augment 4 Coalició
2009 60,527 14.8 (#4) 13.1 (#4)
11 / 89
Augment 1 Coalició
2014 48,021 11.7 (#4) 10.4 (#4)
9 / 89
Disminució 2 Coalició
2019 29,436 7.6 (#6) 6.4 (#6)
6 / 89
Disminució 3 Oposició
Any Vots % Escons +/- Govern
1995 407,741 21.6 (#3)
16 / 75
Coalició
1999 325,229 17.1 (#3)
14 / 75
Disminució 2 Oposició
2004 347,348 17.6 (#3)
14 / 75
= 0 Coalició
2009 323,952 16.1 (#4)
13 / 75
Disminució 1 Coalició
2014 305,281 15.2 (#3)
13 / 75
= 0 Coalició
2019 223,775 11.0 (#4)
10 / 75
Disminució 3 Oposició

Parlament Europeu

[modifica]
Any Vots % Escons +/-
F.E.C. Overall
1979 445,912 21.2 (#2) 8.2
3 / 24
Nou
1984 436,108 19.5 (#3)
2 / 24
Disminució 1
1989 476,795 21.3 (#3) 8.1
2 / 24
=
1994 420,198 18.8 (#3) 4.9
2 / 25
=
1999 307,912 13.3 (#4) 4.9
1 / 25
Disminució 1
2004 368,753 15.2 (#3) 5.7
1 / 24
=
2009 327,824 13.3 (#4) 5.0
1 / 22
=
2014 276,879 11.4 (#4) 4.1
1 / 21
=
2019 218,078 8.9 (#5) 3.2
1 / 21
=

Referències

[modifica]
  1. Delwit, Pascal. La vie politique en Belgique de 1830 à nos jours (en francès). 4a edició. Brussel·les: Éditions de l'Université de Bruxelles, setembre 2022. 
  2. Rosenzweig, Luc «Le scandale de la dioxine provoque la défaite de la Coalició sortante» (en francès). Le Monde, 15-06-1999.
  3. Ortiz de Zárate, Roberto. «Jean-Luc Dehaene» (en castellà). Cidob, 07-12-2016. [Consulta: 1r octubre 2023].
  4. 4,0 4,1 Wynants, Pau «Du PSC au CDH I. 1981-1999». Courrier hebdomadaire du CRISP, núm. 1889, 2005, pàg. 5-51. ISSN: 0008-9664.
  5. Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 270 [Consulta: 22 juny 2024].
  6. «Charte de L'humanisme Démocratique» (pdf) (en francès). CDH, 2002. [Consulta: 1r octubre 2023].
  7. Milquet, Julien «Qu’est-ce que l’humanisme démocratique ?» (en francès). Citoyenneté & Participation, març 2013 [Consulta: 1r octubre 2023].
  8. Milquet, 2013, p. 1.
  9. Briey, Laurent de. Le sens du politique: essai sur l'humanisme démocratique (en francès). Editions Mardaga, 2009. ISBN 978-2-8047-0010-2. 
  10. Wynants, 2005, p. 50-51.
  11. Denis, Loïs «Pourquoi le cdH est-il devenu Les Engagés?» (en francès). Moustique & La Libre Belgique, 13-03-2022.
  12. «Resultaat Kamer van Volksvertegenwoordigers 10 juni 2007» (en neerlandès, alemany, francès). Servei públic federal d'afers interiors (IBZ). [Consulta: 1r octubre 2023].
  13. Wynants, Paul «L'évolution du CDH (2004-2011). I. Juin 2004-décembre 2007». Courrier hebdomadaire du CRISP, n° 2131-2132, 2012, pàg. 1-79.
  14. «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
  15. 15,0 15,1 15,2 «Démission de Benoît Lutgen: retour sur une présidence mouvementée (vidéos)» (en francès). RTVF, 16-01-2019. [Consulta: 3 juliol 2024].
  16. D’Alimonte, Bruno. «Benoît Lutgen: «J’ai pris ma décision en sachant que Maxime Prévot est prêt à prendre ma succession»» (en francès). Le Soir, 16-01-2019. [Consulta: 28 juny 2024].