Margaret Thatcher

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMolt Honorable
Margaret Thatcher
Margaret Thatcher.png
Biografia
Naixement (en) Margaret Hilda Roberts
13 octubre 1925
Grantham
Mort 8 abril 2013 (87 anys)
Hotel Ritz
Causa de mort Accident isquèmic transitori
Lloc d'enterrament Royal Hospital Chelsea Tradueix
  Cancellera del College de William & Mary 

1993 – 2000
← Warren Earl BurgerHenry Kissinger →
  Membre de la cambra dels Lords 

30 juny 1992 – 8 abril 2013
  Membre del 50è Parlament del Regne Unit 

11 juny 1987 – 16 març 1992
Circumscripció electoral: Finchley


  Presidenta del Consell Europeu 

juliol 1986 – desembre 1986
← Ruud LubbersWilfried Martens →
  Membre del 49è Parlament del Regne Unit 

9 juny 1983 – 18 maig 1987
Circumscripció electoral: Finchley


  Presidenta del Consell Europeu 

juliol 1981 – desembre 1981
← Dries van AgtWilfried Martens →
  Primera Lord del Tresor 

4 maig 1979 – 28 novembre 1990
  Primera ministra del Regne Unit 

4 maig 1979 – 28 novembre 1990
← James CallaghanJohn Major →
  Ministra del Servei Civil del Regne Unit 

4 maig 1979 – 28 novembre 1990
  Membre del 48è Parlament del Regne Unit 

3 maig 1979 – 13 maig 1983
Circumscripció electoral: Finchley


  Líder de l'oposició del Regne Unit 

11 febrer 1975 – 4 maig 1979
← Edward HeathJames Callaghan →
  Líder del Partit Conservador 

11 febrer 1975 – 28 novembre 1990
← Edward HeathJohn Major →
  Membre del 47è Parlament del Regne Unit 

10 octubre 1974 – 7 abril 1979
Circumscripció electoral: Finchley


  Secretària a l'Ombra pel Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals 

5 març 1974 – 11 febrer 1975
← Anthony CroslandTimothy Raison →
  Membre del 46è Parlament del Regne Unit 

28 febrer 1974 – 20 setembre 1974
Circumscripció electoral: Finchley


  Secretària d'Estat d'Educació 

20 juny 1970 – 4 març 1974
← Edward Short, Baron GlenamaraReg Prentice →
  Membre del Consell Privat del Regne Unit 

20 juny 1970 –
  Membre del 45è Parlament del Regne Unit 

18 juny 1970 – 8 febrer 1974
Circumscripció electoral: Finchley


  Secretària d'Estat d'Educació a l'ombra 

10 gener 1967 – 20 juny 1970 – Edward Short, Baron Glenamara →
  Membre del 44è Parlament del Regne Unit 

31 març 1966 – 29 maig 1970
Circumscripció electoral: Finchley


  Membre del 43è Parlament del Regne Unit 

15 octubre 1964 – 10 març 1966
Circumscripció electoral: Finchley


  Secretària parlamentària del ministre de Pensions 

9 octubre 1961 – 16 octubre 1964
← Patricia Hornsby-SmithNorman Pentland →
  Membre del 42è Parlament del Regne Unit 

8 octubre 1959 – 25 setembre 1964
Circumscripció electoral: Finchley

Grup ètnic Anglaterra
Religió Metodisme i Església d'Anglaterra
Educació Somerville College (Oxford) . química (1943–1947)
City Law School
Kesteven and Grantham Girls' School
Universitat d'Oxford
Activitat
Ocupació Política, química, autobiògrafa, barrister, advocada, executiva d'empresa i estadista
Partit polític Partit Conservador
Conflicte Guerra de les Malvines
Altres
Títol Baró
Cònjuge Denis Thatcher (1951–2003)
Fills Carol Thatcher
Mark Thatcher
Pare Alfred Roberts
Premis
Signatura

Escut d'armes Margaret Thatcher

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0857137 Musicbrainz: 3eedd38b-f7ca-43d2-b635-adc4ad95371b
Modifica les dades a Wikidata

Margaret Hilda Thatcher, Baronessa Thatcher, LG, OM, PC FRS, coneguda com a Margaret Thatcher i de nom de naixement Margaret Hilda Roberts (Grantham, Anglaterra, 13 d'octubre de 1925 - Londres, 8 d'abril de 2013),[1] va ser una política anglesa, que fou Primera Ministra del Regne Unit de 1979 a 1990.[2]

Margaret Thatcher va néixer el 13 d'octubre de 1925 a Grantham. Va estudiar ciències químiques a Somerville College, Universitat d'Oxford, on hi va treballar durant quatre anys com investigadora. L'any 1951 es va casar amb Dennis Thatcher, un alt executiu de la indústria petroliera, que fou qui la va introduir en el món de la política.

L'any 1953 va començar a estudiar dret tributari. Va ingressar al Partit Conservador, del que el seu marit ja n'era membre, i el 1959 va guanyar un escó a la Cambra dels Comuns. Dos anys més tard va ser nomenada secretària d'Estat per a Afers Socials i, després, ministra d'Educació i Ciència durant el govern del conservador Edward Heath. Des d'aquest càrrec, va abolir la normativa que ordenava la distribució gratuïta de llet a les escoles, decisió que provocà una onada de protestes.

Considerada la líder més enèrgica de l'ala dreta del Partit Conservador, va aconseguir desplaçar a Heath del lideratge del partit, que va ocupar des del 1975. Va elaborar un programa rigorós contra la crisi de l'economia britànica mitjançant la reducció de la intervenció estatal. Els seus postulats principals van ser, doncs, el liberalisme i el monetarisme estrictes. També va tendir a retallar els serveis socials.

Va estudiar la renegociació per a la participació del Regne Unit a la CEE i l'abolició del poder sindical. El seu programa va rebre el suport de l'opinió popular, i l'any 1979 va aconseguir que els conservadors accedissin al poder per àmplia majoria. D'aquesta manera, es va convertir en la primera dona britànica que ocupava el càrrec de Primera Ministra.

Durant el seu govern va aconseguir reduir la inflació i millorar la cotització de la lliura esterlina. No obstant això, va disminuir la producció industrial, amb el consegüent increment de l'atur, triplicat des de la seva pujada al poder. A més, van proliferar les fallides d'empreses i bancs.

L'any 1982, Thatcher va intervenir enèrgicament en el conflicte de les Malvines. La seva actitud va ser ben vista per l'opinió pública britànica i aquest mateix any va tornar a obtenir la victòria electoral, aquesta vegada amb la majoria més folgada assolida per un candidat des de 1935.

Margaret Thatcher amb Ronald Reagan a Camp David (1986).

Durant el 1984, es va enfrontar a greus conflictes socials, especialment la vaga dels miners, que va reprimir amb duresa. A l'octubre d'aquest mateix any, durant un congrés del seu partit que se celebrava a un hotel de Brighton, va esclatar una bomba col·locada per l'IRA, però Thatcher en va sortir il·lesa.[3] L'IRA no li perdonava la seva actitud durant la vaga de fam de 1981.

Com a cap de govern va continuar la seva política neoliberal, la privatització d'empreses estatals, de l'educació i els mitjans d'ajuda social, la lluita contra l'atur i la limitació de les vagues. Respecte al conflicte de l'Ulster, va propiciar l'obertura de converses amb la República d'Irlanda i va reforçar la legislació antiterrorista.

El 1987 va guanyar novament les eleccions, però en aquesta ocasió per un marge molt més reduït. En un discurs al congrés del Partit Conservador del 1987, Thatcher va citar en la seva diatriba homòfoba com un dels exemples de la decadència del sistema d'ensenyament socialista el fet que:[4]«Joves, als quals s'hauria d'ensenyar els valors morals tradicionals ans al contrari aprenen que tenen el dret inalienable d'ésser gai» el que va resultar en l'aprovació de l'esmena 28, 2A de la llei homòfoba del Govern Local del 1988.

La seva negativa a la unió social i política del Regne Unit amb Europa i la imposició de l'impost regressiu (la poll tax) va provocar una polèmica generalitzada que la va enfrontar al seu propi partit.[5] Finalment, el 1990 no li va quedar altra alternativa que dimitir, i fou succeïda en el càrrec per John Major.[6]

El 1992 la reina Elisabet II li atorgà el títol vitalici de Baronessa Thatcher, amb la qual cosa pogué ingressar a la Cambra dels Lords. Poc després, el seu marit Dennis Thatcher era investit cavaller amb el títol hereditari de baronet.

Margaret Thatcher ha passat a la història per ser la primera dona europea que va ocupar el càrrec de Primer Ministre. El seu estil per dirigir els assumptes d'Estat, el seu estricte domini sobre els ministres del seu gabinet i la seva forta política monetarista li van valer el sobrenom de la Dama de Ferro.

Al programa de televisió Spitting Image, Thatcher era representada com una tirana que vestia amb pantalons i colpejava i ridiculitzava als ministres del seu govern.[7] Lee Hall i Elton John varen compondre la cancó "Merry Christmas Maggie Thatcher"[8] que es representa actualment a l'obra musical "Billy Elliot" al West End de Londres.

Inici en la política[modifica]

En les eleccions generals de 1950 i 1951 Margaret Roberts va ser la candidata triada pel partit conservador per tal d'aconseguir prendre als laboristes l'escó pel districte de Dartford. El partit la va triar com a candidata encara que no era una gran oradora, tot i això, Roberts estava ben preparada i no tenia por a ser interpel·lada. Un altre possible candidat va recordar "cada vegada que obria la boca, la resta de nosaltres quedava en segon lloc". Va atraure l'atenció dels mitjans de comunicació per ser, no només l'única dona candidata, sinó que també la persona més jove entre tots els candidats. Va perdre en ambdues ocasions contra Norman Dodds, però va reduir la majoria del partit Laborista primer en 6000 i després en altres 1000. Durant les campanyes va estar protegida pels seus pares i per Denis Thatcher, amb qui es va casar el desembre de 1951. Denis va finançar els estudis de la seua muller perquè entrés a formar part del Col·legi d'Advocats. Es va graduar com a advocada en 1953 i es va especialitzar en fiscalitat. Aquest mateix any van nàixer els seus bessons Carol i Mark.

Referències[modifica]

  1. «S'ha mort Margaret Thatcher». Vilaweb, 08-04-2013. [Consulta: 8 abril 2013].
  2. «Margaret Hilda Thatcher». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Reitan, 2007, p. 113.
  4. Margaret Thatcher: «Children who need to be taught to respect traditional moral values are being taught that they have an inalienable right to be gay.», Speech to Conservative Party Conference, Blackpool, Margaret Thatcher Foundation, 9 d’octubre de 1987, (en català: Discurs al congrés del partit conservador)
  5. Reitan, 2007, p. 93.
  6. Reitan, 2007, p. 95.
  7. Marr, Andrew. A History of Modern Britain. Pan, 2007. ISBN 978-0-330-43983-1. p.417
  8. «Merry Christmas Maggie Thatcher». Odielyrics, 10-04-2013. [Consulta: 10 abril 2013].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedida per:
Edward Heath
Presidenta del Partit Conservador
1975 - 1990
Succeïda per:
John Major
Càrrecs públics
Precedida per:
James Callaghan
Primera Ministre del Regne Unit
Escut del Regne Unit

1979 - 1990
Succeïda per:
John Major