Vés al contingut

Open Vlaamse Liberalen en Democraten

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vlaamse Liberalen en Democraten)
Infotaula d'organitzacióOpen Vlaamse Liberalen en Democraten

Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Liberals i Demòcrates Flamencs) (Open Vld), és un partit polític flamenc. La cara visible del partit és l'actual president belga, Guy Verhofstadt. En 2007 canviar el nom de VLD a OpenVLD després d'unificar-se amb Vivant i Crida Liberal, una escissió del VLD.[1]

Història[modifica]

Fou creat el 1992 a partir del Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV), nom que va prendre la secció flamenca del Partit Liberal.

Ideològicament, el VLD fou un partit molt dretà degut a la influència que sobre Guy Verhofstadt hi tenia Margaret Thatcher. Sobre qüestions econòmiques VLD va girar ràpidament cap al centrisme en l'enfocament del lliure mercat, en part sota la influència del científic Dirk Verhofstadt. El nou president president Bart Somers el novembre de 2006 va fer una crida a una "revolució" dins del partit, afirmant que "un partit liberal", com el VLD, "només pot ser progressista i social."

Després de les eleccions legislatives belgues de 1999, el seu cap Guy Verhofstadt fou nomenat primer ministre en un govern de coalició amb el Parti Réformateur Libéral, els socialistes de Flandes i de Valònia i els ecologistes Groen i Ecolo.[2]

A les eleccions legislatives belgues de 2003 els liberals i els socialistes obtenen bons resultats, la qual cosa permet a Guy Verhofstadt continuar sent el primer ministre, aquesta vegada amb un govern de coalició liberal-socialista del VLD, Mouvement Réformateur (MR), els refundats socialistes de Flandes (SP.a) i el PS.[3] El partit va perdre bona part del seu recurs ideològic i fou durament criticat per alguns sectors del partit, com Boudewijn Bouckaert, sobretot pel fet que la prioritat que ha posat en el compromís belga, permetent al PS mantenir una posició predominant en la política belga.

El 2004 es va associar amb el minoritari liberal Vivant per a les eleccions flamenques i les eleccions europees, però van perdre davant el Vlaams Blok i els democristians. Rivalitats internes, el suport als drets electorals dels immigrants i el fracàs de la política econòmica foren les principals raons de la seva derrota electoral. Això provocà que negociés un govern de coalició amb els democristians i nacionalistes moderats. El juliol de 2004, el cap del VLD Karel De Gucht substituí Louis Michel (MR) com a ministre d'Afers Exteriors, i Bart Somers fou nomenat nou cap del partit.

A les eleccions legislatives belgues de 2007 es va presentar amb Vivant i Crida Liberal, una escissió del VLD,[1] ja amb el nom Open VLD i va perdre molts vots, Guy Verhofstadt no fou capaç de formar govern i el 2008 va dimitir.

El 12 de desembre de 2009 Alexander De Croo va ser elegit president del partit tanmateix, no va poder evitar que continués la davallada del seu partit a les eleccions legislatives belgues de 2010, en les què aconseguí ser membre del Senat de Bèlgica.[4] Alexander De Croo va dimitir pels mals resultats del partit en les eleccions federals, regionals i europees de 2024.[5]

Resultats electorals (1991-2007)[modifica]

Cambra de Representants de Bèlgica
Elecció Vots % +/– Escons +/– Govern
1995 798,363 13,1% 21 N/A Oposició
1999 888,973 14,3% 1,2 23 2 Coalició
2003 1,009,223 15,4% 1,1 25 2 Coalició
2007 789,445 11,8% 18
2010
2014
2019
2024
Senat Belga
Elecció # Vots % del vot # escons
1995 796,154 21,2% 6
1999 952,116 24,6% 6
2003 1,007,868 24,7% 7
2007 [1] 821,980 20,1% 5
Parlament europeu
Eleccions # Vots % del vot # Escons
1994 678,421 18,4% 3
1999 847,099 21,9% 3
2004 880,279 21,9% 3

Presidents[modifica]

Partit Liberal[modifica]

PVV/PLP[modifica]

PVV[modifica]

VLD[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Open Vlaamse Liberalen en Democraten
  1. 1,0 1,1 «Political Yearbook of Belgium 2005.» (en anglès). Res Publica. Journal of Political Science, 2-3, 2006, pàg. 218.
  2. «Eleccions legislatives belgues de 1999». GEC. [Consulta: 11 juny 2024].
  3. «Socialistas y liberales repiten Gobierno en Bélgica» (en castellà). El País, 13-07-2003. [Consulta: 13 juny 2024].
  4. «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 13 juny 2024].
  5. «Dimiteix el primer ministre de Bèlgica després dels resultats». 324, 09-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].