Vés al contingut

Partit Liberal (Bèlgica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Liberal
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologialiberalisme clàssic
anticlericalisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1846
Data de dissolució o abolició1961 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perPartij voor Vrijheid en Vooruitgang Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Partit Liberal (neerlandès Liberale Partij, francès Parti libéral) fou un partit polític belga que va existir de 1846 a 1961, quan canvià el seu nom pel de Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (Partit per la Llibertat el Progrés), liderat per Omer Vanaudenhove, que posteriorment es va disgregar en el Partij voor Vrijheid en Vooruitgang flamenc i el Parti de la Liberté et du Progrès.

El partit fou fundat el 1846 i fou el principal partit de Bèlgica sota la direcció de Walthère Frère-Orban, autor dels estatuts del partit.

Durant les dècades de 1860 i 1870 el partit tenia una forta ala progressista a les ciutats, que durant la dècada de 1870 fins i tot va dominar el liberalisme belga.[1] L'1 de juny de 1879, una majoria liberal sota el lideratge de Frère-Orban va aprovar una Llei d'educació que secularitzava l'educació primària, però a les eleccions el 1884 el Partit Catòlic de Jules Malou va guanyar per majoria absoluta i va aprovar una nova Llei d'Educació que proporcionava suport públic a les escoles religioses i el 1895, l'educació religiosa es va convertir en obligatòria a totes les escoles. El Partit Catòlic va mantenir la majoria absoluta fins les eleccions legislatives belgues de 1919,[2] les primeres amb sufragi universal masculí.[3]

Després de la derrota del Partit Liberal a les eleccions generals de 1884, la facció doctrinarista-burgesa va continuar dominant el Partit Liberal Belga i els radicals s'escindiren en 1887 en el Parti Progressiste (neerlandès Progressieve Partij), que es va reunir en 1900.[4]

En el període d'entreguerres, els liberals van governar sovint amb el Partit Catòlic.[5] A les eleccions legislatives belgues de 1946, després de la Segona Guerra Mundial, el Partit Liberal va baixar fins a un nou mínim de només el 8,9% sent superat pels comunistes. La situació va semblar canviar a les eleccions legislatives belgues de 1946, quan el Partit Liberal va arribar al 15,2% sent el tercer partit més gran, i va patir un altre descens a les eleccions legislatives belgues de 1950, amb un 11,3%. Bèlgica es va convertir cada cop més en un estat cristianodemòcrata, amb els liberals amb un suport de l'11 al 12%.

En 1961 arran de la crisi vinculada a la independència del Congo Belga i les grans vagues, dirigit per Omer Vanaudenhove, el partit va renunciar a la seva filosofia anticlerical i va dur a terme un procés d'obertura refundant-se en el Partit de la Llibertat i el Progrés (PLP).[6]

Presidents

[modifica]

Membres destacats

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Witte E., Craeybeckx J., Meynen A.. Political History of Belgium: From 1830 Onwards (en anglès). Asp / Vubpress / Upa, 2009, p. 81. ISBN 9789054875178. 
  2. ↑ Gerard, Emmanuel. «Governments, parliaments and parties» (en anglès). International Encyclopedia of the First World War, en. [Consulta: 14 setembre 2025].
  3. ↑ Caramani, Daniele. Elections in Western Europe 1815-1996 (en anglès). Palgrave Macmillan Limited, 2000, p. 54. 
  4. ↑ Fitzmaurice, J. The Politics of Belgium: A Unique Federalism (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 1996, p. 28. 
  5. ↑ Dumoulin, Michel. Nouvelle histoire de Belgique. 1905-1950 (en francès). Le Cri édition, 2005, p. 135. ISBN 9782804800789. 
  6. ↑ Els Witte, Jan Craeybeckx, Alain Meynen. Political History of Belgium From 1830 Onwards (en anglès). Els Witte, Jan Craeybeckx, Alain Meynen, 2009, p. 256. ISBN 9789054875178. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Liberal_(Bèlgica)&oldid=36482659»