Eleccions generals espanyoles de 1933

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca


Eleccions generals espanyoles de 1933
472 escons al Congrés dels Diputats
19 de novembre de 1933
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
José María Gil-Robles Alejandro Lerroux Largo Caballero
Cap de llista José María Gil-Robles Alejandro Lerroux Francisco Largo Caballero
Candidatura CEDA PRR PSOE
Líder des de 4 març 1933 1908 1932
Escons anteriors N/A 90 115
Escons aconseguits 115 102 59
Variació escons Augment115 Augment12 Disminució56
Percentatge 24,3% 21,6% 12,5%
Spanish general election map, 1933.svg
Resultats per àrees amb major suport polític de la dreta (blau fosc), centredreta (blau clar), centre (verd) i esquerra (roig).
1931 Espanya 1936
Niceto Alcalá-Zamora, president de la República

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, el que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.

Convocatòria[modifica]

El president de la República Niceto Alcalá-Zamora va decidir resoldre la crisi plantejada per la dissolució de la coalició republicanosocialista que havia sustentat al govern de Manuel Azaña durant el primer bienni amb la dissolució de les Corts elegides el juny de 1931, ja que va creure que aquestes ja no representaven l'opinió pública dominant en aquell moment després de les fortes reaccions i tensions que s'havien viscut a Espanya com a conseqüència de la política reformista empresa pel govern socialazañista. I per això va cercar l'«orientació i harmonia definitiva, acudint a la consulta directa de la voluntat general», tal com deia en el preàmbul del decret de convocatòria de les elecciones.[1]

La nova llei electoral aprovada el 27 de juliol de 1933 va introduir alguns canvis respecte a la que es va aplicar a les eleccions anteriors de juny de 1931: es va elevar al 40% la quantitat de vots requerida per una candidatura per triomfar en la primera volta, mentre que en la segona, que se celebraria si cap candidat arribava a aquesta xifra, només podien participar els que haguessin arribat al 8% dels vots. A més, es va possibilitar el canvi en la composició de les candidatures entre la primera i la segona voltes. Però es va mantenir l'essencial: era un sistema electoral d'escrutini uninominal majoritari de llistes obertes que premiava les candidatures que obtinguessin més vots, de manera que els partits que aconseguissin presentar-se en coalició aconseguien un major nombre de diputats que si es presentaven en solitari.[2]

Resultats[modifica]

Els resultats foren:[3]

Eleccions generals espanyoles, 19 de novembre de 1933
Partit Escons % Esc. Dif.
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) 115 24,3 +115
Partit Republicà Radical (PRR) 104 22,0 +10
Partit Socialista (PSOE) 58 12,2 -57
Partit Agrari 36 7,6 +10
Lliga Catalana 24 5,1 +20
Comunió Tradicionalista 21 4,4 +14
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 18 3,8 -13
Renovación Española 16 3,4 -
Independents de dreta 16 3,4 -
Partit Nacionalista Basc (PNV) 12 2,5 -
Partit Republicà Liberal Demòcrata 10 2,1 -
Acció Republicana (AR) 5 1,1 -
Radical-socialistes independents 4 0,8 -
Federals 4 0,8 -
Republicans progressistes 3 0,6 -
Unió Socialista de Catalunya 3 0,6 -1
Republicans independents 2 0,4 -
Partit Comunista d'Espanya (PCE) 1 0,2 +1
Radical-Socialistes 1 0,2 -
Republicans gallecs 1 0,2 -
TOTAL 472 100,00 +2

Per grups, podem direrenciar:

Encara que la victòria del centredreta va ser clara, ja que dels 8.535.200 vots emesos, 3.365.700 van ser per a partits de dretes, 2.051.500 per a partits de centre i 3.118.000 per als partits d'esquerra.,[4] el repartiment d'escons no és representatiu de la distribució de vots, a causa de la llei electoral. Com a exemple, els socialistes van aconseguir 1.722.000 vots per a obtenir 60 escons, mentre que els radicals, amb només 700.000 vots van aconseguir 104 escons (segons l'historiador Hugh Thomas). Les Corts van ser dissoltes anticipadament donant lloc les eleccions generals de 1936.

Resultats per circumpscripcions[modifica]

Catalunya[modifica]

Illes Balears[modifica]

País Valencià[modifica]

País Basc i Navarra[modifica]

Guipúscoa (6 escons)

Galícia[modifica]

Andalusia[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços relacionats[modifica]