Sufragi universal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en la democràcia. Després de la Revolució Francesa el poder polític va començar a estar a les mans de cambres de representants, per la qual cosa era necessari regular el seu sistema d'elecció. Així, es va començar amb el sufragi censatari, en el qual votaven només els homes amb determinats requisits d'instrucció, renda i classe social; es va passar més tard pel sufragi masculí (segona meitat del segle XIX), en el qual podien votar tots els homes que sabessin llegir i escriure. Fins a arribar al sufragi femení (principis del segle XX), a la inclusió dels analfabets i gent de totes les races (segona meitat del segle XX).

Limitacions al sufragi universal[modifica | modifica el codi]

Malgrat que sigui considerat un assoliment de la democràcia i una cosa imprescindible en tot sistema polític modern, al llarg de la història dels segles XIX i XX, i fins i tot en l'actualitat, el sufragi universal no ha estat possible per diverses polítiques, grups de pressió o règims polítics.

Molts sistemes, dels "universals" autodenominats exclouen constitucionalment i legalment votants potencials. Així, ciutadans convictes i malalts mentals són exclosos de la població amb dret a vot, per la qual cosa realment segueixen el sistema del sufragi censatari.

En el passat, nombroses societats han negat el dret a votar basant-se també en diferències de raça o ètnia. Per exemple, durant l'era del apartheid, no estava permès el vot a races que no fossin la blanca a Sud-àfrica. Igualment ocorria en l'època de predrets civils als Estats Units on, encara que els afroamericans tenien tècnicament dret a votar, se'ls negava el seu exercici mitjançant intimidacions o altres mitjans. El Ku Klux Klan, format després de la guerra civil nord-americana, va ser una de les organitzacions que va destacar en aquesta comesa.

Hi ha hagut moments en els quals als militars se'ls ha negat el dret al vot. Aquesta privació del dret al vot imposada a determinats països (per exemple, a França durant la III república) té motius complexos. Per una part, es tracta d'impedir la pressió dels oficials sobre els soldats, que deformaria el vot (tals fets no eren estranys durant el Consolat o el II Imperi a França i fins i tot en certes repúbliques sud-americanes actuals). Es tractava, d'altra banda, d'evitar la intrusió de la política en l'exèrcit, com a perjudicial per a la disciplina militar.

A Espanya[modifica | modifica el codi]

A Espanya, des de la Constitució de Cadis de 1812, el sufragi era censatari, limitat a propietaris i persones amb determinades "capacitats". Durant el breu període del sexenni democràtic i la Primera República (1868-1874) va ser la primera vegada que es va implantar el sufragi universal directe dels homes majors de 25 anys. Fins als 1890 no s'aprova el sufragi universal dels homes majors de 25 anys, amb un govern liberal de Sagasta. El 1931 la Segona República dóna el dret de sufragi també a les dones, que es va aplicar per primera vegada el 1932.

Cronologia del Sufragi Universal per països[modifica | modifica el codi]

A continuació es mostra una llista cronològica de països i la data en la qual es va aconseguir implantar per primera vegada el sufragi universal.

Àfrica[modifica | modifica el codi]

Amèrica[modifica | modifica el codi]

  • Argentina -- 1947 (es reconeix el dret a vot de les dones).
  • Xile -- 1949 homes i dones majors de 21 anys (el 1934 les dones tenien el vot per a les eleccions municipals)-

1970 majors de 18 anys i analfabets

Àsia i Oceania[modifica | modifica el codi]

Europa[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]