Eleccions legislatives belgues de 1999
Aparença
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Eleccions legislatives belgues de 1999 | ||||
|---|---|---|---|---|
| 150 escons a la Cambra de Representants de Bèlgica | ||||
| 18 de maig de 1999 | ||||
| 1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
| Cap de llista | Guy Verhofstadt | Jean-Luc Dehaene | Elio Di Rupo | |
| Candidatura | VLD | CD&V | PS | |
| Escons aconseguits | 23 | 22 | 19 | |
| Vots | 888,861 | 875.455 | 631.653 | |
| Percentatge | 14,3% | 14,1% | 10,2% | |
| 4a candidatura | 5a candidatura | 6a candidatura | ||
| Cap de llista | Daniel Ducarme | Frank Vanhecke | Patrick Janssens | |
| Candidatura | PRL | VB | SPA | |
| Escons aconseguits | 18 | 15 | 14 | |
| Vots | 630.219 | 613.399 | 593.372 | |
| Percentatge | 10,1% | 9,9% | 9,5% | |
Primer Ministre de Bèlgica en funcions | ||||
| ‹ 1995 | ||||
Les Eleccions legislatives belgues de 1999 es van celebrar el 13 de juny de 1999 per a renovar els 150 membres de la Cambra de Representants i els 40 del Senat.
Antecedents
[modifica]Després de les eleccions legislatives belgues de 1995 es formà un govern de coalició presidit pel socialcristià Jean-Luc Dehaene del Christen-Democratisch en Vlaams (CVP) amb els socialistes de Flandes (SP) i de Valònia (PS) i el Partit Social Cristià (PSC).[1]
Resultats a la Cambra de Representants
[modifica]| Partits | Cambra | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | +/- | % | +/- | Escons | +/- | ||||
| Vlaamse Liberalen en Democraten | 888,861 | 14.3 | 23 | ||||||
| Christelijke Volkspartij | 875,455 | 14.1 | 22 | ||||||
| Parti Socialiste | 631,653 | 10.2 | 19 | ||||||
| PRL – FDF | 630,219 | 10.1 | 18 | ||||||
| Vlaams Blok | 613,399 | 9.9 | 15 | ||||||
| Socislistische Partij | 593,372 | 9.5 | 14 | ||||||
| Ecolo | 457,281 | 7.4 | 11 | ||||||
| Agalev | 434,449 | 7.0 | 9 | ||||||
| Partit Social Cristià | 365,318 | 5.9 | 10 | ||||||
| Volksunie | 345,576 | 5.8 | 8 | ||||||
| Front National | 90,401 | 1.5 | 1 | ||||||
| Vivant | 130,701 | 2.0 | |||||||
| Parti Communiste | 23,081 | 0.4 | |||||||
| Front Nouveau de Belgique | 22,491 | 0.4 | |||||||
| Partit dels Treballadors de Bèlgica | 30,930 | 0.5 | |||||||
| PNPB (Paul Marchal) | 20,802 | 0.3 | |||||||
| Altres | 60,085 | 1.0 | |||||||
| Total (participació 90,6%) | 6,214,074 | 100,00% | 150 | ||||||
| Font: IBZ. | |||||||||
Resultats al Senat
[modifica]| Partits | Senat | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | +/- | % | +/- | Escons | +/- | ||||
| Vlaamse Liberalen en Democraten | 952,116 | 15.4 | 6 | ||||||
| Christelijke Volkspartij | 913,508 | 14.7 | 6 | ||||||
| PRL – FDF | 654,961 | 10.6 | 5 | ||||||
| Parti Socialiste | 597,890 | 9.7 | 4 | ||||||
| Vlaams Blok | 583,208 | 9.4 | 4 | ||||||
| Socialistische Partij | 550,657 | 8.9 | 4 | ||||||
| Ecolo | 458,658 | 7.4 | 3 | ||||||
| Agalev | 438,931 | 7.1 | 3 | ||||||
| Partit Social Cristià | 374,002 | 6.0 | 3 | ||||||
| Volksunie | 317,830 | 5.1 | 2 | ||||||
| Vivant | 123,498 | 2.0 | |||||||
| Front National | 92,924 | 1.5 | |||||||
| Partit dels Treballadors de Bèlgica | 35,493 | 0.6 | |||||||
| Front Nouveau de Belgique | 23,382 | 0.4 | |||||||
| Parti Communiste | 21,991 | 0.4 | |||||||
| PNPB (Paul Marchal) | 26,124 | 0.5 | |||||||
| Altres | 29.198 | 0,5 | |||||||
| Total (participació 90,6%) | 6,194,371 | 100,00% | 40 | ||||||
| Font: IBZ. | |||||||||
Conseqüències
[modifica]Es formà un govern de coalició presidit pel liberal Guy Verhofstadt del Vlaamse Liberalen en Democraten amb el Parti Réformateur Libéral, els socialistes de Flandes i de Valònia i els ecologistes Groen i Ecolo.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Herman Van Rompuy» (en castellà). CIDOB. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «Eleccions legislatives belgues de 1999». GEC. [Consulta: 11 juny 2024].