Samuel Smiles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSamuel Smiles
Samuel Smiles by Sir George Reid.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1812 Modifica el valor a Wikidata
Haddington (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 1904 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Kensington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Brompton Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, biògraf, periodista, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsWilliam Holmes Smiles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesSamuel Smiles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Janet Wilson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9067020 Modifica el valor a Wikidata

Samuel Smiles (23 de desembre de 1812 – 16 d'abril de 1904), va ser un escriptor i reformador social escocès considerat el primer a escriure un llibre d'autoajuda.[1]

Biografia[modifica]

Smiles nasqué a Haddington, East Lothian, Escòcia, Mentre que els altres membres de la seva família eren Cameronians estrictes, ell no practicà aquesta forma de religió. Va deixar l'escola als 14 anys i va estudiar medicina a la Universitat d'Edinburgh el 1829.[2] En política va donar un ferm suport a Hume. A la mort del seu pare va passar a regir la botigueta familiar en el convenciment que "Lord will provide" (Déu proveirà)

L'any 1837, va escriure articles per al Edinburgh Weekly Chronicle i el Leeds Times (que més tard dirigiria), en la campanya per reformar el parlament (Reform Act 1832).[2] El maig de 1840, Smiles va esdevenr Secretari de la Leeds Parliamentary Reform Association, una organització que tenia els sis objectius del Cartisme: sufragi universal masculí per als majors de 21 anys, districtes electorals de mida igual, votació secreta, acabar amb la necessitat dels membres del Parlament de ser terratinents, que fossin càrrecs pagats, i mantenir Parlaments anuals.

Com a editor del Leeds Times, va advocar per causes radicals com les del sufragi femení, el comerç lliure o la reforma parlamentària.

L'any 1845 deixà el Leeds Times i va passar a ser el secretari de l'empresa de ferrocarril Leeds & Thirsk Railway. Després de nou anys treballà per la South Eastern Railway.

Autoajuda[modifica]

A la dècada de 1850 Smiles va concentrar els seus esforços intel·lectuals en la reforma de l’educació i la millora de la vida de les persones sense grans mitjans, arribant a definir el concepte d'autoajuda. El 1859 va publicar el seu llibre Self-Help basat en un discurs seu pronunciat l'any 1845 en el que es referia a l'educació de la classe treballadora.[3] El llibre va ser un supervendes des de bon començament, amb múltiples edicions i traduccions a moltes llengües. Només al Japó de l'era Meiji va vendre més d’un milió d’exemplars.[4] Un dels seus àvids lectors va ser el jove Sakichi Toyoda, el fundador de Toyota, que va rebre les aventures del protagonista –un inventor que dissenyava ginys per a la indústria tèxtil– com una veritable epifania.

Escrits[modifica]

Smiles Samuel black white.jpg

Sobre autoajuda[modifica]

  • Self-Help, 1859
  • Character, 1871
  • Thrift, 1875
  • Duty, 1880
  • Life and Labour, 1887

Obres biogràfiques[modifica]

Inclou biografies d'Andrew Yarranton, Benjamin Huntsman, Dud Dudley, Henry Maudslay, Joseph Clement, etc..
  • Vol 4 Boulton and Watt, 1865
  • The Huguenots: Their Settlements, Churches and Industries in England and Ireland, 1867
  • The Huguenots in France. 1870
  • Lives of the Engineers, new ed. in 5 vols, 1874
(includes the lives of Stephenson and Boulton and Watt)
  • Life of a Scotch Naturalist: Thomas Edward, 1875
  • George Moore, Merchant and Philanthropist, 1878
  • Robert Dick, Baker of Thurso, Geologist and Botanist, 1878
  • Men of Invention and Industry, 1884
Phineas Pett, Francis Pettit Smith, John Harrison, John Lombe, William Murdoch, Frederick Koenig,The Walter family of The Times, William Clowes, Charles Bianconi, and chapters on Industry in Ireland, Shipbuilding in Belfast, Astronomers and students in humble life

Referències[modifica]

  1. Peter W. Sinnema, 'Introduction', in Samuel Smiles, Self-Help (Oxford: Oxford University Press, 2002), p. vii.
  2. 2,0 2,1 [enllaç sense format] http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/PRsmiles.htm Arxivat 2013-11-01 a Wayback Machine.
  3. Matthew, H. C. G.. Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press, 2004. «Smiles, Samuel (1812–1904)»  requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  4. Valero, David «L’home rere el gran monstre japonès de l’automoció». Diari Ara, 03-07-2022, pàg. 38.

Bibliografia[modifica]

  • Briggs, Asa. Victorian People. A Reassessment of Persons and Themes. 1851–67. Penguin, 1985. .
  • Peter W. Sinnema, 'Introduction', in Samuel Smiles, Self-Help (Oxford: Oxford University Press, 2002).
  • Smiles, Aileen. Samuel Smiles and His Surroundings. Robert Hale, 1956. 
  • Christopher Clausen, "How to Join the Middle Classes with the Help of Dr. Smiles and Mrs. Beeton", American Scholar, 62 (1993), pp. 403–18.
  • K. Fielden, "Samuel Smiles and self-help", Victorian Studies, 12 (1968–69), pp. 155–76.
  • J. F. C. Harrison, "The Victorian gospel of success", Victorian Studies, 1 (1957–58).
  • Adrian Jarvis, Samuel Smiles and the Construction of Victorian Values (Sutton, 1997).
  • Thomas Mackay (ed.), The Autobiography of Samuel Smiles (John Murray, 1905).
  • R. J. Morris, "Samuel Smiles and the Genesis of Self-Help", Historical Journal, 24 (1981), pp. 89–109.
  • Jeffrey Richards, "Spreading the Gospel of Self-Help: G. A. Henty and Samuel Smiles", Journal of Popular Culture, 16 (1982), pp. 52–65.
  • Tim Travers, "Samuel Smiles and the Origins of 'Self-Help': Reform and the New Enlightenment", Albion, 9 (1977), pp. 161–87.

Enllaços externs[modifica]